En guàrdia!

L'escriptori del comte d'El Asalto

5 jul 2026, 13:00 · 53 min

Cap�tol 1294. A finals del segle XVIII, es documenta la pres�ncia a Catalunya d'un moble de for�a acceptaci� per part de les classes nobles arreu d'Europa: es tracta de l'escriptori de tambor, amb una tapa que quedava amagada dins de la mateixa pe�a un cop oberta. Un d'aquests escriptoris, decorat bellament amb treballs d'ebenisteria, es va fer per a Francisco Gonz�lez de Bassecourt, comte d'El Asalto, capit� general de Catalunya entre el 1778 i el 1790 i m�xima autoritat pol�tica, militar i judicial, segons el nou model d'organitzaci� territorial implantat a la fi de la guerra de Successi�. L'escriptori, d'una forta c�rrega simb�lica, es va concebre per representar el poder i l'estatus social i intel�lectual del propietari. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb la doctora en Hist�ria de l'Art M�nica Piera Miquel, presidenta de l'Associaci� per a l'Estudi del Moble i autora del llibre "L'art de pintar amb fusta".

Els Dom�nech, nissaga d'arquitectes

4 jul 2026, 13:00 · 54 min

Cap�tol 1293. A partir de l'obra de Llu�s Dom�nech i Montaner, a cavall entre el segle XIX i el XX, s'iniciava una de les nissagues d'arquitectes m�s importants de Catalunya. Al llarg de quatre generacions, la fam�lia Dom�nech ha continuat fent aportacions arquitect�niques adaptades al context pol�tic i social d'�poques for�a turbulentes, marcades per guerres, dictadures i canvis de r�gim pol�tic. Des de concepcions diferents de l'ofici, i passant pel neoclassicisme, el modernisme i el noucentisme, entre els membres d'aquesta nissaga es poden establir diversos lligams. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Llu�s Dom�nech Girbau, doctor en Arquitectura, besnet de Llu�s Dom�nech i Montaner i autor del llibre "Els Dom�nech, una nissaga d'arquitectes", editat per Viena.

Joan Baptista Picornell, revolucionari mallorqu�

28 jun 2026, 13:00 · 54 min

Cap�tol 1292. El mallorqu� Joan Baptista Picornell, personatge culte i polifac�tic, va sortir de l'illa de ben jove, a la segona meitat del segle XVIII, i no hi va tornar mai m�s. La seva va ser una biografia amb moltes etapes: pedagog influ�t per les idees de la Il�lustraci�, defensor conven�ut de la igualtat de tots els �ssers humans, escriptor, metge i activista revolucionari... En tot el que va fer, el va guiar la lluita contra els privilegis de l'Antic R�gim, que el va portar a liderar el moviment independentista d'algunes col�nies espanyoles al Nou M�n. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el naturalista Joan Mayol Serra, que ha estat diputat i conseller d'Agricultura de les Balears i que debuta en la narrativa amb la novel�la "El sedici�s: Vera hist�ria del revolucionari mallorqu� Joan Baptista Picornell", de la Nova Editorial Moll.

La bruixeria a Catalunya

27 jun 2026, 13:00 · 54 min

Cap�tol 1291. A partir del segle XV, i durant bona part de l'edat moderna, arreu d'Europa va sorgir una suposada pr�ctica que aparentment atemptava contra l'ordre establert i la religi� cristiana. La persecuci� de la bruixeria va resultar especialment cruenta i macabra a Catalunya, on va afectar sobretot les dones. Les torturaven i les condemnaven a morir, normalment a la forca, acusades de comportaments her�tics, pactes mal�fics amb el diable i de practicar m�gies perilloses, per� en molts casos eren simplement llevadores o remeieres. En un pa�s empobrit i en crisi, la cacera de bruixes, fonamentada en falsedats, supersticions i ignor�ncia, va permetre assenyalar un suposat enemic interior. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb la mestra, fil�loga i escriptora Anna Grau Gimeno, autora del llibre "La bruixeria a Catalunya: Hist�ria d'una cacera contra les dones", amb il�lustracions de Laia Baldevey i editat per Efad�s.

La construcci� de la mem�ria de Jaume I

21 jun 2026, 13:00 · 54 min

Cap�tol 1290. El record del rei Jaume I no es fonamenta �nicament en els textos de les cr�niques medievals, sin� tamb�, i sobretot, en les imatges que han estat transmeses a trav�s de les festivitats, les cerim�nies c�viques i rituals, les armes, els retaules, les miniatures o les rel�quies. La construcci� de la mem�ria de Jaume I com un rei guerrer i legislador va tenir molt en compte aquests elements visuals durant la baixa edat mitjana. L'arquitectura i les arts van contribuir a engrandir l'aura de Jaume I com un heroi conqueridor a tots els territoris que va governar, i al Pa�s Valenci� de manera molt especial. En parlem amb �ngel Casals, catedr�tic d'Hist�ria Moderna de la UB, i Francesc Granell, professor ajudant, Doctor en Hist�ria de l'Art per la UV amb la tesi "L'aura de la mem�ria. La imatge de Jaume I en la Val�ncia baixmedieval" i autor del llibre "Jaume I en la Val�ncia baixmedieval. La mem�ria del rei a trav�s de la imatge", de Publicacions de la UV.

