L'endemà

Mar� de l'any 988 - El llarg cam� cap a la independ�ncia

9 oct 2024, 5:00 · 14 min

M�s que fart de donar i no rebre res a canvi, el comte de Barcelona Borrell II trenca el vassallatge amb el rei franc l'any 988. Amb aquest gest tan poder�s, s'accelera el cam� cap a la independ�ncia que havia iniciat el seu avi, Guifr� el Pil�s, un segle enrere. Un cam� que ens ha portat fins avui.

11 d'agost del 1137 - El casament del comte amb la filla del rei monjo

9 oct 2024, 4:59 · 20 min

Actualment, hi ha parelles que planegen casar-se amb molta antelaci�, per� de ben segur que no superen l'enlla� entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i Peronella d'Arag�. I �s que, quan es va acordar el matrimoni, Peronella tan sols era una criatura! D'aquell enlla� va n�ixer la Corona d'Arag� o Corona catalanoaragonesa.

12 de setembre del 1213 - El dia que vam comen�ar a perdre el nord

9 oct 2024, 4:58 · 15 min

Pere el Cat�lic mor en ple combat defensant els seus s�bdits occitans, que es troben enmig de la primera croada decretada en terra cristiana amb l'objectiu d'aniquilar els c�tars. La batalla de Muret suposar� la fi de la influ�ncia catalana a Occit�nia... i l'escanyament de la cultura occitana per part dels francesos.

31 de desembre del 1229 - Quan Jaume I es va convertir en el Conqueridor

9 oct 2024, 4:57 · 20 min

Despr�s d'un llarg setge, Jaume I conquereix Madina Mayurqa, l'actual Palma, i es comen�a a guanyar, d'aquesta manera, el sobrenom del Conqueridor. Conscient que el poder de la hist�ria �s de qui l'explica, Jaume pren una decisi� in�dita entre els reis europeus de l'�poca que l'han precedit: escriure la seva versi� dels fets. Vaja, dictar el "Llibre dels fets", la primera de les quatre grans cr�niques.

30 de mar� del 1282 - La conquesta de Sic�lia, la gran gesta medieval catalana

9 oct 2024, 4:56 · 18 min

Quan Pere el Gran derrota els francesos a Sic�lia, quasi tothom se li posa en contra. Per� no passa a la hist�ria amb el renom del Gran perqu� s�. Astut com pocs, Pere aturar� les �nsies de Carles d'Anjou d'aconseguir un imperi mediterrani. Evitar�, tamb�, que els francesos conquereixin Catalunya amb el suport del papa. El seu regnat, de nom�s nou anys, deixa tanta empremta que fins i tot Shakespeare el convertir� en personatge d'una de les seves obres!

30 d'abril del 1305 - Tra�ci� i rius de sang, l'assassinat de l'almog�ver Roger de Flor

9 oct 2024, 4:55 · 18 min

Roger de Flor, cap dels almog�vers, �s tra�t per l'emperador de Bizanci en un dinar trampa que acaba pitjor que el casament vermell de "Joc de trons". La reacci� dels seus homes ser� tan brutal que a partir d'aquell moment naixer� una nova manera de fer creure els m�s petits de casa: "Porta't b� o vindran els catalans!". �s el que es coneixer� com la venjan�a catalana.

Abril del 1348 - Sang, pus i mort: la pesta negra arriba a Barcelona

9 oct 2024, 4:54 · 19 min

Quan un vaixell genov�s atraca al port de Barcelona ple de rates infectades pel bacteri de la pesta negra, la ciutat signa una condemna de mort massiva. Tos amb sang, bubons negres plens de pus, membres gangrenats, molt de dolor i la mort. Miris on miris, hi ha caos: els cad�vers s'acumulen pels carrers i la incertesa ho domina tot. Qui pot, fuig a la muntanya. Qui no, mor. Catalunya perdr� m�s de la meitat de la poblaci�.

19 de desembre del 1359 - La Generalitat neix per recaptar impostos

9 oct 2024, 4:53 · 22 min

Pere el Cerimoni�s necessita diners per finan�ar la guerra contra Castella, per� les arques de la Corona estan en n�meros vermells i, per obtenir cal�s, primer ha de convocar les Corts. Com que li cal un m�tode m�s �gil, se li acudeix crear la Diputaci� del General, una delegaci� permanent de les Corts amb la finalitat de recaptar tributs puntuals. Clar i catal�: la Generalitat neix com una oficina d'impostos.

