L'ofici d'educar

Ni ap�tics ni desconnectats: els joves trenquen els t�pics

5 jul 2026, 4:01 · 54 min

Qu� pensen els joves de les protestes docents? I del pla pilot d'infiltrar mossos als instituts? Quin �s fan de la IA per estudiar? Es farien amics de la intel�lig�ncia artificial? Els motiva la religi�? Qu� farien per diners? S�n esclaus dels "likes"? S�n adolescents, protagonistes secundaris de la crisi del sistema educatiu, en una societat marcada per la incertesa que els impulsa, a cop d'IA, al futur. El 92% dels joves fan servir la IA, i alguns reconeixen que sense el ChatGPT no s'haurien graduat. Tanquem temporada de "L'ofici d'educar" amb la tert�lia de joves PRO. Parlem sense embuts de la IA, les xarxes, la crisi educativa, la fe, els diners i el repte de fer-se adults amb Nil Alberdi Alsinet, de 1r de batxillerat a l'Institut Joan Puig i Ferreter a la Selva del Camp, al Baix Camp; Rita Cuadrado Batlle, de 2n de batxillerat a l'Escola d'Art de Vic; Roger Llobet Ricol, estudiant de 1r de batxillerat a l'Institut de Vilafant, a l'Alt Empord�; Roc Ferran Flores, de 1r de batxillerat tamb� de l'Institut Joan Puig i Ferrater; Asier Alvarez, estudiant de 2n de batxillerat a l'Institut Josep Tapir� de Reus; Laura D�az, de 2n de batxillerat tamb� de l'Institut Joan Puig i Ferrater, i Mart� Quelart, de 4t d'ESO de l'Institut Vilafranca 2, a l'Alt Pened�s.

Francesco Tonucci: "Els infants ens incomoden perqu� ens assenyalen els errors adults"

28 jun 2026, 4:01 · 56 min

Diu Francesco Tonucci que escoltar de veritat els nens i les nenes ens dona pistes sobre alguns dels principals errors que cometem els adults. Pel pedagog, �s essencial recuperar els carrers i les places per a la canalla i per al joc, i incloure tamb� la participaci� real dels infants a l'agenda de les pol�tiques p�bliques, la ciutat i l'escola. Amb motiu del Congr�s Internacional de Ciutats Educadores, de Granollers, a "L'ofici d'educar" conversem amb Francesco Tonucci, mestre, investigador, il�lustrador i referent internacional en la defensa aferrissada de la inf�ncia. �s el creador del projecte "La ciutat dels infants", a It�lia, Espanya i Llatinoam�rica, perqu� assegura que una ciutat pensada per als infants millora la vida de tota la comunitat. �s autor de nombrosos llibres, com "La ciutat dels infants", "Quan els infants diuen prou!" o "FRATO, 40 anys amb ulls d'infant", la veu cr�tica dels infants en vinyetes que assenyala "els errors adults". Tamb� ha rebut grans reconeixements, com el de Commendatore della Repubblica italiana; el Premi Marta Mata de l'Associaci� de Mestres Rosa Sensat, i diversos honoris causa en universitats, com la de Lleida. Acabarem amb el "Manual pr�ctic de les relacions escolars", amb la terapeuta gestalt Marta Butjosa.

Balan� d'un curs convuls, amb una escola p�blica que resisteix

21 jun 2026, 4:01 · 55 min

S'acaba un curs dif�cil, amb continus estira-i-arronses entre docents, sindicats i el departament. Malgrat la mala maror que hi ha hagut els darrers mesos, l'escola p�blica continua sent la preferida. Les vagues no li haurien passat factura si fem cas de les dades del curs vinent: han crescut lleugerament les inscripcions a la p�blica. En concret, a I3 la p�blica �s l'opci� preferida per a un 67% de les fam�lies, i als instituts la xifra es dispara fins al 87%. A la tert�lia de savis mestres de "L'ofici d'educar" fem balan� del curs amb Agn�s Vallv�, mestra i formadora d'educaci� emocional; Joan Maria Girona, mestre i escriptor, autor de "Vaig comen�ar a anar a l'escola als sis anys. Mem�ries d'un mestre"; David Vilalta, mestre, assessor d'escoles, formador del programa Magnet i autor de "Poesia d'ensenyar. Testimoni d'un mestre enamorat de l'ofici"; Adelina Escandell, mestra i psic�loga, presidenta de l'Associaci� de Mestres i Professors Jubilats RELLA, i la professora Susanna Soler. Acabarem amb "Com educo", amb la psic�loga Lara Terradas.

Carme Thi� de Pol, la revoluci� de mirar els infants amb amor i autoritat

14 jun 2026, 4:01 · 54 min

El 9 d'abril passat va morir Carme Thi� de Pol, la psic�loga que va revolucionar la crian�a des de l'amor, l'autoritat i la confian�a en els infants i en la capacitat d'educar dels seus pares i mares. Com en aquella fam�lia en qu� hi havia crits i discussions, fins que la psic�loga els va ajudar a transformar el clima familiar. I el pare, emocionat, va explicar que el seu fill li havia dit: "M'agrada la fam�lia que m'ha tocat!"; la frase que va donar t�tol al seu m�tic llibre, una obra de cap�alera per a moltes generacions de fam�lies i que s'ha convertit en un patrimoni emocional col�lectiu. Pionera dels grups de pares, va naturalitzar la mirada sobre la crian�a i va contribuir a la formaci� de molts professionals. Del llegat de la psic�loga Carme Thi� de Pol en parlem a "L'ofici d'educar" amb S�lvia Palou, mestra, formadora de mestres i psic�loga de 3Sentits; Anna Ramis, mestra i pedagoga; S�lvia Blanch, doctora en Psicologia de l'Educaci�, professora del Departament de Psicologia B�sica, Evolutiva i de l'Educaci� de la UAB i psic�loga del BES; Xavier Blancafort, membre d'un grup de pares de Carme Thi� de Pol; Tere Esteve, directora de l'escola Linus; Merc� Amat i Laia Botey, mares d'un grup de pares de Carme Thi� de Pol, i Laia Giol, filla d'un dels primers grups i que tamb� ha estat mare d'un dels grups de pares. I acabarem amb els "Llibres per somiar" del Jaume Centelles.

Qu� tenen els pa�sos que lideren PISA que no tenim nosaltres?

7 jun 2026, 4:01 · 54 min

Com a resposta al sotrac pels resultats de les proves PISA, la Generalitat va crear el 2024 el Grup Impulsor de Mesures de Millores Educatives, format per 18 experts de la comunitat educativa, amb l'objectiu d'afavorir la remuntada sobretot en matem�tiques i comprensi� lectora. A "L'ofici d'educar" tres de les expertes del grup ens presenten el llibre "Temps per a l'escola": una radiografia dels mals del sistema educatiu i algunes de les propostes de millora. S�n Montse Jim�nez Vila, fil�loga, docent de secund�ria i formadora de professorat; Carme Ortoll Gr�fols, mestra d'educaci� infantil i prim�ria, que va ser directora general d'Educaci� Infantil i Prim�ria del Departament d'Educaci�, i Coral Reg� Rodr�guez, bi�loga i professora, que va ser directora de l'escola Virolai. Les autores expliquen que pa�sos com Singapur, que va quedar al primer lloc absolut del m�n en l'�ltim informe global PISA de l'OCDE, fan bandera dels resultats de les proves PISA, perqu� es consideren de gran rellev�ncia per al prestigi del pa�s, i els alumnes les viuen amb un alt grau de comprom�s i preparaci�. Qu� tenen els pa�sos que lideren PISA que no tenim nosaltres? Qu� falla a l'escola i com es pot millorar? Escoltem tamb� la matem�tica N�ria Planas, directora de l'Ag�ncia d'Avaluaci� i Prospectiva de l'Educaci� de Catalunya; l'Asier �lvarez, estudiant de batxillerat, i el Sergi Vives, que ens explica qu� demanaria a l'escola de les bessones. Finalment, acabarem amb "Com educo", amb la psic�loga Lara Terradas.

