Cadena SER

El tren de la Història

España

L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Enlaces relacionados

Cadena SER

episodios

El romànic que ens toca i els secrets de la fusta dels neandertals
25 oct 2026, 12:00 · 59 min
Què tenen en comú una japonesa enamorada del romànic català, Orson Welles rodant a Cardona i una llança de fusta fabricada pels neandertals fa 50.000 anys? Tots són protagonistes d'aquest viatge d'El Tren de la Història.Joan Pau Inarejos (@RomànicCatalà), periodista i divulgador artístic, torna al programa per presentar Tocats pel romànic (Rosa dels Vents), un llibre que recull vint històries sorprenents sobre el patrimoni romànic català i les persones que l'han estimat i protegit. Descobrim el vitrall medieval més antic de Catalunya, localitzat a la catedral de Girona, coneixem com es van salvar obres d'art durant la Guerra Civil i recordem el pas d'Orson Welles per Sant Vicenç de Cardona.A la segona part viatgem fins a la prehistòria. Gema Chacón, arqueòloga de l'IPHES i codirectora de les excavacions de l'Abric Romaní de Capellades, ens explica una recerca publicada a la revista científica Science Advances que transforma la nostra visió de la vida quotidiana dels neandertals. L'estudi de prop de 600 restes de fusta, d'entre 40.000 i 60.000 anys d'antiguitat, revela com fabricaven llances, eines, recipients i elements per organitzar els espais on vivien. Una investigació que demostra que la tecnologia i les capacitats d'aquests humans prehistòrics eren molt més complexes del que sovint imaginem.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
D’Istanbul a la Catalunya republicana: una ciutat de tres ribes i les escriptores oblidades
18 oct 2026, 11:00 · 1h 0m
Istanbul, molt més que una ciutat entre Orient i Occident. Conversem amb Joan Vázquez, doctor en literatura comparada i autor d’Istanbul. La tercera riba (Edicions UB). Descobrim una ciutat marcada pels imperis romà, bizantí i otomà, per la diversitat religiosa i cultural i per una extraordinària tradició literària. Parlem de la transformació de Turquia, de les tensions entre modernitat i tradició, de la repressió política i de les veus d’escriptors com Orhan Pamuk que han retratat les contradiccions d’aquesta metròpoli.Les escriptores oblidades de la Catalunya republicana. Entrevistem Maria Àngels Cabré, autora de La generació oblidada. Lletraferides republicanes (Godall Edicions). Recuperem la història de 26 dones que van transformar la literatura, el periodisme, la política i la vida cultural catalana dels anys trenta. Aurora Bertrana, Mercè Rodoreda, Irene Polo, Maria Teresa Vernet, Frederica Montseny o Maria Luz Morales són algunes de les protagonistes d’una generació que va obrir nous camins per al feminisme i els drets de les dones. Descobrim els seus espais de trobada, com el Lyceum Club de Barcelona, i com la Guerra Civil, l’exili i la dictadura franquista van estroncar moltes d’aquelles trajectòries.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
De Don Quixot a Josep Irla: l'Empordà literari i la Generalitat a l'exili
11 oct 2026, 11:00 · 1h 0m
Què tenen en comú Salvador Dalí, Don Quixot i Josep Irla? Tots tres ens conviden a descobrir històries sorprenents que tenen l'Empordà com a punt de partida. Viatgem entre la literatura, la cultura i la memòria política de Catalunya.Don Quixot també era empordanès? Cervantes no va situar mai el seu cavaller a l'Empordà, però la seva empremta en aquesta terra és extraordinària. En parlem amb Joan Manuel Soldevilla, autor de Terra de Quixots (Pòrtic), obra guardonada amb el Premi Carles Rahola d'assaig. Descobrim les connexions del Quixot amb Salvador Dalí, Josep Pla, Narcís Monturiol i altres personatges empordanesos. També coneixem una fotografia insòlita del 1889, una llegenda sobre Cervantes a Palamós i una sorprenent col·lecció cervantina al castell de Peralada.Josep Irla, el president que va mantenir viva la Generalitat des de l'exili. Coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement, recuperem la figura d'un dels presidents menys coneguts de Catalunya. Després de l'afusellament de Lluís Companys, Irla va assumir la presidència de la Generalitat el 1940 i va preservar-ne la continuïtat institucional fins al 1954, quan va arribar el relleu de Josep Tarradellas. En parlem amb Núria Gavarró, directora de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, que ens descobreix les cartes, els documents i la relació política entre els dos presidents. Una conversa sobre l'exili republicà, la memòria democràtica i la supervivència de les institucions catalanes durant el franquisme.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Tots els camins no porten a Roma | Les algues roges, dones i desig als anys 30
4 oct 2026, 11:00 · 1h 0m
Tots els camins porten a Roma? Una nova recerca sobre gairebé 300.000 quilòmetres de vies romanes demostra que la xarxa de comunicacions de l’Imperi era molt més complexa del que ens pensem. En parlem amb Pau de Soto (UAB), per descobrir com es construïen les carreteres romanes, com connectaven Europa, el nord d’Àfrica i el Pròxim Orient i fins a quin punt encaren marquen les infraestructures actuals. I viatgem també a la Barcelona dels anys trenta per recuperar Maria Teresa Vernet i Les algues roges, la novel·la amb què es va convertir, el 1934, en la primera dona a guanyar el Premi Joan Crexells. Amb Neus Real (UAB) i especialista en literatura catalana escrita per dones, descobrim una autora que va parlar amb una modernitat sorprenent de sexualitat femenina, desig, classe social i llibertat.A més, recordem el paper decisiu dels ferrocarrils durant la Primera Guerra Mundial a través del Segon Exèrcit austrohongarès.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Menjar-se els morts, esborrar les dones: del canibalisme neolític a les grans oblidades
