Catalunya Ràdio
España
Pedro Pardo i Albert Galceran s�n "Els homes cl�ssics"! Cada setmana es marquen l'objectiu d'acostar la cl�ssica al gran p�blic. Fan reportatges, reben grans experts a l'estudi o s'asseuen a tocar el piano per ser m�s did�ctics.
Segons concerts per a piano russos: Txaikovski (1/5)
En la setmana que es commemora l'aniversari de l'estrena del segon de Rakhm�ninov, els Homes Cl�ssics han decidit fer un recorregut per concerts per a piano n�mero dos de compositors russos. Com que ho fan per ordre cronol�gic, comencem la setmana amb Txaikovski i amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Segons concerts per a piano russos: Rakhm�ninov (2/5)
Despr�s de les dures cr�tiques rebudes a les seves primeres obres, Rakhm�ninov va ressorgir de les cendres gr�cies al seu terapeuta, a qui va dedicar el meravell�s segon concert per a piano i orquestra que recordem avui amb els Homes Cl�ssics.
Segons concerts per a piano russos: Prok�fiev (3/5)
El segon concert per a piano i orquestra de Prok�fiev �s un dels m�s dif�cils t�cnicament parlant. Tant �s aix� que el mateix compositor gaireb� no el va poder assumir. El repassem amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Segons concerts per a piano russos:Kabalevski (4/5)
Dmitri Kabalevski �s m�s conegut per les seves obres pedag�giques i per joves entre les quals destaquen el seu concert per a piano i orquestra n�mero 2 que avui revisem amb els Homes Cl�ssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.
Segons concerts per a piano russos: Xostak�vitx (5/5)
Dedicat al seu fill i estrenat pel mateix M�xim Xostak�vitx, el segon concert per a piano i orquestra ens mostra una etapa de Xostak�vitx diferent de les viscudes anteriorment i que van provocar que les seves obres tinguessin un punt sarc�stic. Aquest segon concert �s m�s alegre i el recordem amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Franz Liszt: El resum
Una setmana dedicada a la vida i obres de Franz Liszt resumida en una hora de r�dio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Franz Liszt: La infantesa (1/5)
Aquesta setmana els Homes Cl�ssics se centren en una de les figures m�s importants del piano rom�ntic per� tamb� un gran compositor i divulgador, Franz Liszt. Comencem amb els primers anys de la seva infantesa, on descobrirem tot un nen prodigi, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Franz Liszt: lisztomania (2/5)
Liszt va ser la primera estrella amb veritables fans com tindria un cantant de rock. Parlem de la lisztomania amb els Homes Cl�ssics.
Franz Liszt: Els �ltims anys (3/5)
Els �ltims anys de la seva vida, Liszt els va dedicar especialment a donar classes i a ajudar els seus col�legues, aix� com la seva filla. Descobrim el final de la vida de Liszt amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Franz Liszt: Berlioz i Wagner (4/5)
Un dels aspectes m�s importants de la vida de Liszt va ser la relaci� que va tenir amb grans compositors de l'�poca. Relacions no sempre f�cils! Berlioz i Wagner en la vida de Liszt amb els Homes Cl�ssics.
Franz Liszt: Berlioz i Wagner (5/5)
Schumann i Chopin. Sab�eu que Schumann es va arribar a barallar a cops de puny amb Liszt? I que Chopin va compartir concerts amb ell? I que les dones de Chopin i Liszt no s'aguantaven? Tot aix� i moltes coses m�s, al programa d'avui d'"Els homes cl�ssics", amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
De popular a culta: la jota aragonesa (1/4)
Aquesta setmana els Homes Cl�ssics es centren en danses populars de la pen�nsula Ib�rica que han sigut font d'inspiraci� per a obres de grans compositors. Comencem amb la jota aragonesa amb qu� viatgem fins a R�ssia, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
De popular a culta: el zortziko (2/4)
El zortziko �s una dansa basca amb un ritme molt peculiar. Anem a classe amb els Homes Cl�ssics i descobrim la influ�ncia d'aquesta dansa en compositors molt importants.
De popular a culta: la sardana (3/4)
Qu� t� la sardana que va arribar a interessar grans mestres com Richard Strauss o Igor Stravinsky? En repassem els or�gens i influ�ncia amb els Homes Cl�ssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.