Claus per acompanyar l'adeu a la inf�ncia: pors, anhels i reptes dels 7 als 12 anys

31 may 2026, 4:01 · 54 min

La franja dels 7 als 12 anys �s l'etapa del no retorn a la inf�ncia, assegura la psic�loga Elisenda Pascual: quan els fills s'adonen que ja no hi ha marxa enrere a la inf�ncia. �s una etapa molt invisibilitzada per� essencial, perqu� els infants comencen un cam� cap a la maduresa que els separar� de la seva inf�ncia, i diran adeu al nen o nena que s�n; i en la que no cal posar el peu a l'accelerador perqu� no �s l'adolesc�ncia, adverteix Pascual. Per con�ixer com transitar l'etapa del no retorn a la inf�ncia i gestionar els dols, les pors i els anhels que es desperten en pares i fills, obrim a "L'ofici d'educar" "L'escola de pares", amb Elisenda Pascual, psic�loga de crian�a respectuosa, autora d'"Amor de piel adentro" "Criar i jugar", "Maternitat invisible" i "L'ombra de la Clara", i psic�loga de la s�rie "Aix� no �s Su�cia". I sentirem tamb� el doctor en biologia David Bueno, fundador de la c�tedra de Neuroeducaci� de Barcelona i autor d'"El cervell de l'adolescent", i tindrem els testimonis de la Gemma, el Xavier, l'Aleix i la Guida. Sentirem el Sergi Vives, perqu� les seves bessones van de cap a l'edat del no retorn. I acabarem amb els Llibres per somiar del Jaume Centelles.

S'ha de prohibir el m�bil fins als 16 anys? El dilema que divideix fam�lies i experts

24 may 2026, 4:01 · 55 min

Segons el Centre d'Estudis d'Opini� i l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, 9 de cada 10 enquestats creuen que s'hauria de prohibir l'�s de les xarxes socials als menors de 16 anys. Austr�lia va ser pionera a l'hora d'implementar la prohibici� de les xarxes socials fins als 16 anys, i el govern espanyol ha anunciat que prendr� la mateixa mesura, animat pels experts i el moviment Adolesc�ncia Lliure de M�bils. Els m�bils han quedat fora dels centres educatius, per� a les cases les pantalles continuen sent una batalla campal: m�bil s� o m�bil no, quanta estona i a quina edat? A "L'ofici d'educar" estrenem el dilema: s'han de prohibir els m�bils fins als 16 anys? Prohibir allibera d'un grapat de maldecaps o b� quan hi tinguin acc�s als 16 se sentiran desemparats? En parlem amb el Dr. Francisco Villar, psic�leg infantil i juvenil del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Sant Joan de D�u, de Barcelona, i autor de "Com les pantalles devoren els nostres fills" i "Sense pantalles sento i penso millor"; el psic�leg Jaume Funes, autor de "No sense el meu m�bil" i "El humanismo en tiempos digitales"; Aar�n Fern�ndez del Olmo, neuropsic�leg i autor de "El cerebro hackeado"; el psic�leg cl�nic Jos� Ram�n Ubieto, autor de "Soledades digitales", i Rafa Guerrero, doctor en Educaci� i psicoterapeuta, autor de "Adictos a las pantallas". Tamb� recollim el testimoni de la Berta. Acabarem amb Com educo, amb la psic�loga Lara Terradas.

La parella amb fills: com remar junts enmig de les llevantades

17 may 2026, 4:01 · 55 min

A la pel�l�cula "Sorda", d'Eva Libertad i Nuria Mu�oz, els dos protagonistes, l'�ngela (sorda) i l'H�ctor (oient), quan es coneixen i s'enamoren, s�n un: sembla que la for�a de l'amor podr� amb tot i que no hi ha difer�ncies entre ells. Per� quan neix la seva filla, l'Ona, esclaten les discussions i els retrets, les discrep�ncies es radicalitzen i cadasc� estira cap al seu m�n. Com transforma la parella l'arribada dels fills? Quina �s la millor manera d'afrontar les difer�ncies i les disputes conjugals? I qu� fa que una parella amb fills se separi o que lluiti tossudament per preservar la relaci�? A "L'ofici d'educar" us donem eines per superar les llevantades de la parella amb fills i mantenir la connexi�, amb Cristina Salvia, psic�loga i terapeuta de parella de Matriusques; S�lvia Palou, psic�loga experta en ter�pia familiar i sist�mica de 3Sentits; Llu�s Rodr�guez, psic�leg i terapeuta de parella, autor del llibre "Cuatro estilos de apego", i el psic�leg Joan Garriga, autor d'"El buen amor en la pareja". I acabarem amb Jaume Centelles i els "Llibres per somiar".

Els melons oberts de l'FP: "Estigma, g�nere, pr�ctiques i el creixement de la privada"

10 may 2026, 4:01 · 55 min

El 55% dels alumnes que estudien formaci� professional a Catalunya troben feina en poc temps, i la xifra puja fins al 67% si han fet l'FP dual, implantada en grau mitj� i superior i que inclou teoria i pr�ctica a les empreses. Cada any creix la demanda d'aquests estudis, i aquest curs hi ha m�s de 150.000 joves estudiant en algun dels m�s de 150 cicles formatius de diferents graus. Persisteix l'estigma que l'FP s�n estudis de segona i amb biaixos de g�nere marcats? Quines especialitats triomfem m�s? Quin �s el perfil de l'alumnat? I quin pes tenen les pr�ctiques i els centres privats? A "L'ofici d'educar", obrim la "Sala de professors" d'FP per con�ixer la realitat, oportunitats i dificultats dels estudis de formaci� professional a Catalunya. Amb Anna Alegre, professora de formaci� i orientaci� laboral a l'Institut Cal�l�polis de Tarragona; N�ria Mainar, professora del cicle d'educaci� infantil a l'Institut Pla Marcell, de Cardedeu; Enric Mieza, professor d'inform�tica a l'Institut Esteve Terradas de Cornell� de Llobregat; Jordi Mora, professor d'arts gr�fiques de l'Institut Antoni Alguer� de Sant Just Desvern, i Judit Marc� i Pau Carbonell, coordinadors de nivell de l'Institut de Vic. Finalment, acabarem amb "Com educo", amb la psic�loga Lara Terradas.