27 sept 2026, 11:00 · 1h 0m
Què ens poden explicar uns ossos de fa milers d’anys? I per què tantes dones han desaparegut dels llibres d’història? Conversem amb l’arqueòloga Palmira Saladié (IPHES) sobre una nova recerca que revisa restes humanes procedents de tres coves de Granada i aporta noves dades sobre el canibalisme durant el Neolític. Marques de tall, ossos fracturats, restes bullides i datacions per carboni 14 permeten descobrir que aquestes pràctiques es van produir en moments diferents i probablement també per causes diferents: violència, rituals o comportaments simbòlics.Després parlem amb Montserrat Terrones, editora de Garbuix Books, de Les grans oblidades. Per què la història ha esborrat les dones?, un còmic que recorre la història des de la prehistòria fins al segle XX per recuperar reines, científiques, artistes, escriptores i moltes altres dones que el relat històric tradicional ha deixat als marges. Una conversa sobre història, feminisme, educació, memòria i sobre com s’ha construït durant segles una visió del passat essencialment masculina. I a l’inici del viatge recordem també l’Operació Pied Piper, l’evacuació massiva de centenars de milers d’infants britànics durant els primers dies de la Segona Guerra Mundial, en què el ferrocarril va tenir un paper essencial. Història, arqueologia, dones, Neolític, canibalisme, memòria, feminisme i Segona Guerra Mundial, en un nou viatge d’El Tren de la Història.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Veus de dona a la Guerra Civil i les Corts catalanes de 1599
20 sept 2026, 11:00 · 1h 0m
Parlem de dues històries sovint absents dels grans relats. Primer, la periodista Llúcia Oliva presenta 'La revolució amb veu de dona. Dietaris i records de 1936-1939', (L’Avenç), un llibre que reconstrueix la Guerra Civil a Catalunya des de l’experiència quotidiana de nou dones i nenes que van patir la por, la fam, la persecució i la violència a la rereguarda.Després viatgem fins a la Catalunya de Felip III per descobrir les Corts de Barcelona de 1599. En parlem amb l’historiador i arxiver Miquel Pérez Latre, responsable de l’edició de les actes del braç eclesiàstic. Unes Corts excepcionalment ràpides, marcades per les necessitats financeres de la monarquia, el pactisme català, els conflictes de competències, les negociacions polítiques i la defensa de les costes davant la pirateria. I que serveixen per entendre la Guerra dels Segadors de 1640.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
La pell de Barcelona i la Diada que va acabar entre reixes
13 sept 2026, 11:00 · 1h 0m
Com es pot explicar una ciutat només a través de fotografies? I com una petita ofrena floral pot acabar convertint-se en un episodi clau de la història del catalanisme? Al Tren de la Història posem Barcelona davant l’objectiu de Francesc Català-Roca, una de les grans figures de la fotografia catalana del segle XX. Parlem amb el crític d’art Manuel Guerrero de La pell de Barcelona, el fotollibre pòstum en què Català-Roca va retratar les transformacions de la ciutat, i de l’exposició que li dedica l’Arxiu Nacional de Catalunya.  I coincidint amb la Diada, retrocedim fins a l’11 de setembre de 1901. Aquell dia, una ofrena al monument de Rafael Casanova va acabar amb una trentena de joves catalanistes detinguts. Entre ells hi havia Josep Maria Folch i Torres. Amb l’historiador Fermí Rubiralta descobrim com aquella repressió va donar més força a la commemoració de l’Onze de Setembre i va contribuir a l’organització del primer independentisme català. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Un milió d'anys a la Canonja i una fletxa de fa 4.000 anys al Pirineu
6 sept 2026, 11:00 · 1h 0m
Primer anem a l’Espai Mamutus de la Canonja, un nou centre d’interpretació dedicat al jaciment del barranc de la Boella, on s’han documentat evidències de presència humana de fa aproximadament un milió d’anys. Amb Marta Fontanals, de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), reconstruïm aquell paisatge de sabana poblat per mamuts, hipopòtams i altres animals i expliquem com les noves tecnologies permeten acostar la prehistòria al gran públic. Després pugem al Pirineu per conèixer una troballa extraordinària: una costella humana de fa més de 4.000 anys amb una punta de fletxa de sílex incrustada. El catedràtic de Prehistòria Carles Tornero explica què revela aquesta peça sobre la violència entre les comunitats prehistòriques i, sobretot, com sabem que la persona ferida va sobreviure a l’impacte. Una descoberta que obre noves preguntes sobre la vida, la mobilitat i els vincles familiars dels habitants del Pirineu fa mil·lennis. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
De corns medievals a copes fenícies: els sons del passat i els orígens del vi
30 ago 2026, 11:00 · 1h 0m