L'Assemblea Nacional Constituent francesa

20 jun 2026, 13:00 · 55 min

Cap�tol 1289. En els inicis de la Revoluci� Francesa, el 17 de juny de 1789, es va constituir una Assemblea Nacional que substitu�a els Estats Generals, les assemblees excepcionals convocades pel rei a la Fran�a de l'antic r�gim, on s'havien reunit fins aleshores representants de tres estaments: la noblesa, el clergat i el poble, o tercer estat. Desmarcant-se d'aquest ordenament d'antic r�gim, els membres del tercer estat es van reunir pel seu compte. Pocs dies despr�s, el 9 de juliol, adoptaven el nom d'Assemblea Nacional Constituent. En les seves sessions, es definia un nou ordre econ�mic, pol�tic i social, per� no tots els diputats estaven d'acord sobre el paper que havia de jugar el rei ni de quina manera es podien atendre les demandes individuals i col�lectives d'una societat en ple proc�s de transformaci�. En parlem amb �ngel Casals, catedr�tic d'Hist�ria Moderna de la UB, i Maria Betlem Castell� i Pujols, doctora en Hist�ria per la UAB i la Universit� Paris 1 Panth�on Sorbonne.

El BDSM a Catalunya

14 jun 2026, 4:00 · 53 min

Cap�tol 1288. Quan va morir el dictador, les pr�ctiques sexuals aparentment menys ortodoxes van comen�ar a sortir de la clandestinitat. El franquisme no emparava cap mena de conducta sexual que no fos la de les parelles casades i que busquessin engendrar fills. Per� moltes persones feia temps que buscaven expressar-se sexualment d'una manera diferent. Unes d'aquestes pr�ctiques que, molt lentament, van sortir del secretisme van ser les de l'anomenat "bondage" o submissi� i el sadomasoquisme, anomenats en l'argot amb les sigles BDSM. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el psic�leg, sex�leg i terapeuta de parella Ignasi Puig Rodas, doctor en Sociologia amb la tesi doctoral "Kinkyb�ria. Processos de creaci� identit�ria BDSM a l'estat espanyol".

El castell de Sant Ferran

13 jun 2026, 13:00 · 55 min

Cap�tol 1287. El castell de Sant Ferran de Figueres es va concebre com un projecte fara�nic, una fortalesa destinada a convertir-se en la principal defensa fronterera. Amb el Tractat dels Pirineus del 1659, la frontera francesa havia baixat fins als Pirineus, i per a la monarquia hisp�nica calien nous punts de vigil�ncia; tot i aix�, els Habsburg van trigar un segle a ordenar la construcci� d'una fortificaci� a l'Empord�, en temps de Ferran VI. Els ve�ns del nord no van trigar a qualificar aquella edificaci� imponent, m�s impressionant per com es veia des de l'exterior que no pas pels recursos que hi havia a l'interior, com a "une belle inutile". En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el periodista i escriptor Xavier Febr�s, autor del llibre "La fabulosa hist�ria del castell de Sant Ferran. Una mirada d'avui a tres segles de vida".

La dimensi� humana de Gaud�

7 jun 2026, 13:00 · 54 min

Cap�tol 1286. La vida i l'obra d'Antoni Gaud�, una de les personalitats catalanes m�s destacades de tots els temps, ha estat �mpliament estudiada des de tots els punts de vista. L'empremta de la seva visi� arquitect�nica en obres tan destacades com la Casa Vicens, el Palau G�ell, la Casa Batll�, la Pedrera o la bas�lica de la Sagrada Fam�lia van fer d'ell un artista �nic i incomparable. Molt menys coneguda �s la dimensi� humana, la d'un treballador tena� i incansable, marcat per l'austeritat i l'espiritualitat. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Armand Puig i T�rrech, prevere, doctor en Ci�ncies B�bliques i president de l'Ag�ncia de la Santa Seu per a la Valoraci� i la Promoci� de la Qualitat de les Universitats i Facultats Eclesi�stiques, que tamb� �s l'autor del llibre "Antoni Gaud�, vida i obra".