Projecte Vincles: "Entre mares, he perdut la vergonya de parlar catal� i em sento acollida"

3 may 2026, 4:01 · 55 min

Nom�s un ter� de la poblaci� parla catal� de forma habitual i, als patis, els joves l'utilitzen cada vegada menys, segons les �ltimes enquestes d'usos ling��stics. Gaireb� un 98% dels nascuts a Catalunya sap parlar catal�, per� cau a la meitat el percentatge en el cas de les persones nascudes a l'estranger, que s�n una de cada quatre i el col�lectiu que menys coneix i parla la llengua. Per revertir la situaci�, neix el 2022 el projecte Vincles, d'�mnium, que amb l'ajuda de les AFAs, facilita l'aprenentatge del catal� i de la cultura a partir del vincle emocional entre mares i facilita la cohesi� social de l'escola. Coincidint amb la Setmana de la Llengua, a "L'ofici d'educar" coneixem el projecte Vincles amb Laia Vidal, periodista, mare i volunt�ria del projecte a l'escola Germans Corbella, de Cardedeu; Montserrat Ricart, mestra i volunt�ria a l'Escola Parc del Guinard�, de Barcelona, i Olga Gaminya, russa, mare d'una filla i aprenent de catal� a la mateixa escola; Susanna Prat, mare i volunt�ria de Vincles de l'AFA Escola Tom�s Raguer, de Ripoll, i Karima Azzouzi, del Marroc, mare de tres fills, que apr�n catal� a la mateixa escola; Gabriela R�os, mexicana, mare i aprenent de catal� amb Vincles a l'Escola Univers de Gr�cia, a Barcelona; Marina Gay, d'�mnium, i Noem� S�nchez, directora de l'Escola Rosa Sensat, del Masnou. Tamb� sentirem els testimonis de nous parlants: l'Aahde; la Snezhana; la Meis, la Ouafae, l'Ehralia i l'Aleksandr. I acabarem amb els "Llibres per somiar" de Jaume Centelles.

Avis i nets: com afavorir una relaci� sana amb amor i l�mits?

26 abr 2026, 4:01 · 56 min

Avis i nets tenen un vincle summament especial, i malgrat aix� un 95% de les consultes familiars estan relacionades amb les desavinences entre avis i pares a l'hora de criar, assegura la psic�loga de crian�a respectuosa Elisenda Pascual. La realitat �s incontestable: 7 de cada 10 mares o pares recorren els avis per conciliar, sovint perqu� no hi ha m�s remei. Un 35% dels m�s grans de 65 anys a Espanya cuiden els seus nets diversos dies a la setmana, una mitjana de 16 hores setmanals; s�n 12 punts superiors a la mitjana de la Uni� Europea. A "L'ofici d'educar" parlem de com afavorir un vincle sa entre avis i nets i gestionar les difer�ncies entre pares i avis en la crian�a, amb "L'escola de pares", d'Elisenda Pascual, autora d'"Amor de piel adentro", "Criar i jugar", "Maternitat invisible" i "L'ombra de la Clara", i psic�loga de la s�rie "Aix� no �s Su�cia". Sentirem Efr�n Carbonell, David Vilalta, Agn�s Vallv� i Coral Reg�, de la tert�lia de savis mestres; la Rita, l'Asier, el No� i la Laura de la tert�lia de Joves PRO; i els testimonis de l'avi Alfons Capmany, l'�via Rosa Alsina i els nets i netes Ginesta, Erol, Vinyet i Roc. Sentirem si al Sergi Vives l'ajuden els avis amb les bessones, i acabarem amb "Com educo", amb la psic�loga Lara Terradas.

La for�a dels "likes" en els llibres infantils i juvenils: "No confonguem recomanaci� amb publicitat

19 abr 2026, 4:01 · 54 min

Segons el sector editorial, s�n molts els joves que descobreixen llibres a trav�s de TikTok o Instagram, i hi ha llibres que es viralitzen a xarxes i es converteixen en �xits de vendes. Les xarxes s�n una nova finestra a la divulgaci� i han irromput amb for�a booktubers, bookstagramers, booktokers i p�dcasts dedicats espec�ficament a la literatura infantil i juvenil. A "L'ofici d'educar", cinc mediadores reflexionen sobre el potencial i tamb� els riscos dels algoritmes i les xarxes per divulgar literatura infantil i juvenil: Marina Llompart, cocreadora del p�dcast "T�ndem" i editora d'infantils a La Galera, que condueix clubs de lectura juvenils; Paula Jarrin, historiadora, llibretera d'Al�lots, mediadora de lectura i coautora del p�dcast "Poc cas"; Mixa, Anna Pardos i Ripoll, booktuber i bloguera, presidenta de l'Associaci� de Joves Lectors Catalans; Jaume Centelles, mestre, creador de la p�gina "Invitaci� a la lectura" i autor dels llibres "El abrazo de la lectura" i "La biblioteca, el cor de l'escola", i Marta Cava, bibliotec�ria a la Xarxa de Biblioteques de la Diputaci�, que ha treballat en biblioteques escolars i fa clubs de lectura.

Educar sense culpa: �s possible?

12 abr 2026, 4:01 · 55 min

Tenir cura dels fills implica arrossegar un sac de culpes i pors: de no fer-ho prou b�, d'equivocar-nos, de no tenir prou temps, energia o paci�ncia o de perdre els estreps amb els fills o filles. Ens sentim culpables per ser massa tous per no frustrar-los o per ser massa durs i traumatitzar-los. En definitiva, culpables de ser pares i mares imperfectes en una societat que no ho posa gens f�cil per conciliar. Quines s�n les conseq��ncies de deixar-los fer perqu� no se'ns mengi la culpa? I quines eines hi ha per afrontar la culpa, l'estr�s i l'esgotament de la crian�a sense caure en la sobreprotecci� dels fills i filles? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Alejandro de Barbieri, psic�leg, director del Centre de Logoter�pia i An�lisi Existencial i autor del llibre "Educar sin culpa" i "Lo que cura es el v�nculo". Comprovarem si el Sergi Vives educa les bessones sense sentiment de culpa. Sentirem la consultora de crian�a M�riam Tirado, autora de "Criar junts". Acabarem amb el "Manual pr�ctic de les relacions escolars" amb la terapeuta gestalt Marta Butjosa i els "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.

La revista Viure en Fam�lia: 25 anys impulsant la crian�a respectuosa

5 abr 2026, 4:01 · 55 min

Quan ning� parlava de crian�a respectuosa, l'any 2000, van lligar-se la manta al cap per parlar-ne a la revista Viure en Fam�lia, entre farinetes i bolquers. Defensaven una mirada innovadora, alternativa, conscient i respectuosa que naturalitzava la crian�a, atenent a les necessitats de "mapaternar" i trencant amb el m�s as�ptic i medicalitzat. D'aix� ja fa m�s de 25 anys, i ha acompanyat diverses generacions de pares i mares que han volgut criar d'una altra manera. Pionera a Catalunya i en catal�, la revista Viure en Fam�lia �s un referent en la normalitzaci� de la crian�a respectuosa al nostre pa�s. A "L'ofici d'educar" en parlem amb Miquel �ngel Alabart, psicopedagog, terapeuta gestalt i familiar sist�mic i director i editor de la revista Viure en Fam�lia; la seva filla Zoe Alabart, que col�labora a la revista, i Carla Ribas Mundi, mare de tres fills, doula i creadora de Planeta BaBetes i del p�dcast "Mares sense filtres", que tamb� col�labora a la revista. I sentirem els m�rits de la revista Viure en Fam�lia segons la pediatra Gemma Baulies; la mestra Gisela Colell; la professora i terapeuta gestalt Marta Butjosa; les pedagogues Eva Bach i Heike Freire; la formadora en escoles del bosc Vicky Mateu; l'advocada Mon Tur; la dietista i psic�loga Judit Camps i Nus; les psic�logues Sonia Kliass, Ver�nica Ant�n, Elisenda Pascual i Rosa Jov� i el psic�leg Gus Bas, i el terapeuta Albert Pons. I acabarem amb "Com educo", amb la psic�loga Lara Terradas.

Maternitat i feina: per qu� encara t� un cost tan alt?