28 de juny del 1412 - El Comprom�s de Casp, una dinastia castellana entra a Catalunya

9 oct 2024, 4:52 · 18 min

A la ciutat aragonesa de Casp, es vota qui ser� el successor del rei Mart� l'Hum�. Dos noms han destacat en la lluita per aconseguir la corona: Jaume, comte d'Urgell, que �s cunyat de Mart�; i Ferran d'Antequera, de la casa dels Trast�mara i gran terratinent de Castella. El pretendent catal�, per�, ha patit un sabotatge implacable amb l'ajuda de l'Esgl�sia i les cartes ja fa temps que estan tirades.

7 de desembre del 1492 - El dia que un pag�s va intentar matar Ferran el Cat�lic

9 oct 2024, 4:51 · 18 min

El pag�s Joan de Canyamars fa hores que espera pacientment a la pla�a del Rei de Barcelona. Quan Ferran el Cat�lic baixa les escales del Sal� del Tinell, on ha tingut una llarga audi�ncia p�blica, Canyamars se li acosta i l'ataca amb un coltell. El fereix al coll, per� no aconsegueix matar-lo. Es tracta d'un llop solitari o forma part d'un complex complot en contra del rei?

11 d'agost del 1492 - Quan el Vatic� parlava en catal�

9 oct 2024, 4:50 · 19 min

El valenci� Roderic de Borja rep la tiara papal amb el nom d'Alexandre VI en una cerim�nia en qu� assisteixen els seus fills, C�sar i Lucr�cia. Segon valenci� a convertir-se en papa, ell i la seva fam�lia seran protagonistes d'una llegenda negra que els ha perseguit fins a l'actualitat: nepotisme, assassinats, acusacions d'incest... Nissaga de poder total! Per�... realment mereixen aquesta fama?

30 de juny del 1558 - L'any de sa desgr�cia a Menorca

9 oct 2024, 4:49 · 20 min

En ple auge de pirateria a la Mediterr�nia, 140 vaixells de corsaris otomans ataquen Ciutadella per sorpresa. Tot i la resist�ncia f�rria dels menorquins, la difer�ncia num�rica els empeny a una derrota inevitable. La vila ha quedat de cap per avall i la majoria dels habitants han resultat morts o b� han estat segrestats per ser venuts com a esclaus. Davant d'aquest panorama, el rei Felip II es planteja abandonar l'illa.

26 de febrer del 1629 - Elisabet Cerd�: condemnada a mort per bruixa

9 oct 2024, 4:48 · 22 min

Elisabet Cerd� �s una v�dua de Castellter�ol que ronda la cinquantena. L'han acusat d'haver participat en aplecs de bruixes presidits pel mateix dimoni i l'han torturat fins que ha acabat confessant: s�, �s bruixa. Cerd� �s molt conscient de qu� l'espera, per� prefereix la mort a continuar suportant tant de dolor causat per aquesta paranoia col�lectiva amb conseq��ncies tr�giques.

8 de gener del 1634 - Tortura, mort i escarni: el trist final de Serrallonga

9 oct 2024, 4:47 · 23 min

Joan Sala i Ferrer, �lies Serrallonga, �s un dels bandolers m�s coneguts (i temuts) de Catalunya. Despr�s d'haver patit tortures i d'un proc�s judicial en qu� se l'ha acusat d'haver perpetrat desenes de saquejos i segrestos, se l'acaba sotmetent a un martiri pels carrers de Barcelona i, finalment, se l'executa. A t�tol d'advertiment, les autoritats penjaran el seu cap al portal de Sant Antoni. Realment Serrallonga va ser un Robin Hood a la catalana?

7 de juny del 1640 - El Corpus de Sang, la inspiraci� de l'himne de Catalunya

9 oct 2024, 4:46 · 23 min

Una muni� de segadors es revolta a Barcelona contra les autoritats. I, m�s que amb la fal� al puny, van carregats amb armes de foc, com arcabussos i mosquets. Aquest esclat de viol�ncia �s fruit del malestar que suposen les pol�tiques cada cop m�s absolutistes de Felip IV i la seva m� dreta, el comte-duc d'Olivares. Els segadors han dit que ja n'hi ha prou i que, si conv�, segaran cadenes.