Biom�trics contra mendelians

6 jun 2026, 13:00 · 55 min

Cap�tol 1285. A finals del segle XIX, una disputa cient�fica va remoure les teories sobre l'evoluci�. Els treballs de Francis Galton, el cos� de Darwin, sobre els mecanismes hereditaris van acabar provocant una escissi� entre els seus deixebles que no es va resoldre fins a inicis del segle XX. Uns es van centrar en els trets f�sics que varien de forma cont�nua i en l'aplicaci� de m�todes estad�stics aplicats a la biologia, mentre que els altres es van centrar en les variacions discont�nues, que encaixaven perfectament en les lleis del frare agust� Gregor Mendel, publicades originalment el 1865 per� ignorades durant m�s de tres d�cades. La pol�mica entre biom�trics i mendelians va acabar posant els fonaments de l'estudi de la gen�tica. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jordi Vil� i Teixidor, genetista quantitatiu, treballa en una empresa de millora gen�tica de cultius, Bayer Crop Science, i est� fent el doctorat a la Universitat de Wageningen, als Pa�sos Baixos.

L'eclosi� del cinema japon�s

31 may 2026, 13:00 · 55 min

Cap�tol 1284. Al llarg dels anys 50 del segle passat, el p�blic occidental va descobrir el cinema d'un pa�s tan remot com el Jap�, que havia estat a�llat de l'exterior durant segles i que despr�s d'un per�ode d'obertura al m�n acabava de perdre una guerra. La ind�stria del cinema japon�s havia estat potent des dels inicis del cinema mut, per� entre el 1950 i el 1965 es va obrir al m�n, gr�cies sobretot a tres cineastes fonamentals, tot i que no van ser els �nics: Akira Kurosawa, Kenji Mizoguchi i, una mica m�s endavant, Yasujiro Ozu. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Maria Bunyol, guionista de l'"En gu�rdia", professor a la UAB i autor d'un "Quadern de passatemps hist�rics", publicat per Columna.

Joan Capri

30 may 2026, 13:00 · 54 min

Cap�tol 1283. Va ser un dels actors c�mics catalans m�s populars i importants del segle XX: va aconseguir fer riure tot un pa�s en els temps grisos de la postguerra i la dictadura. Ja fos al teatre, a la televisi� o amb mon�legs, s�tires de costums i aut�ntics tractats de sociologia de l'�poca, aconseguia connectar amb la gent d'una manera especial, perqu� se sentia reflectida en aquest barcelon� de classe mitjana. Es deia Joan Camprub� i Alemany, i ha passat a la hist�ria pel seu nom art�stic: Joan Capri. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el professor de Literatura Catalana de la UAB Jaume Aulet, autor de la confer�ncia-espectacle "Joan Capri, el rei del mon�leg i un dels mites de la cultura popular".

La guerra russo-japonesa del 1904

24 may 2026, 13:00 · 55 min

Cap�tol 1282. A inicis del segle XX, un imperi europeu va ser derrotat militarment per primera vegada a la hist�ria per un poble no occidental, concretament per una pot�ncia asi�tica en ascens. L'imperialisme rus i el japon�s es van enfrontar a l'Extrem Orient, en un aut�ntic xoc de civilitzacions. La guerra russo-japonesa del 1904 va suposar un cop dur per a l'imperi tsarista; la seva derrota va esdevenir un catalitzador de les revoltes internes que desembocarien en la Revoluci� Russa. Tamb� va consolidar la condici� de pot�ncia hegem�nica del Jap�, una societat profundament militaritzada. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Oriol Ribas, col�laborador de la web Hist�ries d'Europa i divulgador d'hist�ria dels pa�sos de l'Est.

Duran i Sanpere, arxiver

23 may 2026, 13:00 · 55 min

Cap�tol 1281. La figura d'Agust� Duran i Sanpere, prohom de la cultura catalana, va ser cabdal durant la primera meitat del segle XX per la dedicaci� intensa i polifac�tica al coneixement i la divulgaci� del patrimoni nacional. Va treballar en camps com l'arqueologia, la hist�ria, la museografia, l'art... Tamb�, de manera destacada, es va dedicar a l'organitzaci� de diversos arxius. Va ser una de les vessants professionals en qu� m�s va brillar. De fet, va impulsar un model propi de gesti� que permet considerar-lo el promotor i ide�leg de l'arxiv�stica catalana. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Pilar Cuerva Castillo, directora de l'Arxiu Nacional de Catalunya i comiss�ria de l'exposici� "L'arxiver Duran. Ide�leg de l'arxiv�stica catalana", al vest�bul de l'Arxiu.

La discoteca Big Ben

26 abr 2026, 13:00 · 53 min

Cap�tol 1280. A finals del segle XX, les Terres de Ponent es van convertir en l'epicentre de la festa i l'oci nocturn a Catalunya. En el cam� de Cervera a Fraga es van concentrar m�s de 500 locals nocturns, pubs i discoteques; nom�s a Mollerussa n'hi va arribar a haver 50. La joia indiscutible de la corona estava situada al terme municipal de Golm�s. Poc despr�s de la mort de Franco, en aquest indret del Pla d'Urgell va obrir les portes la que seria la discoteca m�s gran d'Europa, refer�ncia obligada durant prop de 40 anys: la Big Ben. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el periodista, escriptor i guionista Francesc Canosa Farran, fundador del magaz�n La Mira, director de la revista Horitzons, de la productora de p�dcasts La Coctelera i de l'Editorial Fonoll i autor del llibre "La Catalunya discoteca: Big Ben, la conquesta de la nit", editat per Comanegra.