29 mar 2026, 4:01 · 54 min

El 87% de les dones espanyoles han hagut de fer sacrificis a la seva vida laboral per ser mares, segons l'associaci� Yo No Renuncio. En ple segle XXI, la maternitat continua tenint un cost molt alt per a moltes dones, malgrat els aven�os en drets i igualtat. Persisteix la creen�a d'associar el rol femen� a la maternitat, i tampoc hi ajuden alguns models de crian�a intensiva, que exigeixen dedicaci� absoluta. Qu� falla perqu� la maternitat segueixi penalitzant tant laboralment les dones? Com es pot avan�ar cap a la corresponsabilitat entre parelles, institucions i empreses? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Bruna �lvarez, doctora en Antropologia del grup de recerca AFIN i professora de la UAB; Sara Moreno, soci�loga i professora agregada del Centre d'Estudis Sociol�gics sobre la Vida Quotidiana i el Treball de la UAB; Joana Badia, advocada laboralista del Col�lectiu Ronda, i Sandra Ezquerra, doctora en Sociologia i professora de la Universitat de Vic. I sentim hist�ries reals de ren�ncies i sacrificis per ser mare, de la Pema, l'Ainhoa, la Paula, la Merche, la Mariona, la Merc� i les Maries. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.

Es disparen els diagn�stics d'infants a les aules: per qu� passa i per on van les solucions?

22 mar 2026, 4:01 · 54 min

Les dades canten: en nom�s cinc anys s'ha duplicat el nombre d'alumnes amb autisme i trastorns d'aprenentatge, segons el Departament de Salut. Una tercera part de l'alumnat t� necessitats educatives especials, per retard greu d'aprenentatge, disl�xia, discalc�lia o trastorn per d�ficit d'atenci� i hiperactivitat. La neurodiversitat desborda l'escola inclusiva i els docents han posat el crit al cel, sobrepassats i impotents pel gran nombre de casos. Quina �s la situaci�? Per qu� passa? Es diagnostica massa o encara hi ha molts infants per diagnosticar, amb m�s n�meros per al frac�s escolar? I per on van les solucions? En parlem a "L'ofici d'educar" amb el Dr. Miquel Casas, catedr�tic de Psiquiatria honorari de la Universitat Aut�noma de Barcelona i director del Programa SJD MIND Escoles de la Fundaci� de Recerca de Sant Joan de D�u; Agn�s Brossa, psic�loga especialitzada en inf�ncia i adolesc�ncia i autora d'"Em dic Joan i crec que soc dolent", i Sylvie P�rez, psic�loga i psicopedagoga d'un EAP i professora de la UOC. Tamb� comptem amb els testimonis de la psic�loga S�lvia Palau, el psicopedagog Efr�n Carbonell, les educadores Miriam Oliva i Olga del Amo, els mestres Francesc Mart�n i Elisabet Gil i les professores Montse Varas i Cristina Abell�. Acabarem amb "Com educo", amb la psic�loga Lara Terradas.

Joves PRO: "Amb m�s restriccions a les xarxes, haur�em estat m�s feli�os"

15 mar 2026, 4:01 · 55 min

S�n la generaci� que ha crescut amb un m�bil a la m�, sovint sense tantes restriccions perqu� se'n desconeixien, a difer�ncia d'ara, les conseq��ncies, i que van entrar per la porta gran a les pantalles amb la pand�mia. Parlen sense embuts de les llums i les ombres de la IA i les xarxes, dels punts d�bils d'un sistema educatiu que falla en la formaci� a l'ESO i d'assignatures pendents com el bullying o la pornografia. Celebren el gest del cantant Bad Bunny a la Super Bowl i destaquen el valor de la filosofia per trobar qui s�n i la vida que volen, i estan disposats a fer el que sigui per la gent que estimen. A la tert�lia de joves PRO de "L'ofici d'educar" parlem amb Laura D�az, que fa 2n de batxillerat a l'Institut Joan Puig i Ferrater de la Selva del Camp, i incorporem noves veus: Mart� Quelart Corbella, estudiant de 4rt d'ESO a l'Institut Vilafranca 2, a Vilafranca del Pened�s, i Nil Alberdi Alsinet i �lia Rubio Catal�, tots dos de 1r de batxillerat a l'Institut Joan Puig i Ferreter de la Selva del Camp. Tamb� sentirem Rita Cuadrado Batlle, estudiant de 2n de batxillerat a l'Escola d'Art de Vic. Acabarem amb els "Llibres per somiar" amb en Jaume Centelles.

Itziar Gonz�lez, arquitecta: "El ventre matern �s la nostra primera casa"

8 mar 2026, 4:01 · 54 min

L'arquitecta Itziar Gonz�lez fa una preciosa analogia entre la casa, la nostra llar i el ventre matern. Diu aix�: "Som espai perqu� la manera que tenim d'arribar al m�n �s a trav�s del cos d'una dona generosa, la mare, que ens fa espai i ens dona la possibilitat de ser i viure habitant aquest lloc nutritiu i acollidor del ventre matern. Per� ho fa amb una condici�, que l'abandonem al cap de nou mesos per ser lliures." El ventre matern �s un espai, una casa perfecta, i tota la vida buscarem reproduir aquesta mateixa sensaci� de plenitud, assegura l'arquitecta. Com han de ser els espais per a la inf�ncia, com l'escola, l'aula i els parcs, als ulls de l'arquitecta? Com seria la ciutat ideal dels nostres infants? I com podem dissenyar junts la ciutat de tothom? En parlem a "L'ofici d'educar", amb Itziar Gonz�lez, ve�na, urbanista, alertadora, decreixentista, activista i presidenta de l'Observatori Ciutad� contra la Corrupci�. Va ser regidora del districte de Ciutat Vella de Barcelona del 2007 al 2010 i �s tamb� coautora dels llibres "La for�a per canviar les coses", amb Arcadi Oliveres, i "Revoltes", una conversa amb l'ambient�leg Iago Otero. Sentirem tamb� la pedagoga Heike Freire i les ciutats somiades del Bru, la Vinyet, la Ginesta, l'Erol, el Tadeo, el Nil, el Roc, l'Ariadna, la Carlota, la Guida, l'Adri�, el Gen�s, la Joana i la Matilde. A m�s, acabarem amb "Com educo", amb la psic�loga Lara Terradas.

L'amor per la natura: "Afavoreix la maduresa, la confian�a i l'autonomia, i els pot salvar la vida"

1 mar 2026, 4:01 · 56 min

"La inf�ncia moderna viu segrestada, com en un arrest domiciliari, enclaustrada en aut�ntics b�nquers, entre quatre parets, segurs per� asfixiats; sobrecarregats de deures i extraescolars, amb vides sedent�ries i amb cada vegada m�s pantalles, i per molts nens jugar a l'aire lliure s'ha convertit en una activitat prohibida". Aix� de contundent s'expressa Heike Freire, fil�sofa, psic�loga, pedagoga i referent de la pedagogia verda, que ens presenta a "L'ofici d'educar" una versi� actualitzada del seu m�tic llibre "Educar en verd". Premi Magisteri als Protagonistes de l'Educaci� (2020), Heike Freire fa 30 anys que assessora governs, universitats, escoles i empreses en projectes de renaturalitzaci�. Quins s�n els beneficis per als infants d'estimar i connectar amb la natura? Quin �s el preu de viure entre quatre parets a casa i a l'escola? Com podem naturalitzar escoles, cases i ciutats? Sentirem experi�ncies educatives a la natura: la Gemma, la Berta i l'Anna, de l'Escola de Bosc Collserola; la Jordina, de l'escola El bosquet de la Selva, i l'Eva, l'Anna i la Mel, de l'escola La Serra de Sant Pere de Ribes. Acabarem amb el "Manual pr�ctic de relacions escolars", amb la terapeuta gestalt Marta Butjosa i els "Llibres per somiar" amb el Jaume Centelles.

