Cadena SER

El tren de la Història

L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Actualizado: 2026-08-28

Enlaces relacionados

Cadena SER

episodios

Infants de guerra refugiats al Maresme / El bon cavaller medieval segons Ramon Llull
23 ago 2026, 11:00 · 1h 0m
Primer conversem amb Glòria Campoy Collado, filòloga i documentalista, coautora amb Marc Mas Carrera del llibre Una guerra solidària. Refugiats de la guerra civil al Maresme Central. També ens acompanya Xavi Sánchez, responsable de l’Arxiu Sonor de Ràdio Barcelona, per explicar el paper de l’emissora en l’ajuda a les criatures refugiades. Després viatgem a l’edat mitjana amb Albert Soler Llopart, professor de literatura catalana medieval a la Universitat de Barcelona i director del Centre de Documentació Ramon Llull. Amb motiu de la nova edició del Llibre de l’Orde de Cavalleria, publicada per la Biblioteca Barcino i preparada amb Anna Fernández Clot, descobrim com Ramon Llull va escriure una mena de manual moral i religiós per als cavallers del seu temps. Parlem de cavalleria, literatura medieval catalana, ètica cristiana, noblesa, violència, virtuts, templers, hospitalers i de la influència lul·liana en obres com el Tirant lo Blanc. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Daus pel segle XVII / Un museu que escolta: la nova vida del Museu de l’Empordà
16 ago 2026, 11:00 · 59 min
Primer descobrim Misèries i Malaurances, un joc de rol històric de capa i espasa, ocultisme i tragèdia, ambientat en el segle XVII, que arriba en català de la mà de Mel Negre. En parlem amb Eloi Nadal, Xavi Quero i l’historiador Àngel Casals, catedràtic de la Universitat de Barcelona, que ha assessorat l’adaptació històrica del joc. Reflexionem sobre jocs de rol, divulgació històrica, Guerra dels Segadors, setge de Lleida, bandolers, nobles, mentalitats d’època, fonts documentals, Alexandre Dumas i el potencial educatiu de jugar per entendre millor el passat. Després viatgem fins a Figueres per conèixer la nova etapa del Museu de l’Empordà amb el seu director, Eduard Bech-Vila. Després d’una remodelació integral i d’un procés participatiu amb la ciutadania, el museu ha reobert amb una proposta que trenca amb el relat cronològic tradicional i organitza la col·lecció a partir de conceptes, verbs, persones i llocs.  L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
L’alcalde que va defensar Bellver / L’espoli franquista que ho va arrasar tot
9 ago 2026, 11:00 · 1h 0m
Primer conversem amb l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre el llibre La Cerdanya republicana i antifranquista. Biografia de Joan Soler Cristòfol. Descobrim la vida de l’alcalde republicà de Bellver de Cerdanya, tractant de bestiar, home llegit, catalanista, republicà i defensor del poble durant els fets de Bellver de 1937, quan va encapçalar la resistència davant l’atac de sectors anarquistes vinculats al Cojo de Málaga. A la segona part, entrevistem a la historiadora Neus Morant, investigadora de la Càtedra Josep Termes de la Universitat de Barcelona, autora de L’espoli general. La requisa franquista del patrimoni del moviment associatiu i obrer dels territoris de parla catalana. Analitzem com el franquisme va confiscar edificis, arxius, biblioteques, comptes bancaris, seus d’entitats, documents i béns particulars a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Una repressió econòmica, política i documental que va empobrir milers de persones i va esborrar una part fonamental del moviment associatiu, obrer i catalanista.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Dels silencis de la guerra als fanals de la Barcelona modernista | El Tren de la Història (02/08/2026)
2 ago 2026, 11:00 · 1h 0m
<p dir="auto" data-olk-copy-source="MessageBody" style="color: rgb(36, 36, 36); font-family: "Segoe UI", "Segoe UI Web (West European)", -apple-system, BlinkMacSystemFont, Roboto, "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 15px;">Com podem reconstruir les històries de la Guerra Civil que els nostres avis i àvies van callar durant dècades? Conversem amb Eloi Vila, Núria Borniquel i Toni Tortajada, membres de l’equip de Quanta guerra, el programa de 3Cat que investiga el passat familiar de personatges coneguts.Descobrim com es treballa als arxius, quines dificultats comporta seguir el rastre dels soldats republicans, per què és especialment complex recuperar les experiències de les dones i com cartes, postals, fotografies i documents aparentment insignificants permeten reconstruir una vida marcada pel front, la repressió, els camps de concentració franquistes i l’exili. A la segona part del programa reivindiquem Pere Falqués, arquitecte municipal de la Barcelona modernista, amb el professor d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona Joan Molet Petit, autor de la primera gran monografia dedicada a la seva figura.Falqués va intervenir en la transformació de la plaça de Catalunya, l’obertura de la Via Laietana i els primers projectes del metro, i va deixar una empremta decisiva en el paisatge urbà de Barcelona. Són obra seva els fanals-banc del passeig de Gràcia, la font de Canaletes, els fanals de l’avinguda Gaudí, els mercats de Sants i Galvany i la Casa Bonaventura Ferrer, entre molts altres edificis i elements del mobiliari urbà.