Com sonava la Catalunya medieval? I qui va portar el vi a casa nostra? Viatgem per dos aspectes sorprenents del nostre passat. Primer descobrim el paisatge sonor de l’edat mitjana amb Laura Castellet, autora d’una recerca pionera sobre els sons de la Catalunya medieval. Campanes, corns, trompes de ceràmica, flautes fetes amb ossos d’ocell i senyals entre castells ens permeten reconstruir una història que també s’escoltava. Una conversa sobre arqueologia experimental, patrimoni sonor i la capacitat dels sons per comunicar i emocionar. Després retrocedim encara més en el temps amb l’arqueòleg Dani López per descobrir els orígens de la vinya i el vi a Catalunya. Abans dels grecs i els romans, els fenicis ja portaven vi a la península Ibèrica. Parlem de les primeres begudes alcohòliques, de cervesa i hidromel, del comerç mediterrani, d’Empúries i de les troballes arqueològiques de la Font de la Canya, que ajuden a explicar quan vam començar a produir vi al nostre territori.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Infants de guerra refugiats al Maresme / El bon cavaller medieval segons Ramon Llull
23 ago 2026, 11:00 · 1h 0m
Primer conversem amb Glòria Campoy Collado, filòloga i documentalista, coautora amb Marc Mas Carrera del llibre Una guerra solidària. Refugiats de la guerra civil al Maresme Central. També ens acompanya Xavi Sánchez, responsable de l’Arxiu Sonor de Ràdio Barcelona, per explicar el paper de l’emissora en l’ajuda a les criatures refugiades. Després viatgem a l’edat mitjana amb Albert Soler Llopart, professor de literatura catalana medieval a la Universitat de Barcelona i director del Centre de Documentació Ramon Llull. Amb motiu de la nova edició del Llibre de l’Orde de Cavalleria, publicada per la Biblioteca Barcino i preparada amb Anna Fernández Clot, descobrim com Ramon Llull va escriure una mena de manual moral i religiós per als cavallers del seu temps. Parlem de cavalleria, literatura medieval catalana, ètica cristiana, noblesa, violència, virtuts, templers, hospitalers i de la influència lul·liana en obres com el Tirant lo Blanc. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Daus pel segle XVII / Un museu que escolta: la nova vida del Museu de l’Empordà
16 ago 2026, 11:00 · 59 min
Primer descobrim Misèries i Malaurances, un joc de rol històric de capa i espasa, ocultisme i tragèdia, ambientat en el segle XVII, que arriba en català de la mà de Mel Negre. En parlem amb Eloi Nadal, Xavi Quero i l’historiador Àngel Casals, catedràtic de la Universitat de Barcelona, que ha assessorat l’adaptació històrica del joc. Reflexionem sobre jocs de rol, divulgació històrica, Guerra dels Segadors, setge de Lleida, bandolers, nobles, mentalitats d’època, fonts documentals, Alexandre Dumas i el potencial educatiu de jugar per entendre millor el passat. Després viatgem fins a Figueres per conèixer la nova etapa del Museu de l’Empordà amb el seu director, Eduard Bech-Vila. Després d’una remodelació integral i d’un procés participatiu amb la ciutadania, el museu ha reobert amb una proposta que trenca amb el relat cronològic tradicional i organitza la col·lecció a partir de conceptes, verbs, persones i llocs.  L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
L’alcalde que va defensar Bellver / L’espoli franquista que ho va arrasar tot
9 ago 2026, 11:00 · 1h 0m
Primer conversem amb l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre el llibre La Cerdanya republicana i antifranquista. Biografia de Joan Soler Cristòfol. Descobrim la vida de l’alcalde republicà de Bellver de Cerdanya, tractant de bestiar, home llegit, catalanista, republicà i defensor del poble durant els fets de Bellver de 1937, quan va encapçalar la resistència davant l’atac de sectors anarquistes vinculats al Cojo de Málaga. A la segona part, entrevistem a la historiadora Neus Morant, investigadora de la Càtedra Josep Termes de la Universitat de Barcelona, autora de L’espoli general. La requisa franquista del patrimoni del moviment associatiu i obrer dels territoris de parla catalana. Analitzem com el franquisme va confiscar edificis, arxius, biblioteques, comptes bancaris, seus d’entitats, documents i béns particulars a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Una repressió econòmica, política i documental que va empobrir milers de persones i va esborrar una part fonamental del moviment associatiu, obrer i catalanista.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Dels silencis de la guerra als fanals de la Barcelona modernista | El Tren de la Història (02/08/2026)
2 ago 2026, 11:00 · 1h 0m
<p dir="auto" data-olk-copy-source="MessageBody" style="color: rgb(36, 36, 36); font-family: "Segoe UI", "Segoe UI Web (West European)", -apple-system, BlinkMacSystemFont, Roboto, "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 15px;">Com podem reconstruir les històries de la Guerra Civil que els nostres avis i àvies van callar durant dècades? Conversem amb Eloi Vila, Núria Borniquel i Toni Tortajada, membres de l’equip de Quanta guerra, el programa de 3Cat que investiga el passat familiar de personatges coneguts.Descobrim com es treballa als arxius, quines dificultats comporta seguir el rastre dels soldats republicans, per què és especialment complex recuperar les experiències de les dones i com cartes, postals, fotografies i documents aparentment insignificants permeten reconstruir una vida marcada pel front, la repressió, els camps de concentració franquistes i l’exili. A la segona part del programa reivindiquem Pere Falqués, arquitecte municipal de la Barcelona modernista, amb el professor d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona Joan Molet Petit, autor de la primera gran monografia dedicada a la seva figura.Falqués va intervenir en la transformació de la plaça de Catalunya, l’obertura de la Via Laietana i els primers projectes del metro, i va deixar una empremta decisiva en el paisatge urbà de Barcelona. Són obra seva els fanals-banc del passeig de Gràcia, la font de Canaletes, els fanals de l’avinguda Gaudí, els mercats de Sants i Galvany i la Casa Bonaventura Ferrer, entre molts altres edificis i elements del mobiliari urbà.