"Vapejar no �s innocu, no s'ha de blanquejar, amb nom�s 2 setmanes els adolescents ja s'hi enganxen"

22 feb 2026, 4:01 · 55 min

Vapejar est� de moda entre els adolescents, i aix� ho constaten les dades: m�s de la meitat dels joves ha vapejat alguna vegada, i un 10,5% consumeixen v�pers de forma regular, 9 vegades m�s que la mitjana global i 4 punts m�s respecte al 2024. Atenci� perqu� l'edat mitjana d'inici del vapeig �s de tan sols 12 anys, i s'hi enganxen r�pidament amb gustos tant atractius com de s�ndria o mango, que disfressen l'amargor del tabac i les conseq��ncies negatives del vapeig. Per�, a m�s, �s una porta d'entrada al tabac: els joves que vapegen tenen 3 vegades m�s probabilitats d'iniciar-se en el consum de tabac convencional, i d'aqu� que l'OMS ja ho ha qualificat de preocupant. De les conseq��ncies de vapejar per als adolescents en parlem a "L'ofici d'educar" amb la Dra. S�lvia Mondon, psiquiatra especialitzada en addicions, de la Unitat de Conductes Addictives de l'Hospital Cl�nic de Barcelona i coordinadora de l'Hospital de Dia d'Addiccions; el Dr. Sergio Morch�n, metge especialista en medicina preventiva i coordinador de la Unitat de Tabaquisme de l'Hospital de Bellvitge; Josep Maria Suelves, cap del Servei de Prevenci� i Control del Tabaquisme i de les Lesions de l'Ag�ncia de Salut P�blica de Catalunya; Laia Gasa, t�cnica de promoci� de la salut de l'entitat Promoci� i Desenvolupament Social, i la Rita, l'Asier, la Laura i el Roger, de la tert�lia de joves PRO. Acabarem amb el "Com educo", amb la psic�loga Lara Terradas.

L'educaci� de 0 a 3 es planta! L'etapa base, "menystinguda i maltractada"

15 feb 2026, 4:01 · 55 min

La neuroci�ncia reconeix que l'etapa dels 0 als 3 anys �s clau per a les criatures, una etapa en qu� es desenvolupa el 80% del cervell. I tot i aix� �s encara una de les etapes m�s invisibilitzades, menystingudes i maltractades, segons denuncien les educadores de 0 a 3, que s'han plantat per reivindicar millores a trav�s d'una iniciativa legislativa popular (ILP). Per qu� �s essencial l'educaci� de 0 a 3? Amb quines dificultats es troben en el seu dia a dia les educadores? I quines s�n les seves demandes m�s urgents? A "L'ofici d'educar", obrim la "Sala de 0 a 3" per con�ixer el dia a dia de les educadores, que fan mans i m�nigues per arribar a tot arreu, amb Sandra Ruiz Juv�, psicopedagoga, mestra d'educaci� infantil i directora de l'escola bressol municipal El Rial, a Sant Cebri� de Vallalta; Olga del Amo, mestra d'educaci� infantil i directora de l'escola bressol municipal La Casa dels Arbres, de l'Hospitalet de Llobregat; M�riam Oliva, pedagoga i directora de la llar d'infants Pit Roig, de Sant Pere de Vilamajor; Anna Vila, mestra i directora de la llar d'infants Ralet Ralet, de Santa Eug�nia de Berga, i l'educadora infantil Aina Cabau Vallverd�, que treballa a les escoles bressol de Barcelona. Acabarem amb els "Llibres per somiar", del Jaume Centelles.

La separaci� amb fills, com es pot fer amb el m�nim dolor possible?

8 feb 2026, 4:01 · 54 min

Les separacions de parelles amb fills s�n una realitat cada cop m�s quotidiana de moltes fam�lies i que porta associada molt d'estr�s, dolor i molta preocupaci� per "fer-ho b�". Ens ho explica la psic�loga Elisenda Pascual, que defensa que un divorci no destrueix la fam�lia, sin� que la transforma i que, com a generaci�, tenim el repte d'aprendre a separar-nos. Com es pot fer una separaci� amb el m�nim dolor possible? A "L'ofici d'educar", obrim l'escola de pares amb Elisenda Pascual, psic�loga de crian�a respectuosa; autora d'"Amor de piel adentro", "Criar i jugar", "Maternitat invisible" i "L'ombra de la Clara", i psic�loga de la s�rie "Aix� no �s Su�cia". Tamb� sentirem Chon Molina, doctora en Psicologia, experta en fam�lia i inf�ncia i coautora del llibre "Divorcio conflictivo y parentalidad", i els testimonis de la Neus i el Fran. A m�s, acabarem amb "Com educo", amb la psic�loga Lara Terradas.

Futur incert per als joves: "Per Trump, ara �s Groenl�ndia; despr�s serem nosaltres?"

1 feb 2026, 4:01 · 55 min

Adolescents de quatre instituts ens confien els seus somnis nocturns i tamb� de futur, dins el Programa de Recerca, Creaci� i Servei del Departament d'Educaci�. Sota el paraigua dels somnis, han fet recerca sobre els somnis nocturns i els neguits, poders i dificultats que hi apareixen i com ens ajuda recordar-los. Tamb� ens confessen els seus somnis de futur i el neguit de si la IA els deixar� sense feina o els tornar� tontos. Comparteixen que un dels seus malsons �s que Trump ens porti a la guerra i ens donen el seu parer sobre la prohibici� de les xarxes abans dels setze anys i la immigraci�. A "L'ofici d'educar", fem un programa de r�dio des del Centre de Recursos Pedag�gics Espec�fics de Suport a la Innovaci� i a la Recerca Educativa, a Barcelona, amb quatre instituts de Catalunya: Lioba Serra Rubio i Zinedine Ouariachi, de 3r d'ESO de l'Institut Serra de Miramar, a Valls; Vict�ria Serra, Joel S�nchez i Mart� Dom�nech, de 4t d'ESO de l'Institut Cendrassos, de Figueres; Sara Agudo Perdices i Sara Tell Sol�, de 4t d'ESO de l'Institut Brossa, de Barcelona, i de l'Institut Escola Mestre Andreu, de Sant Joan de les Abadesses (i a trav�s de notes de veu), Ferran Mir, Amira Dahana, Judith Castillo, Manar el Mrabet, Flora Caparr�s, Queralt Vila, Guillem Garcia, Nil Colomer i Oriol Basaga�a.

Falten mestres: "�s una professi� que compromet, per� tamb� angoixa"

25 ene 2026, 4:01 · 56 min

Segons un informe de la Unesco, la professi� docent viu una crisi sense precedents. Es calcula que el 2030 ja faltaran arreu del m�n m�s de 44 milions de mestres i professors. A Catalunya, els sindicats denuncien la falta de docents, sobretot en matem�tiques, llengua catalana i aules d'acollida. Com es pot potenciar la vocaci� i la formaci� de mestre? Qu� afavoreix el benestar emocional a l'aula? Cada vegada hi ha m�s infants diagnosticats a les aules: �s viable, amb els recursos que tenim, aplicar el decret d'inclusi�? A "L'ofici d'educar", fem tert�lia de savis mestres amb Coral Reg�, professora i membre del grup d'experts per a la millora educativa i coautora de "Temps per a l'escola"; Agn�s Vallv�, mestra i formadora d'educaci� emocional; Efr�n Carbonell, psicopedagog, referent de l'educaci� inclusiva a Catalunya, Medalla d'Honor de Barcelona i autor d'"Aprenent a veus"; David Vilalta, mestre, assessor d'escoles, creador del p�dcast "Quina educaci� volem?" i autor de "Poesia d'ensenyar. Testimoni d'un mestre enamorat de l'ofici", i la professora Susanna Soler Saban�s. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.