25 de juliol del 1713 - L'inici de la fi

9 oct 2024, 4:45 · 25 min

Abandonats per tothom, els catalans intenten resistir sols contra l'embat dels ex�rcits de Felip V, el primer Borb� a acomodar-se al tron espanyol. Per fer caure Barcelona sense gaires problemes, decideixen organitzar un setge al voltant de les muralles. Per� els barcelonins resisteixen heroicament durant m�s d'un any a una pluja constant de bombes i a la gana, molta gana. Barcelona caur�, per� ho far� amb el cap ben alt.

1817 - Aigua a la vista! Comencen les (llargues) obres del canal d'Urgell

9 oct 2024, 4:44 · 16 min

L'any 1817 s'inicien les obres de l'esperad�ssim canal d'Urgell, i els habitants de la zona, des�rtica i eixuta, ho celebren de valent. Amb l'arribada d'aigua podran regar camps que fins ara no produ�en res m�s que gana i que, amb el regadiu, donaran peres i pomes. Per�, com acostuma a passar, les obres patiran un petit retard... de 45 anys!

25 de juliol del 1835 - Quan una mala tarda de toros va acabar amb la crema de convents

9 oct 2024, 4:43 · 20 min

En el context de la primera guerra Carlina, a la pla�a del Tor�n de Barcelona els �nims s'han escalfat de valent per culpa d'uns toros massa mansos. Amb la metxa del descontentament encesa, una muni� de gent emprenyada es dirigeix cap a la Rambla i crema tots els convents que troba al seu pas. El s�l urb� alliberat amb aquesta bullanga permetr� construir espais tan emblem�tics com la Boqueria i el Liceu.

2 de febrer del 1850 - Neix la Fraternitat de Clav�, la primera societat coral de l'estat espanyol

9 oct 2024, 4:42 · 23 min

Un jove i entusiasta Josep Anselm Clav� funda la primera societat coral de l'estat espanyol. L'ha anomenat La Fraternitat i amb ella no nom�s ensenyar� els obrers a cantar, sin� que els atorgar� una eina molt poderosa: el sentiment de pert�nyer a un col�lectiu. Per si no n'hi hagu�s prou, aquest m�sic d'idees revolucion�ries organitza balls oberts a obrers, menestrals i la petita burgesia. Clav� trenca barreres de classe!

5 d'agost del 1854 - "�Abajo las murallas!" o quan val m�s demanar perd� que demanar perm�s

9 oct 2024, 4:41 · 20 min

Barcelona �s un dels centres amb m�s densitat de poblaci� d'Europa i les muralles ofeguen la ciutat. La gent viu amuntegada i l'aire que es respira �s putrefacte. Despr�s d'anys i panys esperant el perm�s de Madrid per enderrocar aquest cintur� de pedra, els barcelonins han decidit que ja n'hi ha prou d'esperar i tiren pel dret: fan caure la muralla amb les seves mans!

28 de juny del 1859 - L'Ict�neo de Monturiol navega sota l'aigua

9 oct 2024, 4:40 · 22 min

Una muni� de gent observa expectant un punt concret del mar. L'enginyer autodidacte Narc�s Monturiol i uns quants companys de batalles s'han submergit amb l'Ict�neo al port de Barcelona, i ja fa molta estona que estan a vint metres de profunditat. Anir� tot b�? Tres hores despr�s, el submar� emergeix triomfant a la superf�cie. Monturiol ha demostrat que �s possible navegar sota l'aigua sense connexi� amb l'exterior!

Juny del 1884 - El doctor Ferran i la vacuna pionera contra el c�lera

9 oct 2024, 4:39 · 19 min

Sabent que la pand�mia de c�lera que afecta algunes zones de Fran�a aviat saltar� a Catalunya, el doctor Jaume Ferran i Clua se'n va cap a Marsella per estudiar el bacil que provoca aquesta malaltia. Carregat amb mostres que amaga com pot per travessar la frontera, al laboratori aconseguir� crear la primera vacuna contra el c�lera i de seguida posar� en marxa la primera campanya de vacunaci� massiva de l'estat espanyol.

8 de desembre del 1899 - El primer partit del Foot-ball Club Barcelona

9 oct 2024, 4:38 · 19 min

En un vel�drom abandonat amb pinta de camp de patates, est� a punt de debutar un nou equip de futbol. L'ha fundat un jove su�s que es diu Hans Gamper, un gran enamorat d'aquest esport. Com que el Foot-ball Club Catal� l'ha rebutjat, Gamper ha tirat pel dret i ha fundat el seu club, el Foot-ball Club Barcelona, que s'estrena contra un combinat d'anglesos. L'ambient est� carregat de nervis i excitaci�. Qui guanyar�?