Nadons íbers sota les cases i L’Estaca que va tombar fronteres
26 jul 2026, 11:00 · 1h 0m
Primer conversem amb Xavier Jordana, professor de la Unitat d’Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre una recerca que ha estudiat 45 esquelets de nadons ibers trobats en jaciments com Olèrdola, Ullastret, Camp de les Lloses i la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Durant anys, aquests enterraments infantils dins de cases havien alimentat hipòtesis sobre rituals o sacrificis. Ara, gràcies a l’antropologia biològica, l’estudi de les dents de llet, la histologia dental i el sincrotró ALBA, sabem que es tractava sobretot de morts prematures i mortalitat natural en època ibèrica. Després canviem de registre amb el periodista musical Joaquim Vilarnau, autor de L’Estaca. Crònica d’una cançó sense fronteres, publicat per Enderrock Llibres. Parlem de Lluís Llach, de l’avi Siset —Narcís Llansa Tubau, nascut a Tortellà—, del context del 1968 i de com una cançó catalana contra l’opressió franquista es va convertir en un himne universal, traduït a desenes de llengües i cantat en lluites polítiques i socials d’arreu del món.
El Tren de la Història | Barcelona sota les bombes i caps rapats als estadis: memòria republicana i subcultura skinhead (19/07/2026)
19 jul 2026, 11:00 · 1h 0m
<span data-olk-copy-source="MessageBody" style="border: 0px; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; font-stretch: inherit; font-size: 12pt; line-height: inherit; font-family: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size-adjust: inherit; font-kerning: inherit; font-feature-settings: inherit; font-variation-settings: inherit; font-language-override: inherit; vertical-align: baseline; color: inherit; background-color: transparent !important;">Primer conversem amb l’historiador Francesc Xavier Hernández Cardona<span style="border: 0px; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; font-stretch: inherit; font-size: 12pt; line-height: inherit; font-family: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size-adjust: inherit; font-kerning: inherit; font-feature-settings: inherit; font-variation-settings: inherit; font-language-override: inherit; vertical-align: baseline; color: inherit; background-color: transparent !important;">, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, sobre la Guia de Barcelona de la República i la Guerra Civil<span style="border: 0px; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; font-stretch: inherit; font-size: 12pt; line-height: inherit; font-family: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size-adjust: inherit; font-kerning: inherit; font-feature-settings: inherit; font-variation-settings: inherit; font-language-override: inherit; vertical-align: baseline; color: inherit; background-color: transparent !important;"> (Rafael Dalmau Editor). Parlem de patrimoni, memòria democràtica, bombardejos, refugis antiaeris, traces de la guerra als carrers i de la necessitat d’explicar<span style="border: 0px; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; font-stretch: inherit; font-size: 12pt; line-height: inherit; font-family: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size-adjust: inherit; font-kerning: inherit; font-feature-settings: inherit; font-variation-settings: inherit; font-language-override: inherit; vertical-align: baseline; color: inherit; background-color: transparent !important;"> la història de Barcelona a peu de ciutat.Després canviem de registre amb Carles Viñas, doctor en Història i professor de la Universitat de Barcelona, autor de Rapats. Una història de la subcultura skinhead autòctona, (ed. Manifest). A partir de la música, el futbol, l’estètica, les Dr. Martens, les bombers, Kortatu, els Boixos Nois, les Brigadas Blanquiazules i l’evolució dels caps rapats als anys vuitanta i noranta, analitzem com una subcultura juvenil nascuda a Anglaterra va arrelar aquí, es va polititzar i va acabar absorbida, en part, per la societat de consum.Un episodi sobre memòria històrica, Guerra Civil, Barcelona, patrimoni urbà, subcultures juvenils, futbol, música, extrema dreta, antifeixisme i les formes diverses amb què la ciutat conserva (o esborra) el seu passat.
Beure el passat i arxivar el futur: vins antics, cerveses mil·lenàries i memòria digital | El Tren de la Història (12/07/2026)
12 jul 2026, 11:00 · 1h 0m
Primer conversem amb els arqueòlegs Dani López i David Bea sobre el tast de vins i cerveses antics que es farà al Centre d’Interpretació de Vinífera, a Avinyonet del Penedès. Parlem d’arqueologia experimental, vi ibèric, cervesa neolítica, fermentacions mil·lenàries, rituals, alimentació, Font de la Canya, Can Sadurní, fenicis, món clàssic i de projectes com Judas Macabeu i la cervesa Síria, que permeten tastar el passat des del present.Després canviem de registre amb Joan Pérez Ventayol, director de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la UAB, per parlar del futur dels arxius. La digitalització, la intel·ligència artificial, la gestió de dades, la transparència, la protecció de drets i la preservació de la memòria plantegen nous reptes a una professió clau per entendre el passat, fiscalitzar el present i garantir l’accés a la informació en el futur.