Com gestionar l'esclat de pot�ncia i la intu�ci� futurista dels adolescents?

18 ene 2026, 4:01 · 55 min

Qu� ens han explicat de l'adolesc�ncia que tenim tanta por que els nostres fills arribin als 13, 14 o 15 anys? A llibre "Adolescencia, la edad de la potencia", Ev�nia Reichert, analista reichiana i terapeuta corporal, es pregunta: "Per qu� es tendeix a veure l'adolesc�ncia nom�s com una etapa arriscada, temible i preocupant? Per qu� la pot�ncia, la intu�ci� futurista i la capacitat de canviar el m�n, pr�pies de l'adolesc�ncia, no s'aprofiten i es valoren?" Ev�nia Reichert ens defineix com mai abans les etapes i el sentit de l'adolesc�ncia a la seva �ltima obra: "L'adolesc�ncia �s un proc�s de crisi en tota regla, imprescindible per formar-se una identitat i arribar a ser adults sans i funcionals, no per fer-nos la vida impossible als pares i mares." A "L'ofici d'educar" ens acompanya Ev�nia Reichert, autora tamb� d'un cl�ssic de l'educaci� transformadora: '"Infancia, la edad sagrada". I sentirem tamb� David Bueno, doctor en Biologia, autor d'"El cervell de l'adolescent" i fundador de la C�tedra de Neuroeducaci� de Barcelona. El pare primerenc de bessones Sergi Vives ens explica com va ser la seva adolesc�ncia, i com tem que ser� la de les seves filles. I acabarem amb "Com educo" amb la psic�loga Lara Terradas.

"L'escola no ha de rebutjar cap alumne, ning� �s negat per aprendre!"

11 ene 2026, 4:01 · 56 min

Dos grans referents del m�n educatiu, Jaume Cela i Joan Dom�nech, parlen de l'essencialitat d'escoltar els alumnes al llibre "Educar �s donar la paraula". "'Ning� �s negat per als estudis' �s una frase que hauria d'estar escrita als vest�buls de tots els centres i inspirar els seus projectes educatius", llegim al llibre, que 60 anys despr�s respon a una obra de refer�ncia de la pedagogia: la "Carta a una mestra. Alumnes de l'Escola de Barbiana". Per Cela i Dom�nech, "una sola persona rebutjada, colpejada per l'escola, ens hauria de fer aturar a tothom, perqu� representa un frac�s de la instituci�". Tothom pot aprendre? Qu� s'ha de fer amb els alumnes rebotats? Com s'ha de donar la paraula als alumnes? I quina autocr�tica han de fer docents i sistema educatiu? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Jaume Cela i Oll�, mestre i director d'escola i autor d'una vuitantena de llibres de literatura infantil, juvenil i d'adults, com "Apunts d'un aprenent de mestres greument jubilat", i Joan Dom�nech Francesch, mestre i director d'escola i autor de diversos llibres com "Elogi de la Nova Escola P�blica". I sentirem tamb� Montserrat Ventura, mestra i directora de l'Escola Rivo Rubeo, de Rub�, i membre dels Moviments de Renovaci� Pedag�gica de Catalunya i del Moviment de Mestres de Rub�. Acabarem amb els "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.

Llistes musicals entre pares i fills, l'oportunitat per vincular-se i descobrir

4 ene 2026, 4:01 · 56 min

Quines m�siques us posaven de petits els vostres pares? En poseu als vostres fills? Feu playlists conjuntes? Quines s�n les m�siques que escolten els vostres adolescents? Llegim al llibre "Matar al papito: Por qu� no te gusta el reguet�n (y a tus hijos, s�)", d'Oriol Rosell: "Els teus fills t'han anomenat 'bro', i prefereixen el reggaeton en lloc de les playlists tan acurades que els has fet des que van comen�ar a caminar. Com �s possible que aix� passi? En qu� ens hem equivocat? El reggaeton ha provocat un xoc social i cultural entre generacions." Quina relaci� es crea entre pares i fills a trav�s de la m�sica? Qu� ha de portar una playlist intergeneracional? I per qu� triomfa el reggaeton entre els nostres fills? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Oriol Rosell, cr�tic i divulgador musical i professor d'Hist�ria de la M�sica; Emma Plana, psic�loga, musicoterapeuta i formadora especialitzada en creativitat, educaci� i altes capacitats; el periodista musical Blai Mars�, que presenta "L'altre barri", i el testimoni del Pol. I acabarem amb "Com educo", amb la psic�loga Lara Terradas.

Quin �s el m�tode m�s efica� perqu� un l�mit funcioni amb els fills? Posar conseq��ncies

28 dic 2025, 4:01 · 54 min

Hi ha moltes fam�lies amb dificultats per posar l�mits als seus fills. Per qu� ens costa tant posar l�mits? Quins s�n els riscos que un infant creixi sense l�mits? �s compatible la crian�a respectuosa amb el fet de posar l�mits? Per qu� un l�mit sense conseq��ncies no funciona? Com viuen els l�mits les criatures i els adolescents? I com se'ls pot ajudar a acceptar millor normes i rutines? Per parlar de l�mits, per� tamb� de conseq��ncies, obrim a "L'ofici d'educar" l'escola de pares, amb l'Elisenda Pascual, psic�loga de crian�a respectuosa, autora d'"Amor de piel adentro", "Criar i jugar", "Maternitat invisible" i "L'ombra de la Clara", i psic�loga de la s�rie "Aix� no �s Su�cia". Sentirem tamb� la psic�loga Sonia Kliass, autora de "L'art de posar l�mits", i els testimonis de la Maia, el Jan i l'Aura. A m�s, acabarem amb els "Llibres per somiar" del Jaume Centelles.

Dotze recomanacions de llibres infantils i juvenils per Nadal

25 dic 2025, 7:05 · 25 min

Va escriure Paul Auster a "El conte de Nadal de l'Auggie Wren" que mentre hi hagi una persona que se la cregui, no hi ha cap hist�ria que no pugui ser veritat. Els llibres amb les seves hist�ries desperten la imaginaci�, la creativitat, la curiositat i la conversa, i alimenten el vincle entre pares i fills; s�n sempre un bon regal. Per� hi ha dates, com Sant Jordi o els Reis, en qu� s�n un imprescindible per als nens i nenes. Al programa us recomanem llibres durant tot l'any i ara que �s Nadal us donem algunes idees perqu� ompliu la carta de Reis de bona literatura. S�n dotze les campanades, s�n dotze els grans de ra�m i s�n dotze tamb� les recomanacions de llibres de "L'ofici d'educar", seguint les recomanacions del Jaume Centelles, de l'Aura, de 6 anys, la Mariona, de 9 anys, la Maia i l'Aniol, que en tenen 11, i en Jan, de 14 anys. Tamb� s'hi afegeix tot l'equip del programa: la N�ria Ventura, la Marta S�nchez, el Jos� Luis Santiso, el Sergi Vives, el Jaume Centelles i l'Elisabet Pedrosa us desitgem un molt bon Nadal!