Nadons íbers sota les cases i L’Estaca que va tombar fronteres
26 jul 2026, 11:00 · 1h 0m
Primer conversem amb Xavier Jordana, professor de la Unitat d’Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre una recerca que ha estudiat 45 esquelets de nadons ibers trobats en jaciments com Olèrdola, Ullastret, Camp de les Lloses i la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Durant anys, aquests enterraments infantils dins de cases havien alimentat hipòtesis sobre rituals o sacrificis. Ara, gràcies a l’antropologia biològica, l’estudi de les dents de llet, la histologia dental i el sincrotró ALBA, sabem que es tractava sobretot de morts prematures i mortalitat natural en època ibèrica. Després canviem de registre amb el periodista musical Joaquim Vilarnau, autor de L’Estaca. Crònica d’una cançó sense fronteres, publicat per Enderrock Llibres. Parlem de Lluís Llach, de l’avi Siset —Narcís Llansa Tubau, nascut a Tortellà—, del context del 1968 i de com una cançó catalana contra l’opressió franquista es va convertir en un himne universal, traduït a desenes de llengües i cantat en lluites polítiques i socials d’arreu del món.
El Tren de la Història | Barcelona sota les bombes i caps rapats als estadis: memòria republicana i subcultura skinhead (19/07/2026)
19 jul 2026, 11:00 · 1h 0m
<span data-olk-copy-source="MessageBody" style="border: 0px; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; font-stretch: inherit; font-size: 12pt; line-height: inherit; font-family: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size-adjust: inherit; font-kerning: inherit; font-feature-settings: inherit; font-variation-settings: inherit; font-language-override: inherit; vertical-align: baseline; color: inherit; background-color: transparent !important;">Primer conversem amb l’historiador Francesc Xavier Hernández Cardona<span style="border: 0px; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; font-stretch: inherit; font-size: 12pt; line-height: inherit; font-family: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size-adjust: inherit; font-kerning: inherit; font-feature-settings: inherit; font-variation-settings: inherit; font-language-override: inherit; vertical-align: baseline; color: inherit; background-color: transparent !important;">, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, sobre la Guia de Barcelona de la República i la Guerra Civil<span style="border: 0px; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; font-stretch: inherit; font-size: 12pt; line-height: inherit; font-family: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size-adjust: inherit; font-kerning: inherit; font-feature-settings: inherit; font-variation-settings: inherit; font-language-override: inherit; vertical-align: baseline; color: inherit; background-color: transparent !important;"> (Rafael Dalmau Editor). Parlem de patrimoni, memòria democràtica, bombardejos, refugis antiaeris, traces de la guerra als carrers i de la necessitat d’explicar<span style="border: 0px; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; font-stretch: inherit; font-size: 12pt; line-height: inherit; font-family: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size-adjust: inherit; font-kerning: inherit; font-feature-settings: inherit; font-variation-settings: inherit; font-language-override: inherit; vertical-align: baseline; color: inherit; background-color: transparent !important;"> la història de Barcelona a peu de ciutat.Després canviem de registre amb Carles Viñas, doctor en Història i professor de la Universitat de Barcelona, autor de Rapats. Una història de la subcultura skinhead autòctona, (ed. Manifest). A partir de la música, el futbol, l’estètica, les Dr. Martens, les bombers, Kortatu, els Boixos Nois, les Brigadas Blanquiazules i l’evolució dels caps rapats als anys vuitanta i noranta, analitzem com una subcultura juvenil nascuda a Anglaterra va arrelar aquí, es va polititzar i va acabar absorbida, en part, per la societat de consum.Un episodi sobre memòria històrica, Guerra Civil, Barcelona, patrimoni urbà, subcultures juvenils, futbol, música, extrema dreta, antifeixisme i les formes diverses amb què la ciutat conserva (o esborra) el seu passat.
Beure el passat i arxivar el futur: vins antics, cerveses mil·lenàries i memòria digital | El Tren de la Història (12/07/2026)
12 jul 2026, 11:00 · 1h 0m
Primer conversem amb els arqueòlegs Dani López i David Bea sobre el tast de vins i cerveses antics que es farà al Centre d’Interpretació de Vinífera, a Avinyonet del Penedès. Parlem d’arqueologia experimental, vi ibèric, cervesa neolítica, fermentacions mil·lenàries, rituals, alimentació, Font de la Canya, Can Sadurní, fenicis, món clàssic i de projectes com Judas Macabeu i la cervesa Síria, que permeten tastar el passat des del present.Després canviem de registre amb Joan Pérez Ventayol, director de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la UAB, per parlar del futur dels arxius. La digitalització, la intel·ligència artificial, la gestió de dades, la transparència, la protecció de drets i la preservació de la memòria plantegen nous reptes a una professió clau per entendre el passat, fiscalitzar el present i garantir l’accés a la informació en el futur.