Dues memòries als marges: Blanca de Centelles i la Catalunya de les migracions
5 jul 2026, 11:00 · 1h 0m
Viatgem a la Terrassa medieval per conèixer Blanca de Centelles, una dona vinculada al castell de Vallparadís que les noves investigacions han tornat a situar al centre del relat històric. En parlem amb Gemma Ramos, directora del Museu de Terrassa, i amb l’historiador medievalista Javier Robles, que expliquen com la recerca documental ha permès revisar mites, desfer confusions i descobrir una dona emprenedora, amb capacitat d’administrar patrimoni, defensar els seus drets i actuar en un món jurídic i senyorial dominat pels homes. A la segona part del programa, conversem amb Josep Anton Fernández, filòleg i doctor en llengües modernes, autor d’Un origen buit. Immigració i cultura a Catalunya (L’Avenç). Parlem de la història de les migracions a Catalunya, des de l’arribada d’occitans al segle XVII fins a les grans onades migratòries dels segles XX i XXI. Reflexionem sobre identitat catalana, llengua, cultura, representació, literatura, xarneguisme, integració, memòria i els relats que una societat construeix sobre els qui arriben. Un episodi sobre vides als marges, memòria històrica, identitat i les veus que sovint han quedat fora del relat oficial. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Flors que parlen i reis que s’apaguen: del llenguatge secret floral als últims dies de Jaume I
28 jun 2026, 11:00 · 1h 0m
Primer conversem amb Fàtima López, historiadora de l’art i professora de la Universitat de Barcelona, sobre l’exposició “El llenguatge de les flors. Missatges secrets de la natura”, que es pot veure a la Biblioteca de Catalunya. Descobrim com les flors van esdevenir un codi de comunicació ple de misteri, emocions i sentiments, especialment durant el romanticisme i el modernisme. Parlem de rams, cromos, postals, llibres il·lustrats, gramàtica floral, simbolisme femení, Verdaguer i de com Barcelona es va omplir de flors a través de la imatge impresa i les arts aplicades. Després ens endinsem en a la biografia de Jaume I amb l’historiador medievalista Josep David Garrido i Valls, autor del llibre Darrers anys i mort de Jaume I, (Dalmau Editor - Episodis de la Història). Amb motiu del 750 aniversari de la mort del Conqueridor, parlem de les tensions familiars, les divisions territorials, els conflictes amb la noblesa, la rebel·lió andalusina al sud valencià, el concili de Lió i el llegat polític d’un monarca clau per entendre la història dels territoris de parla catalana.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Fogars paleolítics i diaris de guerra: del Molí del Salt a l’Arxiu Tarradellas
21 jun 2026, 11:00 · 1h 0m
Primer ens endinsem al jaciment del Molí del Salt, a Vimbodí i Poblet, amb l’arqueòleg Manuel Vaquero, investigador de l’IPHES i professor de la URV. La darrera campanya ha permès documentar nombrosos fogars de fa 15.000 anys i noves dades sobre la vida quotidiana dels caçadors-recol·lectors del Paleolític Superior a la conca del Francolí. Amb ell parlem de foc, campaments, art paleolític, alimentació, tecnologia i organització social al voltant dels fogars. Després anem fins al Monestir de Poblet per conversar amb Núria Gavarró, directora de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, sobre la jornada "No llenceu els diaris. 1936-2026. Governar, resistir i crear en temps de guerra". Amb motiu del 90è aniversari de l’esclat de la Guerra Civil, descobrim el valor dels documents, els diaris, els cartells polítics, les indústries de guerra, la vida quotidiana i la propaganda com a fonts imprescindibles per entendre la Generalitat republicana i la Catalunya de 1936 a 1939.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
La ciutat imaginada i la ciutat fortificada: de l’Eixample de Cerdà a les muralles de Tortosa
14 jun 2026, 11:00 · 1h 0m
Primer conversem amb Francesc Magrinyà, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i autor de Teoria Cerdà. La revolució urbana industrial. Redescobrim Ildefons Cerdà no només com l’enginyer que va projectar l’Eixample de Barcelona, sinó com un pensador de la ciutat moderna. Parlem de muralles, higiene urbana, habitatge, mobilitat sostenible, espais verds, superilles, densitat, crisi climàtica i dels reptes de la Barcelona del segle XXI. Després viatgem fins a Tortosa amb Xavier Hernández Cardona, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i membre del grup DIDPATRI, per conèixer la nova museïtzació de les Avançades de Sant Joan i el Fortí d’Orleans. Descobrim el patrimoni defensiu de Tortosa, la importància estratègica de la ciutat a l’Ebre, la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió i les noves formes d’explicar els espais històrics a l’aire lliure amb recursos digitals, maquetes, escenografies i siluetes. Un episodi sobre història urbana, patrimoni militar, Barcelona, Tortosa i les maneres d’imaginar, defensar i explicar la ciutat. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Neandertals en realitat virtual | La memòria rural de la postguerra “pas a pas”
7 jun 2026, 11:00 · 1h 0m
Primer ens aturem a la Roca dels Bous (Camarasa), un jaciment clau per entendre la vida dels neandertals fa uns 50.000 anys. L’arqueòleg Xavier Roda (UAB) ens explica com la realitat virtual, els serious games i les experiències immersives permeten reconstruir el paisatge, el foc, la caça, les eines i la vida quotidiana dels grups neandertals. Després conversem amb Assumpta Serra Clota, arqueòloga i doctora en Història Medieval, autora de "Pas a pas", una novel·la que recupera la memòria de la Catalunya rural després de la Guerra Civil i durant el primer franquisme. Un retrat indispensable de la vida quotidiana al món rural d’Osona i el Collsacabra. Amb l’autora parlem de masies, pagesia, racionament, el paper de les dones al món rural, la repressió, el paper de la religió…L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Tarradellas i Bosch Gimpera, una amistat política | Rafael Figueró, l’impressor del 1714