Dones internacionalistes a la Guerra Civil

25 abr 2026, 4:00 · 54 min

Cap�tol 1279. L'esclat de la Guerra Civil Espanyola va atreure fins a Catalunya moltes dones estrangeres disposades a donar-ho tot per derrotar el feixisme. Algunes fugien del nazisme i altres totalitarismes que estaven sacsejant el continent. La revoluci� social gestada a Barcelona per contenir el cop d'estat militar havia suposat per a elles un al� d'esperan�a. En un m�n que continuava menystenint el paper de les dones, n'hi va haver que van despla�ar-se al front, com a milicianes o reporteres, mentre que d'altres van lluitar a la rereguarda, escrivint, fent fotos, impartint confer�ncies, recaptant diners o b� organitzant tasques sanit�ries i assistencials. Totes elles actuaven mogudes per un ferm convenciment internacionalista. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Dolors Mar�n, doctora en Hist�ria Contempor�nia. Tamb� �s autora del llibre "Dones de foc. Internacionalistes a Catalunya (1936-1939)", d'Angle Editorial.

El ball del Sant Crist de Salom�

19 abr 2026, 13:00 · 53 min

Cap�tol 1278. En moltes poblacions del nostre pa�s se celebren balls o representacions, en general lligades a fets religiosos, que han perviscut fins als nostres dies. Aquest �s el cas del ball de Sant Crist, que es fa el mes de maig a Salom�, al nord-oest del Tarragon�s. �s un ball parlat hagiogr�fic que s'ha representat des de mitjan segle XIX. Encara que aquesta representaci� t� una antiguitat d'uns 180 anys, es basa en una tradici� que es remunta a mitjan segle XVI. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el doctor Antoni Virgili Colet, professor d'Hist�ria Medieval de la Universitat Aut�noma de Barcelona. Tamb� �s autor del llibre "El ball del Sant Crist de Salom�. Hist�ria, tradici�, mite i identitat (1843-2022)", de La Banya Edicions.

August i T�rraco

18 abr 2026, 13:00 · 53 min

Cap�tol 1277. En algun moment, entre el 44 i el 39 abans de Crist, la ciutat de T�rraco va adquirir la categoria de col�nia, despr�s de m�s de 170 anys d'hist�ria comuna ibera i romana. En els anys posteriors, la nova col�nia aniria adquirint import�ncia pol�tica i estrat�gica, com a capital de la Hisp�nia Citerior. El mateix emperador August va viure a T�rraco entre el 27 i el 25 abans de Crist, per reposar de les lluites contra c�ntabres i �sturs. Era la primera vegada que l'imperi es governava des de fora de Roma. La llarga convalesc�ncia dels mals que patia l'emperador van convertir T�rraco en el segon centre pol�tic de l'imperi que tot just naixia. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i amb Joaqu�n Ruiz de Arbulo, catedr�tic d'Arqueologia de Gr�cia i Roma de la Universitat Rovira i Virgili.

Construcci� de la imatge de Pere el Cerimoni�s

12 abr 2026, 13:00 · 54 min

Cap�tol 1276. Quan els historiadors miren el passat, per molt m�tode cient�fic que s'hi vulgui aplicar, �s possible que hi introdueixin punts de vista contemporanis que acabin distorsionant la visi� d'aquell moment. Aix� �s el que va passar amb la construcci� d'una certa imatge del rei Pere el Cerimoni�s per part de la historiografia rom�ntica catalana del segle XIX, una imatge negativa que va influir en els historiadors m�s prestigiosos del segle XX. Aquestes interpretacions del rei del Punyalet van impedir fer una valoraci� adequada del seu paper central en el sistema pol�tic medieval. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Gerard Puig Gavarr�, doctor en Hist�ria Medieval per la Universitat Rovira i Virgili i professor associat d'aquesta universitat.

El Setge de Tarragona de 1641

11 abr 2026, 13:00 · 52 min

Cap�tol 1275. Durant l'estiu de 1641, Tarragona va ser l'escenari d'un dels episodis m�s brutals i, en aquells moments, decisius de la Guerra dels Segadors. Despr�s de la derrota hisp�nica a Montju�c, el gener d'aquell mateix any, la monarquia es va adonar que l'aixecament del Corpus de Sang a Barcelona no era una simple revolta. A la batalla de Montju�c hi havien participat tropes franceses al costat dels catalans, per� ara, mesos despr�s, la guerra havia esdevingut del tot internacional. Tarragona era un port estrat�gic i una clau log�stica del pa�s i havia quedat sota el domini hisp�nic. Era, per tant, un objectiu clau per als catalans i els seus aliats francesos. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Manel G�ell, llicenciat en Hist�ria i arxiver.