Dues memòries als marges: Blanca de Centelles i la Catalunya de les migracions
5 jul 2026, 11:00 · 1h 0m
Viatgem a la Terrassa medieval per conèixer Blanca de Centelles, una dona vinculada al castell de Vallparadís que les noves investigacions han tornat a situar al centre del relat històric. En parlem amb Gemma Ramos, directora del Museu de Terrassa, i amb l’historiador medievalista Javier Robles, que expliquen com la recerca documental ha permès revisar mites, desfer confusions i descobrir una dona emprenedora, amb capacitat d’administrar patrimoni, defensar els seus drets i actuar en un món jurídic i senyorial dominat pels homes. A la segona part del programa, conversem amb Josep Anton Fernández, filòleg i doctor en llengües modernes, autor d’Un origen buit. Immigració i cultura a Catalunya (L’Avenç). Parlem de la història de les migracions a Catalunya, des de l’arribada d’occitans al segle XVII fins a les grans onades migratòries dels segles XX i XXI. Reflexionem sobre identitat catalana, llengua, cultura, representació, literatura, xarneguisme, integració, memòria i els relats que una societat construeix sobre els qui arriben. Un episodi sobre vides als marges, memòria històrica, identitat i les veus que sovint han quedat fora del relat oficial. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Flors que parlen i reis que s’apaguen: del llenguatge secret floral als últims dies de Jaume I
28 jun 2026, 11:00 · 1h 0m
Primer conversem amb Fàtima López, historiadora de l’art i professora de la Universitat de Barcelona, sobre l’exposició “El llenguatge de les flors. Missatges secrets de la natura”, que es pot veure a la Biblioteca de Catalunya. Descobrim com les flors van esdevenir un codi de comunicació ple de misteri, emocions i sentiments, especialment durant el romanticisme i el modernisme. Parlem de rams, cromos, postals, llibres il·lustrats, gramàtica floral, simbolisme femení, Verdaguer i de com Barcelona es va omplir de flors a través de la imatge impresa i les arts aplicades. Després ens endinsem en a la biografia de Jaume I amb l’historiador medievalista Josep David Garrido i Valls, autor del llibre Darrers anys i mort de Jaume I, (Dalmau Editor - Episodis de la Història). Amb motiu del 750 aniversari de la mort del Conqueridor, parlem de les tensions familiars, les divisions territorials, els conflictes amb la noblesa, la rebel·lió andalusina al sud valencià, el concili de Lió i el llegat polític d’un monarca clau per entendre la història dels territoris de parla catalana.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Fogars paleolítics i diaris de guerra: del Molí del Salt a l’Arxiu Tarradellas
21 jun 2026, 11:00 · 1h 0m
Primer ens endinsem al jaciment del Molí del Salt, a Vimbodí i Poblet, amb l’arqueòleg Manuel Vaquero, investigador de l’IPHES i professor de la URV. La darrera campanya ha permès documentar nombrosos fogars de fa 15.000 anys i noves dades sobre la vida quotidiana dels caçadors-recol·lectors del Paleolític Superior a la conca del Francolí. Amb ell parlem de foc, campaments, art paleolític, alimentació, tecnologia i organització social al voltant dels fogars. Després anem fins al Monestir de Poblet per conversar amb Núria Gavarró, directora de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, sobre la jornada "No llenceu els diaris. 1936-2026. Governar, resistir i crear en temps de guerra". Amb motiu del 90è aniversari de l’esclat de la Guerra Civil, descobrim el valor dels documents, els diaris, els cartells polítics, les indústries de guerra, la vida quotidiana i la propaganda com a fonts imprescindibles per entendre la Generalitat republicana i la Catalunya de 1936 a 1939.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
La ciutat imaginada i la ciutat fortificada: de l’Eixample de Cerdà a les muralles de Tortosa
14 jun 2026, 11:00 · 1h 0m
Primer conversem amb Francesc Magrinyà, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i autor de Teoria Cerdà. La revolució urbana industrial. Redescobrim Ildefons Cerdà no només com l’enginyer que va projectar l’Eixample de Barcelona, sinó com un pensador de la ciutat moderna. Parlem de muralles, higiene urbana, habitatge, mobilitat sostenible, espais verds, superilles, densitat, crisi climàtica i dels reptes de la Barcelona del segle XXI. Després viatgem fins a Tortosa amb Xavier Hernández Cardona, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i membre del grup DIDPATRI, per conèixer la nova museïtzació de les Avançades de Sant Joan i el Fortí d’Orleans. Descobrim el patrimoni defensiu de Tortosa, la importància estratègica de la ciutat a l’Ebre, la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió i les noves formes d’explicar els espais històrics a l’aire lliure amb recursos digitals, maquetes, escenografies i siluetes. Un episodi sobre història urbana, patrimoni militar, Barcelona, Tortosa i les maneres d’imaginar, defensar i explicar la ciutat. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Neandertals en realitat virtual | La memòria rural de la postguerra “pas a pas”
7 jun 2026, 11:00 · 1h 0m