De popular a culta: el fandango (4/4)
D'Am�rica no nom�s se'n van importar patates i tom�quets, algunes danses molt "espanyoles" venen precisament de terres americanes. Repassem els or�gens del fandango i descobrim com fins i tot Mozart en va compondre a una de les seves grans �peres.
De popular a culta: el resum
Una setmana dedicada a danses de la pen�nsula Ib�rica que han inspirat grans compositors cl�ssics resumida en una hora de r�dio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Sibelius: el resum
Tota una setmana dedicada a les 7 simfonies de Jean Sibelius, ara resumida en poc m�s de 50 minuts de r�dio.
Sibelius: Simfonia n�m. 1 (1/5)
Aquesta setmana l'Albert Galceran i el Pedro Pardo, els "Homes cl�ssics" de Catalunya M�sica, volen reivindicar el compositor finland�s Jean Sibelius m�s enll� del seu poema simf�nic "Finl�ndia", i per aix� volen fixar-se en les seves 7 simfonies, set obres que ens permeten entendre la relaci� amb la composici� i l'evoluci� vital del genial compositor. En aquest primer cap�tol contextualitzen el compositor, i se centren en la seva primera simfonia.
Sibelius: Simfonia n�m. 3 (3/5)
La Tercera simfonia de Sibelius es considera una de les seves obres m�s fosques, i t� una explicaci� molt humana. La vols descobrir? No et perdis aquest cap�tol.
Sibelius: Simfonia n�m. 2 (2/5)
Les simfonies s�n una bona manera d'entendre l'evoluci� del llenguatge musical del compositor finland�s Jean Sibelius, i la seva Segona simfonia encara conserva la for�a i la grandiositat de la simfonia rom�ntica del segle XIX, per� al mateix temps ja hi apareixen algunes de les caracter�stiques que definiran l'estil m�s personal de Sibelius. Descobreix-la amb els "Homes cl�ssics".
Sibelius: Simfonia n�m. 5. (4/5)
Amb la Cinquena simfonia, Sibelius recupera una m�sica m�s lluminosa, expansiva i monumental, per� no torna simplement al Romanticisme de la Segona simfonia, ja que amb el pas dels anys i l'experi�ncia, la seva manera de construir la m�sica ha canviat.
Sibelius: Simfonia n�m. 7. (5/5)
Acabem la setmana dedicada a les simfonies de Sibelius amb la darrera que va compondre, la n�mero 7. �s una obra molt diferent de les simfonies tradicionals i representa, en certa manera, el punt culminant de tota l'evoluci� de Sibelius com a simfonista.
Tres estrenes: El resum
Una setmana dedicada a "La flauta m�gica", "Els pescadors de perles" i "Porgy and Bess", totes tres �peres estrenades un 30 de setembre i resumides en una hora de r�dio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Tres estrenes: "La flauta m�gica" i la francma�oneria (1/5)
El 30 de desembre del 1791, el 1863 i el 1935 es van estrenar tres �peres molt conegudes avui en dia. Casualitat o no, els Homes Cl�ssics dediquen la setmana a aquestes tres estrenes, comen�ant per "La flauta m�gica" de Mozart i la seva relaci� amb la francma�oneria.
Tres estrenes: Les interioritats de "La flauta m�gica" (2/5)
Despr�s de posar-la en context, Pedro Pardo i Albert Galceran ens apropen al m�n de "La flauta m�gica" de Mozart repassant-ne els moments m�s importants.
Tres estrenes: Bizet (3/5)
La segona �pera que es va estrenar un 30 de setembre no va ser "Carmen", per� s� que la va compondre un jove Georges Bizet. Repassem les dificultats que va tenir per poder-la estrenar, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Tres estrenes: Els pescadors de perles (4/5)
"Els pescadors de perles" es va estrenar un 30 de setembre i no va tenir l'�xit esperat, segurament a causa d'un pobre llibret. Revisem aquesta �pera amb els Homes Cl�ssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.
Tres estrenes: "Porgy and Bess" (5/5)
La tercera de les �peres estrenades un 30 de setembre va ser "Porgy and Bess", de George Gershwin. Ens endinsem en el m�n de la m�sica genu�nament americana amb aquesta �pera amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Xostak�vitx: el resum
Tota una setmana dedicada a Dmitri Xostak�vitx i algunes de les seves obres m�s ic�niques, per commemorar el 120� aniversari del seu naixement. Ara, resumida en poc m�s de 50 minuts de r�dio.