Quan la fam�lia fa mal: beneficis de la ter�pia familiar

21 dic 2025, 4:01 · 54 min

"La fam�lia pot ser el millor lloc on es pot desenvolupar un nen, per� tamb� pot ser el pitjor. �s necessari entendre el nad� i el nen en la seva globalitat, i per aix� s'ha d'incloure el grup familiar que el cuida o el descuida", expliquen al llibre "Terapia familiar: una mirada psicoanal�tica y sist�mica", d'Anna Vilaregut i Carles P�rez, que defensen la fam�lia com a espai terap�utic. Quines emocions emmalalteixen la fam�lia i quines la sanen? Qu� ens diu "l'ovella negra de la fam�lia"? Com ens pot ajudar la ter�pia familiar a abordar els conflictes familiars? En parlem a "L'ofici d'educar", amb Carles P�rez Testor, doctor en Medicina i Cirurgia, especialista en psiquiatria i psicoterapeuta de parella de la Fundaci� Vidal i Barraquer, investigador del Grup de Recerca de Parella i Fam�lia, i coautor, amb la doctora en Psicologia Anna Vilaregut, del llibre "La terapia familiar: una mirada psicoanal�tica y sist�mica"; S�lvia Palou, mestra i psic�loga experta en ter�pia familiar sist�mica i creadora de 3Sentits, i Juan Luis Linares, doctor en Medicina, psic�leg, psiquiatre i terapeuta sist�mic. Acabarem amb "Com educo", amb la psic�loga Lara Terradas.

Adolesc�ncia trasbalsada pel c�ncer: "Hem descobert com som de forts i valents!"

14 dic 2025, 5:01 · 55 min

A Espanya, la incid�ncia del c�ncer en la poblaci� adolescent �s de 200 casos per mili� d'adolescents a l'any. Es diagnostiquen uns 1.200 casos nous cada any. �s tan sols un 1% del total, per� �s la segona causa de mortalitat en aquestes edats. Com a malaltia poc freq�ent, s'investiga poc i se'ls tracta com els infants i els adults, i aix� comporta problemes. Quin �s el sotrac per a un adolescent de tenir un c�ncer? Com els impacten les seq�eles del tractament i quines ren�ncies han de fer? Quin �s el valor dels amics i de la fam�lia per tirar endavant? Com es trastoquen els estudis? I com s'imaginen el futur sense c�ncer? Amb motiu de La Marat� en parlem a "L'ofici d'educar" des de la vuitena planta de l'Hospital Sant Joan de D�u, de Barcelona. Ens acompanyen amb les seves fam�lies Regina Carballo Pahissa, de 17 anys, amb un limfoma de Hodgkin; Gonzalo Caballero Cotillas, de 17 anys, amb un limfoma; Kilian Mu�oz Prieto, de 15 anys, que t� leuc�mia, i Marcel Pujadas Ib��ez, de 14 anys, que va tenir un limfoma.

Mestres: "Sostenim la complexitat, per� no podem atendre amb dignitat"

7 dic 2025, 4:01 · 55 min

Els mestres senten que sostenen la complexitat el sistema educatiu, per� a quin preu? "Pinten bastos per a la doc�ncia!", exclama una mestra. "Els han venut un sistema educatiu inclusiu dif�cil de fer realitat amb els recursos actuals", lamenta un altre mestre. Se senten sobrepassats amb els nouvinguts i les neurodiverg�ncies, i molt tensionats, reconeixen tots. I se'n surten gr�cies a la for�a dels equips docents i la complicitat de les fam�lies. Per con�ixer la situaci� a les escoles de Catalunya i com s'ho maneguen els mestres per superar els obstacles, a "L'ofici d'educar" estrenem "La sala de mestres". Ens hi acompanyen Beth Gil, mestra de l'escola Ferran de Segarra, de Santa Coloma de Gramenet; Pepa Adell Nolla, mestra de l'escola Doctor Alberich i Casas, de Reus; Francesc Mart�n, director i mestre de l'escola Sant Jordi, de Vilanova i la Geltr�; Marta Rubio Tartera, directora de l'escola Estel, de Sant Andreu, a Barcelona, i Abraham Tusell, director de l'escola Pere Calders, de Poliny�. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.

Transforma ser pare? "De la descoberta de l'amor a la depressi� per paternitat"

30 nov 2025, 4:01 · 56 min

Parlem molt del que ens passa a les mares en tenir fills, per� i als homes com els canvia ser pares? Mai com ara els homes havien fet de pares. Com es construeix la paternitat? Fins a quin punt la paternitat modifica el cervell dels homes com la maternitat canvia el de les mares? Existeix la depressi� per paternitat? Quin �s el rol dels homes en la crian�a intensiva? Com els impacta descobrir l'amor pels fills? I qu� els pot ajudar a gestionar la frustraci� per les ren�ncies que implica la paternitat? De com transforma els homes la paternitat, en parlem amb Jos� Angulo, psic�leg sanitari i psicoterapeuta, especialista en vincles afectius i sexualitat, i que col�labora a Matriusques; Albert Pons, terapeuta especialitzat en fam�lia i inf�ncia, que acompanya grups de pares a EntreHomes; Xavi Ybeas Zamora, terapeuta integrador humanista i sist�mic, coordinador de l'�rea de Paternitats del Taller de masculinitats diverses; la doctora en antropologia Bruna �lvarez, i la psic�loga cl�nica i doctora en neuroci�ncies Susana Carmona, autora de "Neuromaternal". Sentirem els testimonis del Jos� Luis, el Jaume i el pare primerenc de bessones Sergi Vives. Acabarem amb "Com educo", amb la psic�loga Lara Terradas.

Com podem identificar si tenim un trauma de la inf�ncia?

23 nov 2025, 4:01 · 56 min

Els traumes de la inf�ncia s�n una viv�ncia molt m�s comuna del que pensem, i ens marquen a foc de per vida. Entre set i nou persones de cada deu pateixen un esdeveniment potencialment traum�tic al llarg de la vida, i tres de cada deu estan exposades a quatre o m�s fets traum�tics. Segons la doctora en psicologia Alicia �lvarez, autora de "�Cu�nto pesa tu mochila?", els traumes que portem a la motxilla ens condicionen i enverinen, i podem acabar veient el m�n a trav�s de les ulleres del trauma i sentir que estem atrapats en el que va passar, repetir-ho una vegada i una altra i limitar aix� les nostres vides. Com podem identificar els traumes de la inf�ncia? El trauma predisposa al trauma? I com podem evitar o acompanyar els traumes dels nostres fills? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Alicia �lvarez, doctora en Psicologia i directora assistencial i de recerca de la Unitat de Trauma, Crisi i Conflictes de Barcelona; la psic�loga Leticia Asenjo, que ha fet el pr�leg del llibre "Els aneguets lletjos", de Boris Cyrulnik, i el doctor en Psicologia Carlos Pitillas, autor de "Caminar sobre las huellas". Ens acompanyen tamb� el psic�leg cl�nic Jos� Luis Gonzalo Madorran, autor d'"El llenguatge silenci�s"; la psic�loga Cristina Cort�s, autora d'"En este mismo instante", i la doctora en Filosofia i Ci�ncies de l'Educaci� Anna For�s, coautora de "La resili�ncia". I acabarem amb el "Manual pr�ctic de les relacions escolars", amb la terapeuta gestalt Marta Butjosa, i els "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.

Prematurs, n�ixer a la corda fluixa: quan el vincle salva!