31 may 2026, 11:00 · 1h 0m
Conversem amb el catedràtic Francesc Gràcia Alonso (UB) sobre Benvolgut president, estimat professor, l’epistolari inèdit entre Pere Bosch Gimpera i Josep Tarradellas. Un conjunt de cartes que permeten descobrir la relació personal i política entre dos noms clau de la Catalunya contemporània, l’exili català, la Generalitat republicana i les tensions internes del catalanisme durant el franquisme. Després viatgem a la Catalunya del Barroc amb Xevi Camprubí, professor d’Història de la Comunicació de la UAB i comissari de l’exposició de la Biblioteca de Catalunya dedicada a Rafael Figueró, el gran impressor català del segle XVII i XVIII. Parlem d’impremta, premsa periòdica, Guerra de Successió, propaganda, papers quotidians i circulació de la informació abans d’internet.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
La Cova 338 reescriu la prehistòria | Josep Irla, el president que va salvar la Generalitat a l’exili
24 may 2026, 11:00 · 1h 0m
Pugem fins a la cova 338, a la vall de Núria, amb Carles Tornero, de l’IPHES-CERCA i la UAB. Les excavacions en aquest jaciment situat a més de 2.200 metres han documentat ocupacions humanes de fa més de 5.000 anys i una de les evidències més antigues d’explotació de minerals rics en coure a l’Europa occidental. Una descoberta que canvia la mirada sobre la prehistòria dels Pirineus, l’alta muntanya i les primeres tecnologies del metall. Després conversem amb l’historiador i arxiver Jordi Gaitx-Moltó, comissari de l’Any Irla, per recuperar la figura de Josep Irla, president de la Generalitat a l’exili entre 1940 i 1954. Parlem de republicanisme federal, Guerra Civil, franquisme, exili, continuïtat institucional i memòria democràtica.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Caravaggio a través de la mirada de Xavier Albertí
28 dic 2025, 12:00 · 1h 0m
Viatgem a la Roma barroca per endinsar-nos a l’univers de Caravaggio, un dels pintors més influents i controvertits de la història de l’art. Ho fem a través d’una conversa profunda amb Xavier Albertí, autor del llibre L’Evangeli segons Caravaggio (Fragmenta Editorial), que proposa una lectura del pintor allunyada del mite biogràfic i centrada en la força de la mirada, el temps de contemplació i el conflicte entre art, fe i desig. Parlem del paper de Caravaggio en el context del Concili de Trento, de la censura i la transgressió, de la relació entre pintura i sexualitat, i de com la seva obra continua interpel·lant el nostre present. Una entrevista que és també una reflexió sobre com mirar l’art avui, sobre el silenci, la memòria i la necessitat d’aturar-nos davant les imatges.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
“És una bruixa?”: mites, persecucions i memòria feminista - El romànic com a objecte de desig col·lectiu
21 dic 2025, 12:00 · 1h 0m
Comencem amb el còmic És una bruixa? Mites, mentides i realitat, de Raquel Gu (Garbuix books), una obra de divulgació històrica que desmunta els tòpics associats a la figura de la bruixa i reconstrueix, amb rigor i humor, segles de persecucions, pors col·lectives i violència contra les dones. El còmic connecta la cacera de bruixes dels ss. XVI i XVII amb mecanismes encara vigents avui: l'estigmatització del diferent, les notícies falses, el control social i el bullying. Una entrevista que reivindica el còmic com a eina pedagògica per entendre la història i llegir el present. A la segona part del programa, ens endinsem en el llibre El romànic, objecte de desig. La fascinació pel patrimoni, des de la Renaixença fins a l’era digital (Dalmau Editor), del doctor en Història de l’Art Carles Sánchez Márquez (UAB). L’obra analitza com l’art romànic català ha estat construït, reinterpretat i utilitzat al llarg de més d’un segle com a símbol identitari, polític, cultural i turístic. Des de la Renaixença i fins als debats actuals, el llibre explica per què el romànic continua despertant fascinació i controvèrsia. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
La mula més antiga del Mediterrani occidental - La restitució d’una artista oblidada: Francisca Rius
14 dic 2025, 12:00 · 1h 0m
Al Penedès s'ha localitzat la mula més antiga del Mediterrani occidental. A partir d’un jaciment excavat als anys vuitanta i reestudiat amb tècniques d’ADN antic i anàlisi isotòpica, els arqueòlegs Javier López Cachero i Jordi Nadal (UB) expliquen per què aquest animal revela coneixements zootècnics avançats, circuits comercials fenicis i noves lectures sobre prestigi, gènere i mobilitat a la protohistòria. També visitem l’exposició Francisca Rius Sanuy. Disseny i vida, oberta al Museu d’Art de Girona fins al 6 d’abril. El seu comissari, Domènec Ribot, reconstrueix la trajectòria d’una creadora formada a la Llotja, vinculada al món del disseny i amb una trajectòria truncada pel matrimoni i la Guerra Civil. Una conversa sobre la recuperació del llegat, l’art aplicat, el paper de les dones artistes i la necessitat de restituir veus silenciades de la nostra història recent. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Caritat del Río, el còmic que reescriu una vida · Històries d’arxiver amb Joan Boadas