Els q�estionaris de Francisco de Zamora

5 abr 2026, 13:00 · 54 min

Cap�tol 1274. Entre el 1785 i el 1790, un funcionari borb�nic anomenat Francisco de Zamora va fer onze viatges per Catalunya. Les observacions que va copsar van quedar recollides en un diari de viatges, una obra de car�cter il�lustrat. Al mateix temps, feia arribar a tots els pobles, corregiments i partits judicials per on passava uns interrogatoris molt exhaustius sobre q�estions ben diverses: pol�tiques, administratives, socials... Eren enquestes extenses, que contenien 146 o 183 preguntes segons el cas i que aporten una panor�mica molt �mplia de com era la Catalunya de finals del segle XVIII. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb la gestora cultural M�nica Sala Esquius, doctora en Hist�ria per la Universitat Pompeu Fabra, amb la tesi doctoral "Catalunya a finals del segle XVIII a partir de les respostes als q�estionaris de Francisco de Zamora".

La producci� de "Metropolis"

4 abr 2026, 13:00 · 54 min

Cap�tol 1273. De la relaci� sentimental i professional entre Fritz Lang, un dels cineastes m�s importants de l'expressionisme alemany, i Thea von Harbou, escriptora i guionista, en va sorgir una de les obres m�s influents del cinema mut. "Metropolis", una visi� futurista de la lluita de classes estrenada el 1927, molt m�s encertada en la concepci� visual que en el tractament argumental. La pel�l�cula va acabar de consolidar la complicitat art�stica d'una parella que acabaria trencant relacions pocs anys despr�s. El motiu de la separaci� va ser l'ascens del nazisme, que Lang i Von Harbou van veure de manera diametralment diferent. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jaume Duran, doctor en Cinema i Audiovisuals i professor de Cinema de la Universitat de Barcelona.

La mina de petroli de Riutort

29 mar 2026, 13:00 · 54 min

Cap�tol 1272. A finals del segle XIX, els industrials catalans esperaven disposar de recursos energ�tics complementaris al carb�. Per aix� va ser tan prometedor el descobriment que les margues de la zona del Riutort, a l'Alt Bergued�, estaven impregnades de betum. A difer�ncia dels pous de petroli convencionals, on el l�quid brolla a pressi�, aqu� el petroli estava atrapat dins d'aquest tipus de roques bituminoses. Per extreure'l, calia picar la pedra i processar-la. Aquest va ser l'origen de la mina subterr�nia de petroli de Riutort, a Guardiola de Bergued�, coneguda popularment com la mina dels francesos, que va protagonitzar un dels episodis m�s singulars de la industrialitzaci� catalana. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el ge�graf Ferran Sayes, guia de muntanya i professor de Medi Ambient a l'Escola Catalana d'Alta Muntanya.

El moviment ve�nal durant la Transici� a Barcelona

28 mar 2026, 13:00 · 53 min

Cap�tol 1271. Un dels fronts m�s combatius de la lluita antifranquista durant la transici� a la democr�cia va ser el moviment ve�nal forjat als barris de les viles catalanes. A Barcelona, les associacions de ve�ns van protagonitzar un proc�s de ruptura i un desafiament al r�gim que va servir de model per a altres ciutats. Abans i despr�s de la mort del dictador, van assolir una gran capacitat d'influ�ncia pol�tica i van influir en les decisions urban�stiques m�s enll� de l'�mbit metropolit�. Aquest poder el van mantenir, amb alts i baixos, fins a l'arribada dels primers ajuntaments democr�tics. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Marc Andreu Acebal, doctor en Hist�ria per la UB i llicenciat en Periodisme a la UAB. Tamb� �s autor del llibre "Barris, ve�ns i democr�cia. El moviment ciutad� i la reconstrucci� de Barcelona (1968-1986)", editat per L'Aven�.

La domesticaci� d'animals al neol�tic

22 mar 2026, 4:00 · 54 min

Cap�tol 1270. El neol�tic, iniciat uns 10.000 anys abans de Crist, representa un punt d'inflexi� molt important en la hist�ria de la humanitat. Les comunitats d'aquells temps van comen�ar a adoptar costums i pr�ctiques que els feien la vida m�s f�cil. Entre altres novetats, al neol�tic es va iniciar la domesticaci� de les quatre principals esp�cies ramaderes productores d'aliments: ovelles, cabres, bous i porcs. Aquest proc�s es va donar per primera vegada al Pr�xim Orient, a la zona de l'actual S�ria, al sud-est de Turquia i a l'Iraq. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Carlos Tornero, arque�leg i catedr�tic de Prehist�ria per la UAB i membre de l'Academia Joven de las Ciencias. Treballa en un projecte per estudiar restes animals en jaciments arqueol�gics del Pr�xim Orient a partir de la composici� qu�mica, seleccionat i finan�at per Brussel�les.