Primer ens aturem a la Roca dels Bous (Camarasa), un jaciment clau per entendre la vida dels neandertals fa uns 50.000 anys. L’arqueòleg Xavier Roda (UAB) ens explica com la realitat virtual, els serious games i les experiències immersives permeten reconstruir el paisatge, el foc, la caça, les eines i la vida quotidiana dels grups neandertals. Després conversem amb Assumpta Serra Clota, arqueòloga i doctora en Història Medieval, autora de "Pas a pas", una novel·la que recupera la memòria de la Catalunya rural després de la Guerra Civil i durant el primer franquisme. Un retrat indispensable de la vida quotidiana al món rural d’Osona i el Collsacabra. Amb l’autora parlem de masies, pagesia, racionament, el paper de les dones al món rural, la repressió, el paper de la religió…L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Tarradellas i Bosch Gimpera, una amistat política | Rafael Figueró, l’impressor del 1714
31 may 2026, 11:00 · 1h 0m
Conversem amb el catedràtic Francesc Gràcia Alonso (UB) sobre Benvolgut president, estimat professor, l’epistolari inèdit entre Pere Bosch Gimpera i Josep Tarradellas. Un conjunt de cartes que permeten descobrir la relació personal i política entre dos noms clau de la Catalunya contemporània, l’exili català, la Generalitat republicana i les tensions internes del catalanisme durant el franquisme. Després viatgem a la Catalunya del Barroc amb Xevi Camprubí, professor d’Història de la Comunicació de la UAB i comissari de l’exposició de la Biblioteca de Catalunya dedicada a Rafael Figueró, el gran impressor català del segle XVII i XVIII. Parlem d’impremta, premsa periòdica, Guerra de Successió, propaganda, papers quotidians i circulació de la informació abans d’internet.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
La Cova 338 reescriu la prehistòria | Josep Irla, el president que va salvar la Generalitat a l’exili
24 may 2026, 11:00 · 1h 0m
Pugem fins a la cova 338, a la vall de Núria, amb Carles Tornero, de l’IPHES-CERCA i la UAB. Les excavacions en aquest jaciment situat a més de 2.200 metres han documentat ocupacions humanes de fa més de 5.000 anys i una de les evidències més antigues d’explotació de minerals rics en coure a l’Europa occidental. Una descoberta que canvia la mirada sobre la prehistòria dels Pirineus, l’alta muntanya i les primeres tecnologies del metall. Després conversem amb l’historiador i arxiver Jordi Gaitx-Moltó, comissari de l’Any Irla, per recuperar la figura de Josep Irla, president de la Generalitat a l’exili entre 1940 i 1954. Parlem de republicanisme federal, Guerra Civil, franquisme, exili, continuïtat institucional i memòria democràtica.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Caravaggio a través de la mirada de Xavier Albertí
28 dic 2025, 12:00 · 1h 0m
Viatgem a la Roma barroca per endinsar-nos a l’univers de Caravaggio, un dels pintors més influents i controvertits de la història de l’art. Ho fem a través d’una conversa profunda amb Xavier Albertí, autor del llibre L’Evangeli segons Caravaggio (Fragmenta Editorial), que proposa una lectura del pintor allunyada del mite biogràfic i centrada en la força de la mirada, el temps de contemplació i el conflicte entre art, fe i desig. Parlem del paper de Caravaggio en el context del Concili de Trento, de la censura i la transgressió, de la relació entre pintura i sexualitat, i de com la seva obra continua interpel·lant el nostre present. Una entrevista que és també una reflexió sobre com mirar l’art avui, sobre el silenci, la memòria i la necessitat d’aturar-nos davant les imatges.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
“És una bruixa?”: mites, persecucions i memòria feminista - El romànic com a objecte de desig col·lectiu
21 dic 2025, 12:00 · 1h 0m
Comencem amb el còmic És una bruixa? Mites, mentides i realitat, de Raquel Gu (Garbuix books), una obra de divulgació històrica que desmunta els tòpics associats a la figura de la bruixa i reconstrueix, amb rigor i humor, segles de persecucions, pors col·lectives i violència contra les dones. El còmic connecta la cacera de bruixes dels ss. XVI i XVII amb mecanismes encara vigents avui: l'estigmatització del diferent, les notícies falses, el control social i el bullying. Una entrevista que reivindica el còmic com a eina pedagògica per entendre la història i llegir el present. A la segona part del programa, ens endinsem en el llibre El romànic, objecte de desig. La fascinació pel patrimoni, des de la Renaixença fins a l’era digital (Dalmau Editor), del doctor en Història de l’Art Carles Sánchez Márquez (UAB). L’obra analitza com l’art romànic català ha estat construït, reinterpretat i utilitzat al llarg de més d’un segle com a símbol identitari, polític, cultural i turístic. Des de la Renaixença i fins als debats actuals, el llibre explica per què el romànic continua despertant fascinació i controvèrsia. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
La mula més antiga del Mediterrani occidental - La restitució d’una artista oblidada: Francisca Rius
14 dic 2025, 12:00 · 1h 0m