7 dic 2025, 12:00 · 1h 0m
Caritat del Río i el còmic que desafia la història Burgesa, anarquista, comunista i figura clau de l’estalinisme, Caritat del Río és molt més que “la mare de Ramon Mercader”, l’assassí de Trotski. Pep Brocal (Garbuix Books) dibuixa la seva biografia a un còmic de no-ficció que ens descobreix les veritats, mitges veritats i mentides d’aquest enigmàtic personatge. Joan Boadas: la memòria que construeix el futur L’arxiver Joan Boadas presenta Històries d’arxiver i reflexiona sobre el poder dels arxius per preservar el passat i garantir la transparència democràtica. Parlem de l'"escola de Girona", de la inscripció del Llibre del Sindicat Remença a la UNESCO, dels reptes de conservar milions d’imatges i d’un projecte sorprenent amb les Illes Marshall. Una mirada imprescindible a la professió que construeix la memòria del futur.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Itiner-e, el google maps de l'Imperi Romà - La Guerra dels Segadors en un joc de rol
30 nov 2025, 12:00 · 1h 0m
Explorem Itiner-e, el projecte tecnològic que reconstrueix les vies romanes de l’Imperi Romà. Amb l’arqueòleg Pau de Soto (UAB) coneixem el funcionament d’aquest “Google Maps de l’Imperi Romà”, el mapa digital més complet sobre les carreteres romanes que unien Europa, el nord d’Àfrica i el Pròxim Orient. Parlem de mobilitat antiga, de rutes romanes i de com aquest projecte s’ha convertit en una eina clau per entendre el funcionament de la xarxa viària romana.  A continuació presentem “Misèries i malaurances. Homenatge a Catalunya”. El joc de rol de la Guerra dels Segadors, creat per Luke Crane i publicat per Mel Negra, amb traducció d’Eloi Nadal i assessorament històric d’Àngel Casals (UB). Descobrim com el joc recrea el 1641, la República Catalana de Pau Claris i el conflicte amb els Habsburg a través d’una experiència narrativa interactiva. Un episodi ideal per a qui busca història de Catalunya, jocs de rol històrics i noves formes d’aprendre història a través de la ficció.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
L’Atles Català i el MNACTEC BUS: mapes medievals i museus sobre rodes
23 nov 2025, 12:00 · 1h 0m
En aquest episodi del Tren de la Història viatgem del 1375 al segle XXI amb dues històries que exploren com representem i expliquem el món. Comencem amb els 650 anys de l’Atles Català, una obra extraordinària atribuïda a Cresques Abraham i considerada un dels mapes més fascinants de la Mediterrània medieval. Sis fulls de pergamí plens d’or, miniatures i cosmografia que aspiraven a guiar viatgers molt abans que tinguéssim GPS a la butxaca. Parlem amb Noelia Ramos, cap de la Cartoteca de Catalunya, per entendre què el fa tan singular, quina és la seva veritable història i com es va convertir en un autèntic mite de la cultura catalana. Tot seguit pugem al MNACTEC BUS, el museu itinerant del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Un autobús convertit en espai interactiu i immersiu que porta la ciència, la tecnologia i el patrimoni industrial a escoles i pobles d’arreu, especialment del món rural. Amb Carme Prats descobrim com funciona aquest museu sobre rodes, què s’hi pot veure a dins —des del canvi del paisatge fins a la recerca científica, la robòtica o la transició ecològica— i com vol transformar la manera com la ciutadania viu la divulgació científica.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Qui va fundar la Universitat de Barcelona? | Un tresor bibliogràfic a Tarragona
16 nov 2025, 12:00 · 1h 0m
Viatgem fins al 1450, quan el rei Alfons el Magnànim va autoritzar la creació de la Universitat de Barcelona. En plena ebullició humanista, la ciutat aspirava a tenir un centre de coneixement propi per impulsar el progrés del país. En parlem amb Agustí Alcoberro, vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni, que ens explica com eren els primers estudiants, quins conflictes va afrontar la UB al llarg dels segles i com va renéixer després de 1714. 📚 Tot seguit, recuperem un altre tresor ocult de la nostra història: el patrimoni bibliogràfic dispersat durant la desamortització eclesiàstica del segle XIX. Llibres, arxius i pergamins que van circular entre convents i institucions, fins a trobar refugi a la Biblioteca Provincial de Tarragona fundada el 1847. En parlem amb la seva directora, Dolors Saumell, que ens guia per aquest recorregut entre pèrdues, salvaments i recuperació patrimonial. 🚂 Dos trajectes que ens demostren com la història del nostre país es manté viva a través de les seves aules i els seus llibres.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Casals Catalans a l’exili i l’Escola del Mar: memòria, arxius i educació perduda
9 nov 2025, 12:00 · 1h 0m
La directora de l'Arxiu Tarradellas Macià, Núria Gavarró, ens presenta la jornada dedicada a la preservació documental dels arxius dels casals catalans a la diàspora per evitar que el temps ho esborri per sempre. I després descobrim la història fascinant i tràgica de l’Escola del Mar, joia pedagògica destruïda el 1938 pels feixistes, i que ara es vol reconstruir per ubicar-hi el Museu de l'Educació de Catalunya. Un viatge imprescindible per entendre com la memòria explica el present compartit amb el pedagog Jordi Vivancos i l'arquitecte Marc Cuixart Goday i net del creador de l'Escola del Mar.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Barcelona, un laberint de sang i plom | El final de les artistes oblidades
2 nov 2025, 12:00 · 1h 0m