Xostak�vitx: Simfonia n�m. 5 (1/5)
Aquesta setmana l'Albert Galceran i el Pedro Pardo, "Els homes cl�ssics", de Catalunya M�sica, volen commemorar el 120� aniversari del naixement de Dmitri Xostak�vitx, i ho van fer amb un objectiu: endinsar-se en cinc obres del seu cat�leg que representin la seva manera d'entendre la m�sica i, �s clar, que expressin la seva manera de viure. Comencem amb una simfonia, la n�mero 5, la "la resposta creativa d'un artista sovi�tic a unes cr�tiques justes". Per� a quines cr�tiques es refereix? No et perdis aquest cap�tol.
Xostak�vitx: Quartet n�m. 8 (2/5)
Si en el primer cap�tol de la setmana dedicada a Xostak�vitx el Pedro i l'Albert s'han fixat en la Cinquena simfonia del compositor rus, una obra nascuda de la por a la repressi�, en aquest cap�tol se centraran en el seu Quartet de corda n�mero 8 en do menor, opus 110, una composici� que es pot interpretar com una reafirmaci� del m�n interior del genial compositor.
Xostak�vitx: Simfonia n�m. 10 (3/5)
Tot i ser un compositor enormement original, Dmitri Xostak�vitx tenia certs elements que podem trobar de manera reiterada en les seves obres, i la Simfonia n�mero 10 �s una bona obra per recon�ixer quins s�n aquests elements, i a m�s ens permet endinsar-nos en l'etapa de maduresa del compositor.
Xostak�vitx: Concert per a viol� n�m. 1 (4/5)
Xostak�vitx va compondre aquest concert per a viol� amb la idea que l'interpret�s un genial violinista amic seu. Per� la por de ser acusat de "formalista" va provocar que l'obra trigu�s m�s temps del previst a estrenar-se. Ara b�, �s una composici� excel�lent que demostra les moltes cares del compositor rus: del lirisme m�s bell i expressiu al sarcasme. Descobreix-lo amb els Homes Cl�ssics.
Xostak�vitx: Simfonia n�m. 7, "Leningrad" (5/5)
Mai abans una simfonia havia tingut una hist�ria m�s cinematogr�fica. Composta durant el setge nazi de Leningrad, la Simfonia n�m. 7 ha esdevingut una ferotge cr�tica als totalitarismes. Una obra imprescindible per con�ixer el genial Dmitri Xostak�vitx.
Cherubini: El resum
Una setmana dedicada a la vida i obres de Luigi Cherubini resumida en una hora de r�dio, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Cherubini: La guerra dels Set Anys (1/5)
Luigi Cherubini va ser un dels compositors m�s valorats per Beethoven i va n�ixer en una �poca convulsa a escala mundial. Repassem les conseq��ncies que va tenir en la seva vida aquell per�ode de temps amb els Homes Cl�ssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.
Cherubini: Inicis i joventut (2/5)
Ja des de ben jove va destacar com a compositor i va poder viatjar molt i es va establir a Fran�a, malgrat l'�poca hist�rica. Va anar a favor o en contra seu la Revoluci� Francesa? Ho descobrim amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Cherubini: Medea (3/5)
Podr�em dir que Cherubini �s conegut especialment per una �pera: "Medea". I avui, amb "Els homes cl�ssics", la recordem.
Cherubini: La maduresa (4/5)
Els canvis de moda van fer que Cherubini s'hagu�s de reinventar, aproximar-se a la m�sica religiosa i aprofitar tamb� el nou canvi de r�gim. La m�sica de Cherubini a la Restauraci� borb�nica a Fran�a, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Cherubini: M�sica de cambra i m�sica religiosa (5/5)
Cherubini t� un ampli repertori oper�stic, per� tamb� de m�sica de cambra, en qu� destaquen els seus quartets, que repassem amb "Els homes cl�ssics".
Con cuenta puedes dejar de 1 a 5 micrófonos. El público ve la media; tu comentario corto lo ves solo tú.
Aún no hay micrófonos. Sé el primero.
Entrar para dejar micrófonos.