Al Penedès s'ha localitzat la mula més antiga del Mediterrani occidental. A partir d’un jaciment excavat als anys vuitanta i reestudiat amb tècniques d’ADN antic i anàlisi isotòpica, els arqueòlegs Javier López Cachero i Jordi Nadal (UB) expliquen per què aquest animal revela coneixements zootècnics avançats, circuits comercials fenicis i noves lectures sobre prestigi, gènere i mobilitat a la protohistòria. També visitem l’exposició Francisca Rius Sanuy. Disseny i vida, oberta al Museu d’Art de Girona fins al 6 d’abril. El seu comissari, Domènec Ribot, reconstrueix la trajectòria d’una creadora formada a la Llotja, vinculada al món del disseny i amb una trajectòria truncada pel matrimoni i la Guerra Civil. Una conversa sobre la recuperació del llegat, l’art aplicat, el paper de les dones artistes i la necessitat de restituir veus silenciades de la nostra història recent. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Caritat del Río, el còmic que reescriu una vida · Històries d’arxiver amb Joan Boadas
7 dic 2025, 12:00 · 1h 0m
Caritat del Río i el còmic que desafia la història Burgesa, anarquista, comunista i figura clau de l’estalinisme, Caritat del Río és molt més que “la mare de Ramon Mercader”, l’assassí de Trotski. Pep Brocal (Garbuix Books) dibuixa la seva biografia a un còmic de no-ficció que ens descobreix les veritats, mitges veritats i mentides d’aquest enigmàtic personatge. Joan Boadas: la memòria que construeix el futur L’arxiver Joan Boadas presenta Històries d’arxiver i reflexiona sobre el poder dels arxius per preservar el passat i garantir la transparència democràtica. Parlem de l'"escola de Girona", de la inscripció del Llibre del Sindicat Remença a la UNESCO, dels reptes de conservar milions d’imatges i d’un projecte sorprenent amb les Illes Marshall. Una mirada imprescindible a la professió que construeix la memòria del futur.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Itiner-e, el google maps de l'Imperi Romà - La Guerra dels Segadors en un joc de rol
30 nov 2025, 12:00 · 1h 0m
Explorem Itiner-e, el projecte tecnològic que reconstrueix les vies romanes de l’Imperi Romà. Amb l’arqueòleg Pau de Soto (UAB) coneixem el funcionament d’aquest “Google Maps de l’Imperi Romà”, el mapa digital més complet sobre les carreteres romanes que unien Europa, el nord d’Àfrica i el Pròxim Orient. Parlem de mobilitat antiga, de rutes romanes i de com aquest projecte s’ha convertit en una eina clau per entendre el funcionament de la xarxa viària romana.  A continuació presentem “Misèries i malaurances. Homenatge a Catalunya”. El joc de rol de la Guerra dels Segadors, creat per Luke Crane i publicat per Mel Negra, amb traducció d’Eloi Nadal i assessorament històric d’Àngel Casals (UB). Descobrim com el joc recrea el 1641, la República Catalana de Pau Claris i el conflicte amb els Habsburg a través d’una experiència narrativa interactiva. Un episodi ideal per a qui busca història de Catalunya, jocs de rol històrics i noves formes d’aprendre història a través de la ficció.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
L’Atles Català i el MNACTEC BUS: mapes medievals i museus sobre rodes
23 nov 2025, 12:00 · 1h 0m
En aquest episodi del Tren de la Història viatgem del 1375 al segle XXI amb dues històries que exploren com representem i expliquem el món. Comencem amb els 650 anys de l’Atles Català, una obra extraordinària atribuïda a Cresques Abraham i considerada un dels mapes més fascinants de la Mediterrània medieval. Sis fulls de pergamí plens d’or, miniatures i cosmografia que aspiraven a guiar viatgers molt abans que tinguéssim GPS a la butxaca. Parlem amb Noelia Ramos, cap de la Cartoteca de Catalunya, per entendre què el fa tan singular, quina és la seva veritable història i com es va convertir en un autèntic mite de la cultura catalana. Tot seguit pugem al MNACTEC BUS, el museu itinerant del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Un autobús convertit en espai interactiu i immersiu que porta la ciència, la tecnologia i el patrimoni industrial a escoles i pobles d’arreu, especialment del món rural. Amb Carme Prats descobrim com funciona aquest museu sobre rodes, què s’hi pot veure a dins —des del canvi del paisatge fins a la recerca científica, la robòtica o la transició ecològica— i com vol transformar la manera com la ciutadania viu la divulgació científica.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Qui va fundar la Universitat de Barcelona? | Un tresor bibliogràfic a Tarragona
16 nov 2025, 12:00 · 1h 0m
Viatgem fins al 1450, quan el rei Alfons el Magnànim va autoritzar la creació de la Universitat de Barcelona. En plena ebullició humanista, la ciutat aspirava a tenir un centre de coneixement propi per impulsar el progrés del país. En parlem amb Agustí Alcoberro, vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni, que ens explica com eren els primers estudiants, quins conflictes va afrontar la UB al llarg dels segles i com va renéixer després de 1714. 📚 Tot seguit, recuperem un altre tresor ocult de la nostra història: el patrimoni bibliogràfic dispersat durant la desamortització eclesiàstica del segle XIX. Llibres, arxius i pergamins que van circular entre convents i institucions, fins a trobar refugi a la Biblioteca Provincial de Tarragona fundada el 1847. En parlem amb la seva directora, Dolors Saumell, que ens guia per aquest recorregut entre pèrdues, salvaments i recuperació patrimonial. 🚂 Dos trajectes que ens demostren com la història del nostre país es manté viva a través de les seves aules i els seus llibres.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Casals Catalans a l’exili i l’Escola del Mar: memòria, arxius i educació perduda