1918 - Infecci�, malaltia i mort: la grip espanyola arrasa Catalunya

9 oct 2024, 4:37 · 21 min

A les acaballes de la Primera Guerra Mundial, una epid�mia de grip molt violenta fa estralls entre la poblaci�. Coneguda com la grip espanyola, ser� una de les pand�mies m�s mortals de la hist�ria. A Catalunya, la Mancomunitat i els ajuntaments fan mans i m�nigues per contenir les infeccions, per� la gent mor a carretades. Els serveis funeraris estan m�s que saturats i moltes fam�lies han d'enterrar els seus per compte propi.

5 de febrer del 1919 - El gran triomf obrer de la vaga de La Canadenca

9 oct 2024, 4:36 · 24 min

Cent quaranta treballadors de La Canadenca inicien una vaga de bra�os caiguts. A mesura que vagin passant els dies, per�, m�s i m�s gent s'anir� sumant a la lluita obrera, i fins i tot s'arribar� a tallar el subministrament el�ctric de Barcelona, que quedar� a les fosques. Els vaguistes resistiran gaireb� cinquanta dies i aconseguiran una fita incre�ble: que Espanya sigui el primer estat de l'Europa occidental a aplicar la jornada laboral de vuit hores.

14 d'abril del 1931 - El dia que l'Avi Maci� proclama la Rep�blica Catalana

9 oct 2024, 4:35 · 27 min

Francesc Maci� veu acomplert el seu somni i el de molts catalans: proclamar la Rep�blica Catalana. Per� tres dies despr�s, i a causa de les pressions exercides pel govern espanyol, l'Avi es veu obligat a fer marxa enrere i conformar-se amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya, una instituci� abolida al segle XVIII per Felip V. Amb aquesta gran retallada de poder, ara li tocar� lluitar per aconseguir el millor Estatut d'Autonomia.

15 d'octubre del 1940 - Companys, l'�nic president europeu assassinat pel feixisme

9 oct 2024, 4:34 · 30 min

En una cel�la del castell de Montju�c, Llu�s Companys comparteix una ampolla de xampany amb Ramon de Colub�, l'advocat defensor que l'ha intentat salvar de la mort en un judici farsa. Per�, a dos quarts de set del mat�, el piquet d'afusellament l'espera al fossar de Santa Eul�lia. Davant dels soldats que l'estan a punt d'assassinar, el president es descal�a i crida "Per Catalunya!". L'endem�, cap diari publicar� la not�cia.

1962 - La pla�a del Diamant, la gran novel�la de Merc� Rodoreda

9 oct 2024, 4:33 · 29 min

Merc� Rodoreda escriu "La pla�a del Diamant" amb tanta intensitat que, quan l'acaba, ha de fer llit tres setmanes per recuperar les forces. La hist�ria de la Colometa �s una cr�nica brillant de la vida popular a la Barcelona de la postguerra i, ben aviat, es converteix en un cl�ssic de la literatura catalana. Tradu�da a una quarantena d'idiomes, la novel�la ha encimbellat Rodoreda com la nostra escriptora m�s internacional.

25 de maig del 1967 - La Nova Can��, un raig de llum enmig de la foscor franquista

9 oct 2024, 4:32 · 26 min

Tants anys de franquisme recalcitrant han afectat molts sectors, incloent-hi el de la producci� de can�ons en catal�, que est� en via morta. Iniciatives com Els Setze Jutges i cantautors com Raimon capgiren la situaci� i encenen la flama de la nova producci� musical en catal�. Amb molta valentia i lletres punyents plenes d'imaginaci�, fan front a la censura de la dictadura. Escoltant aquestes can�ons tothom veu la llibertat una mica m�s a prop.

23 d'octubre del 1977 - "Ciutadans de Catalunya, ja soc aqu�!"

9 oct 2024, 4:31 · 25 min

Despr�s de molts estira-i-arronses, Josep Tarradellas aconsegueix aterrar a l'aeroport de Barcelona com a 125� president de la Generalitat de Catalunya reconegut pel govern espanyol. Ha passat 38 anys plens de pen�ries a l'exili i ara, per fi, pot fer el seu esperat discurs de retorn en una pla�a de Sant Jaume plena de gom a gom. Per primer cop en molt de temps, la gent respira il�lusionada i amb un bri d'esperan�a.