Josep Gibert, l'arque�leg de Camb�

21 mar 2026, 13:00 · 55 min

Cap�tol 1269. En el primer ter� del segle XX, l'arqueologia va experimentar un auge molt important a Catalunya, amb figures com la del catedr�tic de Prehist�ria Pere Bosch Gimpera al capdavant. Una de les persones que s'hi va dedicar, motivat pel patrocini econ�mic de Francesc Camb�, va ser el giron� Josep Gibert i Buch. Va ser el primer catal� que participava en una excavaci� arqueol�gica a Palestina, per� no sentia una veritable vocaci� per la tasca i tampoc no va demostrar la professionalitat necess�ria. El car�cter bohemi de Gibert va acabar malmetent una traject�ria prometedora malgrat els bons contactes que tenia amb algunes de les grans personalitats acad�miques i pol�tiques de la seva �poca. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jordi Vidal Palomino, catedr�tic d'Hist�ria Antiga de la UAB, director de la revista "Historiae" i autor del llibre "L'arque�leg de Camb�. Not�cia biogr�fica i epistolari de Josep Gibert i Buch", del Servei de Publicacions de la UAB.

La Revoluci� del 1905

15 mar 2026, 4:00 · 54 min

Cap�tol 1268. El tsar Nicolau II havia governat l'imperi rus des del 1894, per� en el canvi de segle cada vegada m�s sectors de la societat q�estionaven el r�gim aut�crata. L'espurna definitiva es va produir el 22 de gener de 1905, el 9 de gener segons el calendari juli� utilitzat a R�ssia. En aquell Diumenge Sagnant, els soldats van disparar contra la multitud concentrada davant del Palau d'Hivern de Sant Petersburg, que implorava millors condicions de vida. A partir d'aleshores es van multiplicar les vagues, les protestes i els motins per part de camperols, obrers industrials i la classe mitjana urbana. Havia pres la flama de la Revoluci� del 1905. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Puigsech, doctor en Hist�ria Contempor�nia per la UAB.

La bomba del Liceu

14 mar 2026, 4:00 · 54 min

Cap�tol 1267. El 7 de novembre de 1893 el Gran Teatre del Liceu estrenava temporada. A l'inici del segon acte de la representaci� de "Guillem Tell", el jove anarquista Santiago Salvador va llan�ar dues bombes Orsini sobre la platea des del cinqu� pis, amb la intenci� de provocar una gran mortaldat entre la burgesia de la ciutat. Una de les bombes va esclatar entre els respatllers de les butaques 27 i 28 de la fila 13. Va matar vint persones i en va ferir vint-i-set. Aquesta acci� suposava el naixement d'un nou tipus de terrorisme internacional, que no apuntava a l�ders pol�tics i objectius concrets, sin� que buscava estendre el p�nic entre la poblaci� civil de manera indiscriminada. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i �ric Lluent, periodista catal� resident a Reykjav�k. Autor de l'assaig "La bomba del Liceu. El naixement del terrorisme modern indiscriminat", d'Ara Llibres.

Rosa Sensat, mestra renovadora

8 mar 2026, 13:00 · 54 min

Cap�tol 1266. Mestra renovadora, tant d'infants com d'adults, divulgadora cultural i feminista, catalanista... L'obra pedag�gica de Rosa Sensat va ser de gran import�ncia en el primer ter� del segle XX, i especialment durant l'etapa republicana. L'experi�ncia com a professora i com a directora de centres escolars va resultar pionera en molts aspectes, i la visi� de la relaci� entre mestre i alumnes, com una col�laboraci� m�s que no pas com una relaci� de subordinaci�, continua plenament vigent. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Salvador Dom�nech, doctor en Pedagogia i m�ster en Psicopedagogia per la UB, especialista en Hist�ria de l'Educaci� a Catalunya. Tamb� �s autor del llibre "Qu� s�n 150 anys? Una mirada in�dita de Rosa Sensat republicana", de Voliana Edicions.

La Junta Carlista de Font-rub�

7 mar 2026, 13:00 · 54 min

Cap�tol 1265. Al llarg del segle XIX, el sud de Catalunya va viure de manera molt intensa les tres guerres carlines que es van anar succeint. El Pened�s i el Camp de Tarragona van ser un dels escenaris m�s agitats de l'enfrontament entre les forces liberals, partid�ries d'Isabel II, i els defensors de l'Antic R�gim i els furs territorials, que donaven suport a Carles Maria Isidre de Borb� i els seus descendents. Durant la primera d'aquestes guerres, tamb� anomenada guerra dels Set Anys, una de les juntes m�s destacades del b�ndol del pretendent al tron va ser la Junta Carlista de Font-rub�. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb l'enginyer Marc Galimany Bonaterra, col�laborador de la revista local de Font-rub� Mont�nec i autor del llibre "La famosa Junta Carlista de Font-rub�. Cr�nica del carlisme al corregiment de Vilafranca".