9 nov 2025, 12:00 · 1h 0m
La directora de l'Arxiu Tarradellas Macià, Núria Gavarró, ens presenta la jornada dedicada a la preservació documental dels arxius dels casals catalans a la diàspora per evitar que el temps ho esborri per sempre. I després descobrim la història fascinant i tràgica de l’Escola del Mar, joia pedagògica destruïda el 1938 pels feixistes, i que ara es vol reconstruir per ubicar-hi el Museu de l'Educació de Catalunya. Un viatge imprescindible per entendre com la memòria explica el present compartit amb el pedagog Jordi Vivancos i l'arquitecte Marc Cuixart Goday i net del creador de l'Escola del Mar.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Barcelona, un laberint de sang i plom | El final de les artistes oblidades
2 nov 2025, 12:00 · 1h 0m
A "El pistolerisme a Barcelona. Laberint de sang i plom" (Efadós) David Revelles i Jesús Martínez ens expliquen com ara fa cent anys la violència omplia els carrers d'una ciutat convulsa. Montserrat Terrones ens presenta "Història de l'art en femení" (Garbuix Books), un llibre imprescindible per recordar qui eren Dora Maar, Frida Kahlo... i qui van ser Élisabeth Vigée Le Brun, Rachel Ruysch, Artemisia Gentileschi... i moltes altres dones ara oblidades. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
El fals mite d'un Mediterrani en decadència durant l'època modern | Ramon Alberch ens explica des de quan guardem papers a Catalunya
26 oct 2025, 12:00 · 1h 0m
El professor Jaume Dantí (Universitat de Barcelona) ha estudiat la importància del comerç mediterrani també després de l'inici de la colonització d'Amèrica i ens presenta "Agents i institucions a la xarxa catalana del Mediterrani" (Rafael Dalmau Editor). I amb Ramon Alberch, referent de l'arxivística mundial, parlem de l'origen de l'Arxiu Municipal de Barcelona arran de la publicació del seu llibre "Fem Arxiu, construïm ciutat".L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Ivori d'hipopòtam a Sabadell | Les relacions internacionals de la Generalitat durant la guerra civil
19 oct 2025, 11:00 · 1h 0m
Un petit objecte trobat a Sabadell el 1977 ha resultat ser un fragment d’ivori d’hipopòtam del calcolític, identificat pels investigadors de la UB com un possible ídol o eina tèxtil. La troballa revela l’existència de xarxes d'intercanvi mediterrànies i el paper de materials exòtics en la prehistòria catalana. Ens ho ha explicat el catedràtic a la UB, Javier López Cachero. L’Arxiu Nacional de Catalunya presenta una exposició excepcional que rescata la tasca diplomàtica de la Generalitat republicana durant la Guerra Civil. A través de documents originals recuperats dels ‘Papers de Salamanca’, correspondència inèdita i filmacions de Laya Films, la mostra revela la creació de la Secretaria de Relacions Exteriors i la xarxa de delegacions catalanes al món entre 1936 i 1939. N'hem parlat amb el comissari de la mostra, el politòleg Manuel Manonelles. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
La família més rica de Tarragona | Cent anys de la clausura del camp del Barça
12 oct 2025, 11:00 · 1h 0m
Amb els seus negocis, la nissaga dels Castellarnau va transformar Tarragona i el seu port. Ens ho expliquen la directora de l'Arxiu Històric de Tarragona Laia Lanceta i la historiadora Isabel Companys, comissària de l'exposició "El món dels Castellarnau". A més, recordem que el 1925 la dictadura de Primo de Rivera va clausura el camp del FC Barcelona i l'Orfeó Català. En parlem amb l'historiador Joaquim Monclús que acaba de publicar un llibre sobre el tema a Dalmau Editor.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
El llibre d'"Amic i Amat" de Ramon Llull | Quan l'excursionisme és política
5 oct 2025, 11:00 · 1h 0m
 El professor Arnau Vives (UB) ens ajuda a entendre la importància d'una de les obres més emblemàtiques de Ramon Llull, ara que Barcino ha publicat una nova edició del "Llibre d'Amic i Amat". I l'historiador Pablo Batalla ens explica com totes les ideologies des del nazisme fins l'anarquisme, passant pel comunisme i el feminisme, han utilitzat l'excursionisme per fer política al seu llibre "La bandera en la cumbre" (Capitán Swing). A més, visitem la sala de ball abandonada de l'estació de tren de Flinders Street de Melbourne.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
La memòria dibuixada de la lluitadora antifranquista Roser Rius
28 sept 2025, 11:00 · 1h 0m
La militant comunista Roser Rius, que va ser torturada i empresonada el 1974 a la presó de Yeserías de Madrid, ens presenta el seu llibre "Memòria dibuixada", on reuneix i dotzenes de dibuixos que tant li servien com a mitjà de comunicació íntim amb el seu company, també empresonat, a Carabanchel, com a vàlvula d'escapament de la situació viscuda. La seva publicació es produeix justament en el 50è aniversari de la mort de Franco.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Esclavistes catalans, història d’una infàmia | Teniu un bagul a casa?