16 nov 2025, 4:01 · 55 min

Cada vegada se salven m�s nadons nascuts abans d'hora. S�n prematurs aquells nadons que neixen abans de la setmana 37, el 10% de tots els parts del m�n, 13 milions de nadons cada any. S�n prematurs el 8% dels parts a Espanya i el 6% a Catalunya, on s'estan salvant nadons de 22 setmanes, gaireb� la meitat de l'embar�s. N�ixer abans de temps suposa un estr�s enorme per al nad� i la fam�lia per la incertesa i la immaduresa dels �rgans, i el vincle �s clau per sobreviure, asseguren els experts. Quina atenci� i cures afavoreixen la superviv�ncia del nad�? Qu� �s el m�tode cangur? I quines s�n les seq�eles neurol�giques que pot tenir un infant prematur? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Pep Perapoch, neonat�leg, cap del Servei de Pediatria de l'Hospital Universitari Josep Trueta de Girona; Thais Agut, doctora en Medicina i neonat�loga experta en el seguiment de la prematuritat de l'Hospital Sant Joan de D�u - Hospital Cl�nic; Bet Farga, presidenta i fundadora de Som Prematurs; Alicia �lvarez, psic�loga cl�nica que acompanya la prematuritat; Leticia Bazo, doctora en Infermeria i presidenta de la Societat Espanyola d'Infermeria Neonatal, i la psiquiatra perinatal Ibone Olza, autora de "Parir". Amb els testimonis del periodista �lex Bosch, autor de "Prematur: 82 dies entre la foscor i l'esperan�a"; l'il�lustrador Oriol Jov�, autor de "Gael: Un petit valent", i la Layla i l'Andrea, mares de prematurs. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.

Com ser lliures malgrat la pressi� est�tica, de xarxes i social?

9 nov 2025, 4:01 · 54 min

Estrenem nova temporada de la tert�lia de joves PRO, amb els adolescents seleccionats del curs de r�dio amb el Departament d'Educaci�. Com entenen la llibertat? Qu� pensen dels riscos propis de l'adolesc�ncia, com la moda de vapejar? El su�cidi al seu entorn encara �s un tab�? Com els condiciona la pressi� est�tica? Com viuen la sexualitat? Com veuen l'auge de l'extrema dreta? I si depengu�s d'ells, canviarien els horaris dels instituts? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Asier �lvarez, que fa 2n de batxillerat social a l'Institut Josep Tapir� de Reus; Roger Llobet Ricol, que estudia primer de batxillerat a l'Institut de Vilafant, a l'Alt Empord�; Rita Cuadrado Batlle, que fa 2n de batxillerat art�stic a Vic; Laura D�az, que estudia 2n de batxillerat a l'Institut Joan Puig i Ferreter de la Selva del Camp, i No� Santall�sia, estudiant de 1r de batxillerat a l'Institut Joan Sol� de Torrefarrera. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.

Per qu� TikTok enganxa tant els joves?

2 nov 2025, 4:01 · 54 min

TikTok �s la xarxa reina entre els m�s joves perqu� els entret�, informa, socialitza i permet crear continguts al ritme trepidant de l'algoritme. Com funciona l'algoritme de TikTok? Per qu� no poden parar i els passa el temps volant? TikTok �s el "TN" dels joves? Per qu� a TikTok triomfa l'extrema dreta? I com �s que TikTok perpetua els rols de g�nere m�s tradicionals? De la generaci� TikTok, en parlem a "L'ofici d'educar" amb Anna Carulla, consultora en comunicaci� pol�tica i experta en xarxes socials i TikTok i autora de "El papel de TikTok en la opini�n pol�tica juvenil"; Liliana Arroyo, doctora en Sociologia, investigadora i professora d'ESADE, autora de "Tu no ets la teva selfie: 9 secrets digitals que tothom viu i ning� explica", i M�nika Jim�nez, doctora en Comunicaci�, professora del grau en Publicitat i Relacions P�bliques i coautora de l'estudi de la UPF i la UOC "Adolescentes, TikTok e Instagram: percepciones sobre el impacto de las tecnolog�as digitales en su vida social". Sentirem els testimonis de la Mar, el Jan, la Rita, l'Asier, la Laura i el No�, i acabarem amb "Com educo" amb la psic�loga Lara Terradas.

Baralles i gelosia entre germans: com gestionar-les?

26 oct 2025, 4:01 · 55 min

Voler que els germans no es barallin mai �s un impossible. La relaci� entre germans �s la primera escola de relacions i �s una oportunitat per aconseguir eines per a la vida. Si els nostres fills es barallen tot el dia com gat i gos, qu� podem fer? Intervenir-hi o deixar-los fer? Com es gestiona l'arribada d'un germanet? Com es poden evitar els favoritismes i la gelosia entre germans? I com es pot gestionar la rivalitat entre germans bessons o entre germans de fam�lies reconstitu�des? A "L'ofici d'educar", estrenem "L'escola de pares" parlant de com tenir una relaci� sana entre germans amb la psic�loga de crian�a respectuosa Elisenda Pascual, autora d'"Amor de piel adentro", "Criar i jugar", "Maternitat invisible" i "L'ombra de la Clara" i psic�loga de la s�rie "Aix� no �s Su�cia". I sentirem tamb� T�nia Garcia, educadora social, pedagoga i investigadora en neuroci�ncia i socioeducaci�, i autora de diversos llibres d'educaci� i neuroci�ncia, entre els quals hi ha "Germans". Descobrirem si les bessones del Sergi Vives es barallen i acabarem amb els "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.

Professors, col�lapsats i a la trinxera del sistema educatiu

19 oct 2025, 4:01 · 54 min

A "L'ofici d'educar" estrenem la "Sala de professors" per donar veu als professors de secund�ria de Catalunya i con�ixer els seus problemes reals. Hi ha consens que els resultats educatius no s�n bons, que al sistema educatiu falten mans i recursos i que hi ha un alt grau de malestar docent i continus canvis de rumb per part de l'administraci� per redre�ar la situaci�. Quina �s la situaci� de complexitat a les aules? Com s'ho maneguen en el dia a dia els professors? I qu� demanen per capgirar els resultats? En parlem amb N�ria Ivern, professora de l'Institut Joan Guinjoan de Riudoms; Aina Maresma, professora d'educaci� f�sica i cap d'estudis de l'Institut Montsoriu d'Arb�cies; Christian Negre, professor de digitalitzaci� de l'Escola Pia de Calella; la professora de ci�ncies socials Montse Varas, directora de l'Institut de Santa Coloma de Farners, i la professora Teresa Terrades, coautora de "La gosadia d'ensenyar". Acabarem amb "Com educo", amb la psic�loga Lara Terradas.

Com podem identificar les habilitats innates dels nostres fills?

12 oct 2025, 4:01 · 53 min

Hi ha persones que arriben al final de la vida sense descobrir la seva habilitat innata. Tots tenim alguna habilitat innata? Qu� ens pot ajudar a detectar quines s�n les habilitats innates dels nostres fills? Per qu� �s important saber-ho? Fins a quin punt �s missi� de l'escola ajudar els alumnes a identificar les seves habilitats innates? I quina �s la relaci� entre habilitats innates, talent, vocaci�, prop�sit i �xit a la vida? A "L'ofici d'educar" parlem de les habilitats innates amb el pedagog i escriptor Carles Flo, autor dels llibres "Qu� �s la ment i com funciona" i "Atenci� i aprenentatge", i amb el m�sic i investigador del talent hum� Tony Estruch, creador del Geniotipo i autor dels llibres "Geniotipo" i "�Para qu� he venido a este mundo? Un viaje para conocer y potenciar tu talento". Sentirem tamb� el mestre i escriptor Jaume Cela i Rosa Maria Ram�rez Palau, mestra llicenciada en Filologia. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.