La doctrina Monroe

1 mar 2026, 4:00 · 54 min

Cap�tol 1264. El 1823, el cinqu� president dels Estats Units, James Monroe, va anunciar un gir fonamental en la seva pol�tica exterior, que posteriorment va quedar resumit en un lema molt clar: "Am�rica per als americans." Monroe advertia els europeus que, si intervenien en els afers del continent americ�, tota possible acci� que es plantegessin seria vista com una agressi� als Estats Units. A la llarga, aquesta doctrina Monroe va servir per justificar les intervencions militars nord-americanes a l'Am�rica Llatina, en funci� de les prioritats econ�miques de la Casa Blanca en cada moment, i la tutela efectiva dels seus ve�ns del sud. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Tom Harrington, catedr�tic d'Estudis Hisp�nics al Trinity College de Hartford, als Estats Units.

Els combois �rtics a la II Guerra Mundial

28 feb 2026, 4:00 · 54 min

Cap�tol 1263. L'atac alemany contra la Uni� Sovi�tica en plena Segona Guerra Mundial, el juny del 1941, quan els nazis ja controlaven part de l'Europa occidental, va alarmar molt el b�ndol aliat. Roosevelt i Churchill es van veure obligats a auxiliar un dels seus enemics proverbials, I�ssif Stalin, enviant equipament per a l'Ex�rcit Roig mitjan�ant un seguit de combois mar�tims que van estendre la guerra a la zona de l'�rtic. Els vaixells es movien en condicions clim�tiques extremes, marcades pel gel i les tempestes, que feien molt dif�cil maniobrar. A m�s, havien d'evitar que els detectessin els alemanys, que els assetjaven des del mar i des de l'aire. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el divulgador hist�ric Pere Cardona, creador d'una p�gina web d'hist�ries sobre la Segona Guerra Mundial i autor del llibre "El mundo en guerra. La Segunda Guerra Mundial contada por sus protagonistas".

Els Vilars d'Arbeca

22 feb 2026, 4:00 · 53 min

Cap�tol 1262. Un dels conjunts arqueol�gics especialment rellevant per con�ixer el passat dels ilergets, un dels pobles ibers de la primera edat del ferro, �s la fortalesa dels Vilars d'Arbeca, a les Garrigues. Es tracta d'una estructura defensiva impressionant, totalment emmurallada, que va ser ocupada de manera ininterrompuda durant m�s de quatre segles i mig, des de la primera edat del ferro fins a ben avan�ada l'�poca ib�rica plena. Es va comen�ar a construir cap a l'any 775 abans de Crist i va ser abandonada pels volts de l'any 300 abans de Crist. Tenia onze torres de vigil�ncia i nom�s dues petites portes per accedir-hi. Les t�cniques constructives que es van fer servir als Vilars d'Arbeca resulten ins�lites i no s�n comparables amb cap altre assentament de la mateixa �poca. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Emili Junyent, arque�leg i catedr�tic jubilat de Prehist�ria de la Universitat de Lleida.

Valldaura en temps de Mart� l'Hum�

21 feb 2026, 13:00 · 54 min

Cap�tol 1261. Valldaura en temps de Mart� l'Hum�. A la serra de Collserola, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vall�s, hi ha un bosc immens amb molta hist�ria, Valldaura. El palau que s'hi va construir va arribar a ser en alguns moments el centre de la vida pol�tica de la Corona catalanoaragonesa. En el seu origen, entre els segles XII i XIII, va pert�nyer als monjos cistercencs, i m�s endavant va convertir-se en un lloc de ca�a i esbarjo per als reis. El primer monarca que en va tenir la propietat va ser Jaume II. M�s endavant, Pere el Cerimoni�s va convertir la domus de Valldaura en un palau. Per� va ser durant el regnat de Marti l'Hum�, entre 1396 i 1410, que la domus i el bosc que l'envoltava van assolir la m�xima esplendor. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Robert �lvarez Masalias, historiador, que tamb� �s autor, juntament amb l'arquitecte Vicente Guallart Furi�, del llibre "Valldaura. Una hist�ria de monjos, reis, nobles, industrials i investigadors, 1150-2025".

Narradores de postguerra

15 feb 2026, 13:00 · 54 min

Cap�tol 1260. Durant l'etapa republicana, a Catalunya les dones van con�ixer una llibertat in�dita fins a aquell moment i van comen�ar a accedir a espais que tradicionalment els havien estat vetats. En les tres primeres d�cades del segle XX, diverses narradores havien pogut publicar llibres, dedicar-se al periodisme i estrenar obres de teatre. Per aix� encara va ser m�s dolorosa la fractura provocada per la Guerra Civil. La dictadura franquista va estroncar moltes carreres liter�ries; en el cas de les dones, a la discriminaci� cultural se li va sumar la de g�nere. Van ser doblement castigades. Aquestes escriptores van haver de superar molts obstacles per la decisi� d'escriure en catal�. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb l'escriptor Ramon Solsona, autor del llibre "Dones migpartides. Trenta narradores entre la il�lusi� republicana, la derrota i el redre�ament", Premi Carles Rahola d'assaig.