21 sept 2025, 11:00 · 1h 0m
Antoni Tortajda ens parla de ‘La Infàmia’, l'exposició del Museu Marítim de Barcelona sobre esclavatge, memòria i racisme històric. I Àngels Parés (Associació per a l’Estudi del Moble) presenta el projecte “El teu bagul, la nostra història”, per què els baguls familiars, plens de records i secrets, són testimonis vius del nostre passat. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Eiffel a Catalunya | històries que no fan la Història
14 sept 2025, 11:00 · 1h 0m
A més de la famosa torre, Eiffel també va construir ponts pels ferrocarrils d'arreu del món, també a casa nostra. Ens ho explica Lluïsa Amenós, autora de “L’enginy d’Eiffel a Catalunya. Projecció, fabricació i muntatge de ponts de ferro” (Rafael Dalmau Editor). També presentem "històries que no fan la Història" (Eumo Editorial), on Carlo Greppi reflexiona sobre com s'ho fan els historiadors per explicar les vides anònimes que també fan la HistòriaL’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Estacions històriques | Els jardins de Passeig de Gràcia
7 sept 2025, 11:00 · 1h 0m
El professor de literatura comparada, Antoni Martí Monterde, ens porta a les estacions de Portbou i Can Franc. La historiadora Núria Miquel Magrinyà ens explica que el Passeig de Gràcia abans eren jardins i parcs d'atraccions. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Neandertals a Netflix | Botiflers quintacolumnistes de 1714
31 ago 2025, 11:00 · 1h 0m
Què se sent amb un crani de fa 75.000 anys a les mans? Conversem amb la doctora Lucía López-Polín (Iphes), que ha reconstruït el crani protagonista del documental “Secrets of the Neanderthals” de Netflix. I el catedràtic emèrit Josep M. Torras Ribé (UB), ens desvela qui van ser els botiflers quintacolumnistes infiltrats a la Catalunya de 1714 al seu nou llibre publicat per Rafael Dalmau Editor.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
El radar americà de Vicenç Altaió | Els diaris personals dels combatents de la guerra civil
24 ago 2025, 11:00 · 1h 0m
<div style="border: 0px; font-variant-numeric: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-position: inherit; font-variant-emoji: inherit; font-stretch: inherit; line-height: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size-adjust: inherit; font-kerning: inherit; font-feature-settings: inherit; font-variation-settings: inherit; vertical-align: baseline;">Hem conversat amb Vicenç Altaió sobre el seu últim llibre, “El radar americà” (Galaxia Gutenberg), la biografia de l’arquitecte i galerista afincat a Cadaqués, Lanfranco Bombelli. I l’historiador Oriol Riart explica al llibre “Érem feres” (Pagès editors) què van escriure els combatents de la guerra civil als seus diaris personals.</div>
Una excavació al fons del mar | Violència i futbol fa 100 anys
17 ago 2025, 11:00 · 1h 0m
<div style="border: 0px; font-variant-numeric: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-position: inherit; font-variant-emoji: inherit; font-stretch: inherit; line-height: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size-adjust: inherit; font-kerning: inherit; font-feature-settings: inherit; font-variation-settings: inherit; vertical-align: baseline;">La costa empordanesa amaga un vaixell romà amb tota la seva càrrega. Rut Geli, directora del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya ens explica els seus secrets. I ara que torna la lliga, val la pena recordar que fa 100 anys la violència d'extrema dreta ja era present al futbol. N'hem parlat amb J.F. Mota, autor del llibre "Els ultres de la Peña Ibérica" (Manifest Llibres).</div>
L’Alguer durant el franquisme | Olympe de Gouges, una feminista a la Revolució Francesa
10 ago 2025, 11:00 · 1h 0m
<div style="border: 0px; font-variant-numeric: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-position: inherit; font-variant-emoji: inherit; font-stretch: inherit; font-size: 15px; line-height: inherit; font-family: "Segoe UI", "Segoe UI Web (West European)", -apple-system, BlinkMacSystemFont, Roboto, "Helvetica Neue", sans-serif; font-optical-sizing: inherit; font-size-adjust: inherit; font-kerning: inherit; font-feature-settings: inherit; font-variation-settings: inherit; vertical-align: baseline; color: rgba(0, 0, 0, 0.847) !important;"><span data-olk-copy-source="MessageBody" style="border: 0px; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; font-stretch: inherit; font-size: inherit; line-height: inherit; font-family: verdana, sans-serif; font-optical-sizing: inherit; font-size-adjust: inherit; font-kerning: inherit; font-feature-settings: inherit; font-variation-settings: inherit; vertical-align: baseline; color: inherit;">Dos personatges singulars protagonitzen aquest viatge: <span style="border: 0px; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; font-stretch: inherit; font-size: inherit; line-height: inherit; font-family: verdana, sans-serif; font-optical-sizing: inherit; font-size-adjust: inherit; font-kerning: inherit; font-feature-settings: inherit; font-variation-settings: inherit; vertical-align: baseline; color: inherit;">El doctor en Història, Marcel Farinelli ens presenta el seu llibre “Antoni Simon Massa, l’Alguer i Sardenya durant el franquisme” <span style="color: inherit; font-size: inherit; font-weight: inherit; border: 0px; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-stretch: inherit; line-height: inherit; font-family: verdana, sans-serif; font-optical-sizing: inherit; font-size-adjust: inherit; font-kerning: inherit; font-feature-settings: inherit; font-variation-settings: inherit; vertical-align: baseline;">(Rafael Dalmau, ed.). I conversem amb la professora de filosofia Júlia Torres Canela de la seva biografia “Olympe de Gouges, els orígens de la filosofia política feminista” (Ed. Enoanda).</div>