A "El pistolerisme a Barcelona. Laberint de sang i plom" (Efadós) David Revelles i Jesús Martínez ens expliquen com ara fa cent anys la violència omplia els carrers d'una ciutat convulsa. Montserrat Terrones ens presenta "Història de l'art en femení" (Garbuix Books), un llibre imprescindible per recordar qui eren Dora Maar, Frida Kahlo... i qui van ser Élisabeth Vigée Le Brun, Rachel Ruysch, Artemisia Gentileschi... i moltes altres dones ara oblidades. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
El fals mite d'un Mediterrani en decadència durant l'època modern | Ramon Alberch ens explica des de quan guardem papers a Catalunya
26 oct 2025, 12:00 · 1h 0m
El professor Jaume Dantí (Universitat de Barcelona) ha estudiat la importància del comerç mediterrani també després de l'inici de la colonització d'Amèrica i ens presenta "Agents i institucions a la xarxa catalana del Mediterrani" (Rafael Dalmau Editor). I amb Ramon Alberch, referent de l'arxivística mundial, parlem de l'origen de l'Arxiu Municipal de Barcelona arran de la publicació del seu llibre "Fem Arxiu, construïm ciutat".L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Ivori d'hipopòtam a Sabadell | Les relacions internacionals de la Generalitat durant la guerra civil
19 oct 2025, 11:00 · 1h 0m
Un petit objecte trobat a Sabadell el 1977 ha resultat ser un fragment d’ivori d’hipopòtam del calcolític, identificat pels investigadors de la UB com un possible ídol o eina tèxtil. La troballa revela l’existència de xarxes d'intercanvi mediterrànies i el paper de materials exòtics en la prehistòria catalana. Ens ho ha explicat el catedràtic a la UB, Javier López Cachero. L’Arxiu Nacional de Catalunya presenta una exposició excepcional que rescata la tasca diplomàtica de la Generalitat republicana durant la Guerra Civil. A través de documents originals recuperats dels ‘Papers de Salamanca’, correspondència inèdita i filmacions de Laya Films, la mostra revela la creació de la Secretaria de Relacions Exteriors i la xarxa de delegacions catalanes al món entre 1936 i 1939. N'hem parlat amb el comissari de la mostra, el politòleg Manuel Manonelles. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
La família més rica de Tarragona | Cent anys de la clausura del camp del Barça
12 oct 2025, 11:00 · 1h 0m
Amb els seus negocis, la nissaga dels Castellarnau va transformar Tarragona i el seu port. Ens ho expliquen la directora de l'Arxiu Històric de Tarragona Laia Lanceta i la historiadora Isabel Companys, comissària de l'exposició "El món dels Castellarnau". A més, recordem que el 1925 la dictadura de Primo de Rivera va clausura el camp del FC Barcelona i l'Orfeó Català. En parlem amb l'historiador Joaquim Monclús que acaba de publicar un llibre sobre el tema a Dalmau Editor.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
El llibre d'"Amic i Amat" de Ramon Llull | Quan l'excursionisme és política
5 oct 2025, 11:00 · 1h 0m
 El professor Arnau Vives (UB) ens ajuda a entendre la importància d'una de les obres més emblemàtiques de Ramon Llull, ara que Barcino ha publicat una nova edició del "Llibre d'Amic i Amat". I l'historiador Pablo Batalla ens explica com totes les ideologies des del nazisme fins l'anarquisme, passant pel comunisme i el feminisme, han utilitzat l'excursionisme per fer política al seu llibre "La bandera en la cumbre" (Capitán Swing). A més, visitem la sala de ball abandonada de l'estació de tren de Flinders Street de Melbourne.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
La memòria dibuixada de la lluitadora antifranquista Roser Rius
28 sept 2025, 11:00 · 1h 0m
La militant comunista Roser Rius, que va ser torturada i empresonada el 1974 a la presó de Yeserías de Madrid, ens presenta el seu llibre "Memòria dibuixada", on reuneix i dotzenes de dibuixos que tant li servien com a mitjà de comunicació íntim amb el seu company, també empresonat, a Carabanchel, com a vàlvula d'escapament de la situació viscuda. La seva publicació es produeix justament en el 50è aniversari de la mort de Franco.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Esclavistes catalans, història d’una infàmia | Teniu un bagul a casa?
21 sept 2025, 11:00 · 1h 0m
Antoni Tortajda ens parla de ‘La Infàmia’, l'exposició del Museu Marítim de Barcelona sobre esclavatge, memòria i racisme històric. I Àngels Parés (Associació per a l’Estudi del Moble) presenta el projecte “El teu bagul, la nostra història”, per què els baguls familiars, plens de records i secrets, són testimonis vius del nostre passat. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Eiffel a Catalunya | històries que no fan la Història
14 sept 2025, 11:00 · 1h 0m
A més de la famosa torre, Eiffel també va construir ponts pels ferrocarrils d'arreu del món, també a casa nostra. Ens ho explica Lluïsa Amenós, autora de “L’enginy d’Eiffel a Catalunya. Projecció, fabricació i muntatge de ponts de ferro” (Rafael Dalmau Editor). També presentem "històries que no fan la Història" (Eumo Editorial), on Carlo Greppi reflexiona sobre com s'ho fan els historiadors per explicar les vides anònimes que també fan la HistòriaL’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Estacions històriques | Els jardins de Passeig de Gràcia
7 sept 2025, 11:00 · 1h 0m
El professor de literatura comparada, Antoni Martí Monterde, ens porta a les estacions de Portbou i Can Franc. La historiadora Núria Miquel Magrinyà ens explica que el Passeig de Gràcia abans eren jardins i parcs d'atraccions. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Micrófonos

Con cuenta puedes dejar de 1 a 5 micrófonos. El público ve la media; tu comentario corto lo ves solo tú.

Aún no hay micrófonos. Sé el primero.

Entrar para dejar micrófonos.