La colonitzaci� espanyola de R�o Muni

14 feb 2026, 4:00 · 54 min

Cap�tol 1259. El 27 de juny de l'any 1900, al Tractat de Par�s, una franja de la selva equatorial va passar a sobirania espanyola, en un moment en qu� l'antic imperi colonial havia quedat pr�cticament desmantellat. L'interior d'aquest territori era una zona insubmisa, que es va anomenar Muni, R�o Muni o Guinea Continental Espanyola, i que estava habitada per l'�tnia dels fang, formada per clans molt diversos. Abans d'internar-se en aquest rectangle de terreny, encaixat entre el Camerun dels alemanys i el Congo franc�s, i colonitzar de manera efectiva els fang, haurien de passar encara unes quantes d�cades. Les �ltimes revoltes armades dels fang van coincidir amb la Primera Guerra Mundial, per� fins a l'any 1927 Espanya no acabaria de controlar R�o Muni. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Gustau Ner�n, professor d'Hist�ria d'�frica a la Universitat de Barcelona i autor del llibre "La �ltima selva de Espa�a. Antrop�fagos, misioneros y guardias civiles".

La Gran Guerra del Nord

8 feb 2026, 13:00 · 54 min

Cap�tol 1258. La Gran Guerra del Nord va ser un conflicte llarg i decisiu que va sacsejar l'Europa septentrional entre els anys 1700 i 1721, amb l'objectiu de controlar l'espai estrat�gic del mar B�ltic, el que els contemporanis anomenaven "dominium maris baltici". En aquest escenari s'hi van enfrontar les grans pot�ncies del nord i de l'est d'Europa, amb un imperi suec en el moment de m�xima expansi� territorial i una coalici� decidida a posar fi a la seva hegemonia. El resultat no nom�s va redefinir fronteres, sin� que va alterar profundament l'equilibri de poder europeu, va obrir el cam� a noves pot�ncies i va certificar la fi d'una era. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i C�sar S�nchez, llicenciat en Hist�ria, fundador i alma mater del projecte de divulgaci� hist�rica Hist�ries d'Europa.

El naixement de TVE a Catalunya

7 feb 2026, 4:00 · 54 min

Cap�tol 1257. Les primeres emissions de televisi� a l'Espanya franquista van arribar amb for�a retard respecte a altres pa�sos europeus, l'octubre de 1956. Encara caldria esperar tres anys m�s per al naixement de Televisi� Espanyola a Catalunya. El r�gim havia concebut el nou servei amb una visi� centralista, per� els seus responsables tenien clar que per al desenvolupament del nou mitj� calia que Barcelona dispos�s d'un centre de producci� i distribuci� d'imatges. A finals de 1958 s'anunciava la posada en funcionament d'uns estudis a l'antic hotel Miramar, a la muntanya de Montju�c. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Francesc Manuel L�pez, periodista de RTVE a Catalunya. Tamb� �s autor de la tesi "Evoluci� hist�rica de Televisi� Espanyola a Catalunya: estudi i an�lisi de la producci� de programes a TVE Catalunya, 1959-2019".

Jaume Nun�, compositor cosmopolita

1 feb 2026, 13:00 · 54 min

Cap�tol 1256. Encara que no sigui tan recordat com altres contemporanis seus, al segle XIX hi va haver un m�sic catal� de gran prestigi que va triomfar lluny de casa, un nen que va aprendre m�sica al monestir de Sant Joan de les Abadesses i va acabar fent carrera a Am�rica. Es deia Jaume Nun�. Va compondre prop de sis-centes obres, de les quals se'n conserven una vintena: �ries, misses, lieds, peces corals, per a piano, per a orquestra... Aquesta obra tan extensa va quedar eclipsada per la seva composici� m�s popular, la melodia de l'himne nacional mexic�. Nun� �s una figura clau per entendre els lligams culturals entre Catalunya i M�xic. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Cristian Canton Ferrer, escriptor, music�leg i pianista, director associat del Barcelona Supercomputing Center. �s autor del llibre "Jaume Nun�. M�s enll� de l'himne nacional mexic�" juntament amb Raquel Tovar Abad.

Eileen O'Shaughnessy i George Orwell

31 ene 2026, 4:00 · 53 min

Cap�tol 1255. George Orwell, un dels escriptors m�s influents de la literatura anglesa del segle XX, va portar la milit�ncia antifeixista fins a les �ltimes conseq��ncies. Al costat, i no pas per darrere, comptava amb la complicitat activa de la dona amb qui va estar casat durant nou anys, en uns temps especialment convulsos. Eileen O'Shaughnessy, una veu silenciada durant molt de temps, va ser companya de viatge d'Orwell, imprescindible a l'hora de difondre la seva den�ncia de les desigualtats i els totalitarismes. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Miquel Berga, professor honorari de literatura anglesa a la Universitat Pompeu Fabra. �s autor del llibre "Eileen. Retrat d'un matrimoni", Premi Joanot Martorell.