La història mai explicada de la policia espanyola | Poemes barrocs & música urbana
3 ago 2025, 11:00 · 1h 0m
<div class="x_gmail_default" style="border: 0px; font-variant-numeric: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-position: inherit; font-variant-emoji: inherit; font-stretch: inherit; font-size: 15px; line-height: inherit; font-family: "Segoe UI", "Segoe UI Web (West European)", -apple-system, BlinkMacSystemFont, Roboto, "Helvetica Neue", sans-serif; font-optical-sizing: inherit; font-size-adjust: inherit; font-kerning: inherit; font-feature-settings: inherit; font-variation-settings: inherit; vertical-align: baseline; color: rgb(36, 36, 36);"><div style="border: 0px; font: inherit; vertical-align: baseline; color: rgba(0, 0, 0, 0.847) !important;">Conversem amb David Ballester sobre el seu llibre “Una historia de la policia española. De los grises y Conesa a los azules y Villarejo”.</div></div><div class="x_gmail_default" style="border: 0px; font-variant-numeric: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-position: inherit; font-variant-emoji: inherit; font-stretch: inherit; font-size: 15px; line-height: inherit; font-family: "Segoe UI", "Segoe UI Web (West European)", -apple-system, BlinkMacSystemFont, Roboto, "Helvetica Neue", sans-serif; font-optical-sizing: inherit; font-size-adjust: inherit; font-kerning: inherit; font-feature-settings: inherit; font-variation-settings: inherit; vertical-align: baseline; color: rgb(36, 36, 36);"><div style="border: 0px; font: inherit; vertical-align: baseline; color: rgba(0, 0, 0, 0.847) !important;">El músic i filòleg Xavi Olucha ens presenta el seu treball “Ni corall ni roses”, on musica poesia barroca amb ritmes urbans. </div></div>
100 anys de "Coses Vistes” de Josep Pla | D’on surt la dèria d’anar al gimnàs?
27 jul 2025, 11:00 · 1h 0m
Entrevistem al periodista i professor de la UPF Joan Safont, comissari de l’exposició “100 anys de Coses Vistes, el llibre que va convertir Josep Pla en escriptor”. I el professor de la URL, Xavier Pujadas, ens explica els orígens de l’esport modern. 
El misteri de la fletxa clavada a la costella | L'Exposició Universal de Barcelona de 1888
20 jul 2025, 11:00 · 1h 0m
<div data-olk-copy-source="MessageBody" style="border: 0px; font-variant-numeric: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-position: inherit; font-variant-emoji: inherit; font-stretch: inherit; font-size: small; line-height: inherit; font-family: verdana, sans-serif; font-optical-sizing: inherit; font-size-adjust: inherit; font-kerning: inherit; font-feature-settings: inherit; font-variation-settings: inherit; vertical-align: baseline; color: rgb(36, 36, 36);">El catedràtic de prehistòria (UAB) i investigador de l'IPHES, Carlos Tornero, ens explica per què és tan important que hagin trobat una punta de fletxa de sílex incrustada en una costella humana de fa 4.000 anys. </div><div style="border: 0px; font-variant-numeric: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-position: inherit; font-variant-emoji: inherit; font-stretch: inherit; font-size: small; line-height: inherit; font-family: verdana, sans-serif; font-optical-sizing: inherit; font-size-adjust: inherit; font-kerning: inherit; font-feature-settings: inherit; font-variation-settings: inherit; vertical-align: baseline; color: rgb(36, 36, 36);">I conversem amb el professor de la UB, Joan Molet, del seu llibre sobre l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.</div>
El Tren de la Història | Música inèdita d’Anselm Clavé | Com mesuraven el pas del temps a Roma?
13 jul 2025, 11:00 · 1h 0m
La musicòloga Anna Costal ens presenta el disc "Josep Anselm Clavé: música per a una república federal", que recull peces inèdites de Josep Anselm Clavé. Entre elles destaca la versió catalana de la Marsellesa. I l’arqueòloga Isabel Rodà ens explica quins sistemes tenien a l’antiga Roma per controlar el pas del temps.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
El Tren de la Història | Dalí i Lorca, cent anys d'una amistat tant brillant com enlluernadora | Espai Mammathus: un nou centre per descobrir la prehistòria a Catalunya
6 jul 2025, 11:00 · 1h 0m
El 1925 Lorca va visitar Dalí a Figueres. Començava una relació intensa, brillant i feridora que marcaria la història de la cultura europea. Una exposició ho recorda a Figueres. En parlem amb un dels seus comissaris, Joan Manuel Soldevilla. I també anem a la Canonja per conversar amb Marta Fontanals (Iphes) sobre la inauguració del nou Espai Mammathus dedicat a la divulgació prehistòrica de Catalunya.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.